Cronica occitana Al Canton del jornal del conselh general d'Avairon (junh de 2012)
Musica del sacrat
L’influéncia de l’escòla de cant gregorian de l’abadiá Sant Marcial de Lemòtges s’es espandida dins totes los païses occitans a l’entorn de l’an mil. D’unes especialistas veson dins las « tropas » l’origina de la tradicion trobadoresca escricha.
La Cançon de santa Fe (sègle XI) deviá èsser cantada a Concas pels romius que venián asorar las relíquias de la santa en dançant la tresca. La tonalitat del cant Lo boièr conescut gaireben pertot, reverta la d’un cant religiós.
Dins la poesia dels trobadors, que mai que mai èra cantada, se trapan de cants a la Verge Maria. Una epitra farcida del sègle XIV, conservada als Arquius de Rodés, es notada amb la musica e l’òm pòt pensar que la musica acompanhava tanben las pregàrias e los mistèris del sègle XV. Los nadalets provençals de Taulinhan o de Nicolas Saboly (sègle XVIII) representan benlèu la maja part del repertòri de cants sacrats occitans.
En Roergue, un libre del sègle XVIII, estampat a Vilafranca, recampa de « cantiques gascous per pourta lou Poplé à bien proufita de la Missiou », e de nadalets manescriches espelisson al sègle XIX : Nadal de Requistar, nadalets de l’abat Besson…
La musica del sacrat es totjorn viva en Roergue amb lo festenal internacional de Silvanés e las creacions del pèra Gouze o de l’abat Julien del Grelh roergàs.
