Aquí çai-jos la critica que Gèli Comba propausava en 2018 del libre de Sèrgi Gairal Atal fasèm que veniá de pareisse. Coma d'autres lectors Sénher Comba espèrava la seguida d'aquel trabalh.

Gèli Comba sul Roman Atal fasèm

Atal fasèm es lo títol del darrièr libre de Sèrgi Viaule publicat per IEO Edicions dins sa colleccion Atots. Amb aquel libre l’autor tarnés de Sant Sulpici ne va estonar mai d’un. A començar per ieu.

Coneissiam lo Sèrgi Viaule barrutlaire capable de nos far partejar son amor per Irlanda ; lo Sèrgi Viaule afogat defendeire de la lenga e de la cultura occitanas, fins a l’excès ; lo Sèrgi Viaule galejaire, provocador e arlèri (Fotrairòl) o encara lo Sèrgi Viaule curiós e explorator de novèls espacis ont l’occitan auriá totjorn sa plaça. Mas amb Atal fasèm descobrissèm una novèla facieta del personatge. Una facieta inesperada. Un Sèrgi Viaule capable de desrevelhar en nosautres d’emocions qu’auriam pas imaginadas.

Coma o ditz l’autor el meteis, aquel roman es a l’encòp un omenatge e una escomesa :

« Es un omenatge a Enric Molin. Li soi devent de mas primièras jòias de lector. D’efièch, los primièrs romans en lenga nòstra que legiguèri a la debuta de las annadas setanta son estats los de l’autor roergat, e sonque los seus. A l’epòca èran los sols de disponibles. Me congostèri de Grela d’abrial, E la barta floriguèt, Rambalhs de bòria, e maites encara. Son los que me marquèron e que de temps m’acompanhèron. Aquò’s Enric Molin que me dobriguèt la pòrta que dona sus la literatura occitana. Aquò’s el que m’alandèt las fenèstras que badan sus l’univèrs literari occitan. Tot segur, es el que me convidèt a la lectura e a l’escritura. »

Per l’autor tarnés, la pròsa occitana foguèt de temps la d’Enric Molin e sos dramas païsans. Tanben, amb Atal fasèm Sèrgi Viaule a volgut escriure un roman « a la Molin ». A tengut a servar la meteissa temporalitat, lo meteis mitan e la meteissa problematica de la misèria morala e materiala. Mas per benlèu balhar mai de dramaturgia a l’òbra, a volgut escriure aquel roman al present e a la primièra persona.

Es una òbra fòrta, cargada d’emocions, que mancarà pas d’estonar mai d’un legeire costumièr dels escriches de Sèrgi Viaule. Atal fasèm nos transpòrta dins la ruralitat de las annadas 1920. Una ruralitat de las tradicions pesugas dins una societat jos l’influéncia de la Glèisa catolica, encara fòrt potenta a l’epòca dins lo campèstre. Pel melhor coma pel pièger... Lo trabalh dins las bòrias es mai que penible, los revenguts mal assegurats e mai complètament aleatòris per causa de catastròfas naturalas o de guèrra. L’amor i se mesura al nombre d’ectaras que cada partit pòt menar dins lo panièr, e la sexualitat es sonque enfaciada jos l’angle de la perpetuacion de l’espècia. Los prejutjats i son terribles. La literatura contribuís a los far tombar pauc a pauc, e la de Molin i prenguèt tota sa part.

Fa bèl brieu que Sèrgi Viaule aviá dins l’ase d’escriure un roman « a la Molin », quaranta cinc ans çò ditz el. Li calguèt lo temps d’amadurar son idèa per enfin se lançar l’escomesa en 2017, gaireben un sègle après Molin. Una escomesa que de mon vejaire es una vertadièira capitada.

S’ai totjorn fòrça plaser a legir de novèls romans en occitan, vos pòdi afortir que tre las tres primièras paginas d’Atal fasèm sentiguèri qu’aviái entre las mans quicòm d’especial e que m’anavi regalar. M’enganavi pas. De mai, Sèrgi Viaule, amorós de sa region, a situada l’accion endacòm dins lo Vaurés ; una rason de mai pels lectors tarneses de legir Atal fasèm. A l’epòca pel campèstre los mainatges avián pas léser de rebalar per carrièras a pèrdre temps a jogar. Tanlèu que lors fòrças o permetián èran obligats d’anar trimar pels camps, e los de las familhas pus pauras èran logats dins de bòrias ont plan sovent èran pas ges considerats e bravament expleitats. Es çò que va arribar al paure Ferriòl Garaguion.

Atal fasèm es un roman pertocant que laissarà pas cap de lector indiferent e mai que mai los qu’an de raices païsanas. Arribat al cap de las 200 paginas d’aquela òbra ai pas qu’una suplica a adreiçar a Sèrgi Viaule : se vos plai, Sèrgi, escrivètz nos una seguida a Atal fasèm, que la fin de l’istòria o demanda !

Gèli Combas

Sorsa : site de l'editor IEO-IDECO.


Cristian Rapin e lo Prèmi Nobel de Mistral

Medalha Nobel

Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn numèro 86-87, auton de 2004.

Critica del libre de Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica de Maria-Clara Viguièr del libre Bestiari, aubres, vinhas.

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Suls rapòrts entre la lenga occitana e la lenga francesa

Langue d'oïl contre langue d'oc

En 1979 dins la revista Aicí e ara, Francés Pic presentava lo libre de Michel Baris, Langue d'oïl contre langue d'oc

Sul libre 'S.T.O' de Régine Hugounenq

sto

En 2019 sortissiá lo libre S.T.O - Lo tust de tres letras de Régine Hugounenq. En novembre la revista de la metropòli de Montpelhièr ne fasiá la presentacion.