Cronica occitana Al Canton del jornal del conselh general d'Avairon de mai de 2010.

Teatre occitan

La tradicion teatrala en Roergue data pas de duèi. La literatura occitana del sègle XV es mai que mai representada pels mistèris roergasses que se jogavan sus las plaças de las glèisas. A-n-aquela tradicion, cal apondre la del teatre païsan reviscolat o representat per Henri Mouly, Auguste Benazet e maites. Aquel teatre es estat jogat de longa per de tropas d’amators coma Los Faisselièrs, Los Rascalons, Las Z’igas, La Companhiá del Comtal...

Mas i a tanben en Roergue un teatre occitan professional amb la Comedia dell’oc de Bernard Cauhapé, e d’actors professionals coma Ives Durand, Jòrdi Besombas de bon nivèl. Son en mesura de far viure un teatre de creacion amb d’autors modèrnes come Ives Roqueta o d’adaptacions vengudas d’endacòm mai. Lo Teatre interregional occitan (T.I.O.) de La Rampa es fòrça present, tanben en Avairon, amb un teatre professional dinamic que perlonga lo trabalh del celebrissime Teatre de la Carrièra o d’un Claudi Alranc...

Lo malastre per la lenga occitana es que lo teatre professional occitan es pas prés en consideracion per los responsables de la programacion e de la difusion subvencionadas. Aquel teatre deu aver sa plaça dins lo programa Teatre al collègi sostengut pel Conselh general.


Occitània en qualques mots

Detalh de la cobèrta 'L'Occitanie en 48 mots' d'Herve Terral

En 2014 sortissiá lo libre L'Occitanie en 48 mots d'Hervé Terral.

Musica : Lo jai

Lo Jai - Musica Lemosina

En 1982 sortissiá lo disc de musicas tradicionalas del Lemosin del grop Lo Jai

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Justin Bessou o cossí escriure la lenga nòstra (1903)

Civada coiola dins un camp de froment

Un tèxt de Justin Besson, testimoniatge preciós per saupre çò que cal pas far a l'escrich.

Sèrgi Gairal sus Cantalausa

Cantalausa

Après la mòrt de Cantalausa en 2006 Sèrgi Gairal que lo coneissiá plan publicava dins lo jornal La Setmana un omenatge.