vinha

Detalh de la cobèrta del libre Dictionnaire grammatical de l'occitan moderne de Florian Vernet

En 2020 sortissiá a las Premsas Universitària de La Mediteranèa (PULM) la tresena edicion del Dictionnaire grammatical de l'occitan moderne de Florian Vernet. Pagina 9, l'autor ne fasiá la presentacion.

Avertiment

Aquesta tresena edicion repren l'ensems del contengut de l'obratge anterior, amb la meteissa volontat de porgir una vision cèrtas normativa, mas parièrament explicativa dels grands mòdes de fonccionament de la lenga occitana. Los cambiaments – gaire nombroses – s'apièjan sus una recèrca personala e collectiva, pedagogica aitant que lingüistica que, despuèi dètz-e-sèt ans, a avançat dins la coneissença aprigondida de l'occitan, e al delà de l'estudi menimós dels parlars ererats, dins la mesa en plaça d'una lenga comuna fidèla a la pensada e a l'òbra de Loís Alibèrt.

Aquesta lenga es sosjacenta dins l'ensems de las varietats localas reconegudas que, jos las diferéncias aparentas, porgisson un ample fons comun fonetic, lexical, morfologic e sintaxic, lo qual assegura una intercompreension variabla, mas ça que la plan reala.

De mai, es la fòrma indispensabla de tota lenga de granda communicacion que siá digna del nom de lenga. Es indefugibla dins l'amira d'una recèrca de mai en mai obèrta e internacionala, coma en vista dels examèns e concorses o per la certificacion del DCL, dins la redaccion de diccionaris e de documents pedagogics comuns.

Al rèsta, despuèi d'annadas, es plan presenta jos de fòrmas empiricas dins maites escambis entre occitans.

Lo Dictionnaire grammatical de l'occitan moderne assaja, dins lo domeni qu'es sieu, de metre d'òrdre dins de causidas que demòran sovent personalas, contradictòrias a vegadas e tròp exclusivament centradas sul lengadocian.

Plan segur, la coneissença e la practica de tal occitan de referéncia prenon tot lor sens acompanhadas parallelament de la coneissença e de la practica aitan rigorosas que se pòt de las varietats autenticas, varietats que contribuís [sic] a aparar de l'embarrament localista, del retorn mai o mens inconscient als pateses, tot en los religant a l'ensems occitan.

Florian Vernet


Carles Pons : diaspòra roergassa en Argentina

Clement Cabanettes, Pigüé

Un article de Carles Pons sus la diaspòra roergassa en Argentina.

Los Païses Basses e Danemarc mandaràn a Ucraina de F-16

F-16C

Dimenge 20 d'agost de 2023, Mark Rutte, primièr ministre neerlandés, anoncièt que de F-16, avion de combat de concepcion estatsunidenca, serián mandats a Ucraina per los Païses Basses e per Danemarc.

Critica del libre de Georges Labouysse 'Histoire de France, l’imposture'

Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.

Sus l'empec de la lenga occitana en sciéncia

tablèu

Un article de Felip Carbona publicat dins la revista Vida Nòstra en 1972, sus l'emplec de la lenga occitana en sciéncia.