Lo present conte es estat collectat en Roergue per las equipas d'Al Canton. Es contat per Gilbert Lafage.

Lo Pol e la poma d'aur

Un còp èra, i aviá un pol e èra lo temps ont las bèstias parlavan.

Aquel pol, coma totes los pols, cantava lo matin. E fasiá... Li semblava que fasiá nàisser lo solelh. Un jorn, lo paure pol s’enrauquèt e podiá pas mai cantar.

Un òme que passava, que veniá del bòrd de la mar, plan luènh, li donèt una poma tot en aur en li diguent de ne chucar lo chuc, que li esclarciriá lo cais. Mès, a la plaça de la manjar, lo pol èra talament content d’aver aquela poma d’aur que se’n anava pertot en diguent :

– Ai una poma d’aur ! M’an donada una poma d’aur !

I aviá un bordièr que creguèt realament que aquel orange èra una poma d’aur e i demandèt :

– Fai-me veire ta poma d’aur...

Lo pol li donèt la poma d’aur. L’autre la metèt dins sa pòcha e partiguèt.

E lo pol se’n anava en crident un bocin pertot :

– M’an panada ma poma d’aur ! M’an panada ma poma d’aur !

Tanplan que lo riu que passava l’entendèt e li diguèt :

– E cossí cridas coma aquò ?

– E ben lo bordièr m’a panada ma poma d’aur e sai pas cossí far per la li tornar prene !

– Ben, li diguèt lo riu, te vòli ben adujar mès sai pas cossí far...

Lo pol li diguèt :

– Ven jos mon ala.

E lo pol contunhèt, lo riu jos l’ala e trobèt un issam d’abelhas.

Li diguèron :

– Qué t’a arribat, paure pol ?

– E ben i a lo bordièr aquí que m’a panada ma poma d’aur, probablament la me vòl pas tornar, la li vau reclamar mès sai pas cossí far per la recuperar.

– Te volèm ben adujar mès sabèm pas cossí far...

– Fa pas res, diguèt lo pol, venètz jos mon ala !

Clauguèt l’issam jos l’ala e contunhèt a marchar coma aquò.

I aviá aquí un fuòc qu’avián alucat lo ser e que a pena se lusissiá.

Lo fuòc li demandèt :

– E ben paure pol, qué t’a arribat ?

– I a lo bordièr aquí que m’a panada ma poma d’aur e sai pas cossí far per la li far tornar.

– Ben, diguèt lo fuòc, te vòli ben adujar mès sai pas cossí far...

– Fa pas res, ven jos mon ala !

E lo fuòc dintrèt jos l’ala del pol coma poguèt mès enfin coma èra tot piètre... Al començament, comencèt a cramar un bocin las plomas. E aquò’s per aquò que totes los pols, ara, an de fuòc pertot.

Enfin, arriban a aquò del bordièr e i ditz :

– Torna-me ma poma d’aur !

– T’ai pas panada ta poma d’aur ! Qué contes aquí ? Siás caluc un bocin !

– A soi caluc ? E ben, diguèt a las abelhas, sortètz de mon ala !

Las abelhas sortiguèron de l’ala. E coma las bèstias fasián causa comuna amb lo bordièr e que començavan a voler se virar del costat del pol, las abelhas foncèron sul bestial, sus las vacas, suls motons, suls pòrcs. E la reina de l’issam disiá :

– Cercatz jos la coeta sustot ! Jos la coeta !

Tanplan que totas las bèstias diguèron :

– Cap a la font !

E lo bordièr, en vegent aquò, assajava ben de las arrestar mès i aviá pas moièn.

Alèra lo pol diguèt al riu :

– Riu, sòrs de mon ala !

Lo riu sortiguèt de l’ala e comencèt a tot negar dins fèrma, dins la bòria.

Lo bordièr comença a reflechir seriosament.

– Enfin, vòls pas me tornar la poma d’aur ?

Coma lo bordièr reflechissiá, l’autre diguèt :

– Escota, fuòc, sòrs de mon ala !

E lo fuòc començava a se dirijar sus la granja amb lo fen e la palha...

Lo bordièr diguèt :

– Ten, la te tòrni, ta poma d’aur, ten la te tòrni !

Tot dintrèt dins l’òrdre. Lo fuòc tornèt se camoflar jos las fuèlhas, las abelhas tornèron al bornhon e l’aiga, lo riu, se’n anèt tornar dins son lièch e lo pol se’n anèt en crident :

– M’an tornada ma poma d’aur ! M’an tornada ma poma d’aur !

E lo solelh, en entendent aquò, sortiguèt perque èra l’ora de se far veire.

Tot es acabat.

Cric-crac mon conte es acabat !


Critica del libre 'École, Histoire de France et Minorités nationales'

Ecole, Histoire de France et Minorités nationales, Napoleon Bonaparte

Critica per Romieg Pach del libre de Claude Gendre e Françoise Javelier : École, Histoire de France et Minorités nationales (Fédérop, 1978)

Paulin Courtial : L'occitan conven perfièchament al ròck

CXK

En junh de 2022 Paulin Courtial èra en concèrt a Tolosa dins son numèro 89, lo jornal de la comuna, À Toulouse, presentava lo cantaire.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Suls libres de Joan-Ives Casanòva 'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

En 2007 sortissián dos libres de Joan-Ives Casanòva : Trèns per d'aubres mòrts e A l'esperduda dau silenci.

Florian Vernet : presentacion de la tresena edicion del 'Dictionnaire grammatical de l'occitan moderne'

Vinha

En 2020 sortissiá a las Premsas Universitària de La Mediteranèa (PULM) la tresena edicion del Dictionnaire grammatical de l'occitan moderne de Florian Vernet.