Dins son edicion de març de 2022, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava Emilia Castagné, jornalista de ràdio e de television.

« Pensavi que seriá tròp complicat »

– A l'origina, quin es vòstre ligam amb l'occitan ?

Pendent longtemps foguèt una istòria de rendètz-vos mancats. Ausiguèri la lenga a l'ostal amb los grands, mas me l'an pas transmesa. Al collègi, comencèri l'opcion d'occitan mas lo professor tombèt malaut e foguèt pas remplaçat. Doncas, ai fait tres oras d'òc en tot. Puèi, al licèu, auriái volgut ne far mas aviái ja doas autras opcions.

E après anèri a Bordèu per d'estudis dins lo torisme, en BTS. Es alai que l'enveja de tornar a l'occitan, a las rasigas, se faguèt mai granda. Me soi apercebuda que çò que m'interessava dins lo torisme èra lo patrimòni e totas las pichòtas causas que fan un país. E faguèri lo ligam entre la lenga e l'identitat locala. Soi de Lomanha, e aquel canton coma tot lo país Tolosan me mancava regde. Alara, après lo BTS me virèri cap a d'estudis d'occitan, a l'universitat Joan Jaurès.

– Pasmens, tot aquò mena pas encara al jornalisme. Cossí avètz trobat aquela via ?

Ràdio País cercava qualqu'un per téner l'antena de Gèrs e ieu cercavi un emplec. Voliái obrar dins la promocion, la vivacitat de la lenga. Pus tard, es França 3 que me prepausèt de trabalhar pel jornalet d'informacion e lo magazine Viure al País. A la debuta, faguèri de setmanas de nuèits blancas ! Aviái jamai fait de vidèo.

Çò que m'agrada mai es de rescontrar mond de tota mena, qu'auriái pas jamai encontrat dins la vida vidanta. Per la ràdio, fau d'emissions de collectatges e a cada còp es la descobèrta d'un percors de vida.

– Fin finala, es l'occitan que vos permetèt de venir jornalista ?

Òc, sens l'occitan o auriái pas fait. I aviái soscat mai jova, al collègi e licèu, mas pensavi que seriá tròp complicat. Soi de familha païsana, me podiái pas pagar d'escòlas que còstan car e me disiái que me caliá èsser mens ambiciosa. A l'epòca, vesiái la lenga coma quicòm de fòrça intim, per ieu e per far plaser al grand. Levat professor, pensavi pas que d'autres mestièrs se podián far en òc.

Magazine À toulouse 86, març de 2022


Robèrt Lafont : Laus de Provença (2007)

Nimes

Dicha de Robèrt Lafont a l'ocasion de la remesa del Grand prèmi literari de Provença en 2007.

Maria-Clàudia Gastou : sus 'l'Armana prouvençau'

armana prouvençau

A propaus de l'Armana prouvençau.

Ajuda militara a Ucraina : Caesars e missils AASM

Missil AASM

Lo 18 de genièr de 2024 lo ministre de la defensa francés Sébastien Lecornu anoncièt un cèrt nombre de mesuras per ajudar Ucraina dins sa lucha contra l'occupant rus.

Sul libre 'S.T.O' de Régine Hugounenq

sto

En 2019 sortissiá lo libre S.T.O - Lo tust de tres letras de Régine Hugounenq. En novembre la revista de la metropòli de Montpelhièr ne fasiá la presentacion.

Las lengas de l'Union Europèa

En 2013 sortissiá lo libre de Jaume Corbera Pou, La Unió Europea, un mosaic lingüístic. Dins lo jornal La Setmana numèro 1001 Joan-Claudi Forêt ne fasiá la critica.