En 2018 sortissiá lo libre de Sèrgi Viaule Atal fasèm aquí çai-jos lo pòstfaci de l'autor on presenta son trabalh.

Pòstfaci d'Atal fasèm

Aquel roman es a l'encòp un omenatge e una escomesa. Es un omenatge a Enric Molin. Li soi devent de mas primièras jòias de lector. D'efièch, los primièrs romans en lenga nòstra que legiguèri a la debuta de las annadas 1970, son estats los de l'autor roergat, e sonque los sieus. A l'epòca èran los sols de disponibles sul mercat. Valèri Bernard e d'autres n'avián ja escriches, mas èran agotats e degun aviá pas idèa de los tornar editar. A aquel moment, e a ma coneissença, i aviá pas que lo Grèlh roergat que publicava e que difusava de literatura romanesca en occitan. Atanben me congostèri de Grela d'abrial, E la barta floriguèt, Rajòls d'antan, Rambalhs de bòria, e maites encara. Son benlèu pas de caps d'òbra de la literatura nòstra (pr'aquò doblidem pas que de mercés a la qualitat de sas òbras Enric Molin foguèt prepausat pel Prèmi Nobèl), mas son estats de temps mos libres de cabeç. Avián l'inestimable avantatge d'existir. Son eles que me marquèron e que de temps m'acompanhèron. La creacion e l'edicion occitanas èran pauras a aquel moment. Legissiái tot çò que trobavi. Tot çò que trobavi a portada de man. S'aviái agut a legir mai qu'Enric Molin, solide que me'n seriái afartat.

Aquò's Enric Molin que me dobriguèt la pòrta que dona sus la literatura occitana. Aquò's el que m'alandèt las fenèstras que badan sus l'univèrs literari occitan. Tot segur, es el que me convidèt a la lectura e a l'escritura. Es una evidència ; se me metèri un jorn a escriure foguèt de mercés a Enric Molin. La poesia auriá benlèu pas bastat a me butar cap a l'escritura. Soi solide qu'es la pròsa que me dobriguèt lo camin. E per ieu, la pròsa foguèt de temps Enric Molin e sos « dramas païsans ». Sabi pas s'es convenent, mas es atal que definissi los romans de l'escrivan roergat. D'efièch, quasi totes sos romans, a despart de Kathleen plan solide, son de romans de la ruralitat. Una ruralitat de las tradicions pesugas, sornas. Descrivon mai que mai una societat jos l'empresa de la Glèisa catolica, encara potenta a l'epòca dins lo campèstre. Aquestes romans son negres. Lo trabalh i es penible, los revenguts mal assegurats, emai complètament aleatòris, per causa de catastròfas naturalas o de guèrra. L'amor se i mesura al nombre d'ectaras e la sexualitat es sonca enfaciada jos l'angle de la perpetuacion de l'espècia. Los prejutjats i son terribles e Enric Molin, de fach, per son trabalh literari a contribuït a los far tombar. Entre maitas causas, la literatura servís a n'aquò : far evoluir las mors.

I a quaranta cinc ans d'aquò, me diguèri que tanlèu qu'auriái léser, escriuriái un roman « a la Molin ». Plan solide aquela lunada me sortiguèt del cap. Passèri a quicòm mai. Mudèri los catons plan sovent e totjorn los romans d'Enric Molin me seguissián. Aguèron la paciència dels boièrs descriches per l'autor dins sas òbras, demorèron sàviament dins ma bibliotèca. Talament plan que, fa gaire temps, los tornèri trobar jos la posca. Alavetz, me lancèri l'escomesa. Me demandèri s'èra possible, en 2017, d'escriure un roman coma los que s'escrivián entre las doas guèrras del sègle passat, tot servant los meteisses ingredients utilizats per l'autor de Complibat.

L'interès editorial de publicar aquela mena d'obratge es, evidentament, tras que limitat. Mas per ieu l'espròva foguèt de las mai enriquissentas. Ai tengut a servar la meteissa temporalitat (las annadas 1920) lo meteis mitan lo monde païsan) e la meteissa problematica de la misèria morala e materiala. Mas per benlèu balhar mai de dramaturgia a l'òbra e per que lo lector se sentiguèsse mai implicat, que s'identifiguèsse mai als personatges, me soi mes dins l'ase d'escriure aquel roman al present e a la primièra persona. Per çò qu'es de las tecnicas d'escritura, metèri la barra nauta. Qual sap se capitèri a la sautar ? Aquò's als legeires d'o dire.

Sèrgi Viaule


Lo musèu Carnavalet

Musèu Carnavalet a París

Sul musèu Carnavalet a París, un article de Gui Matieu dins la revista parisenca Lo vira solelh numèro 51, tardor de 2016.

Sus l'empec de la lenga occitana en sciéncia

tablèu

Un article de Felip Carbona publicat dins la revista Vida Nòstra en 1972, sus l'emplec de la lenga occitana en sciéncia.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Maria-Clàudia Gastou : sus 'l'Armana prouvençau'

armana prouvençau

A propaus de l'Armana prouvençau.

Sul libre 'Composition Française' de Mona Ozouf

Après la sortida del libre de Mona Ozouf Composition Française Joan-Guilhem Roqueta ne fasiá la critica.