Cronica Al canton - Revista del conselh general d'Avairon - Genièr de 2013 - Lo fust e la lenha :

En occitan, la lenha es de fust per far fuòc e, per caufar lo forn del pan, se fasiá de fornilha amb de bartasses. Per bastir o per far d’apleches, s’emplegava de fust. Dins un ostal, las fustas que sostenon la travada son de garric o de castanhièr que son emplegats tanben per far de fenèstras e de pòrtas.

En Segalar, lo castanhièr es presat per resistir plan al marrit temps e se cussona pas tròp. Se trapa sovent dins los corondatges e los pondes. Son defaut es que s’ascla, mas los barricaires del najagués e los semalièrs del nantés se servissián del mairam fach amb sas plançòlas o pesalhs. En val d’Òlt, ne’n fasián de tracas o de gabarras que davalavan los milièrs de mairam cap a Caors o Bordèus.

Los montanhòls se servissián del fau per far las gèrlas e los farrats. Lo beç fasiá pels jos e per las balajas. Lo noguièr èra presat pels mòbles, los esclòps, las cròssas de fusilh o las bolas dels quilhaires. Lo bois fasiá per las canèlas, l’auglanièr o vaissa per las gulhadas e los rastèls. Lo vèrnhe fasiá per tot çò que demorava dins l’aiga : paissèls per las paissièiras e rodets dels molins. Lo fraisse fasiá per las ròdas de veituras : lo tortilhard pel boton, las taulas. L’agar e l’auseral servissián per far los encrenatges de las mecanicas dels molins.


Agricultura : per estalviar l'aiga, lo palhatge

Palhatge dins un òrt

Aurelian Chaire dins l'enscastre de sos estudis en agricultura anèt trabalhar en Casamança. Dins l'edicion del 11 al 17 d'abril de 2014 del jornal La Setmana, presentava la tecnica del palhage.

Joan-Claudi Sèrras : critica de 'La pluèja rossèla' de Julio Llamazares

La pluèja rossèla, Julio Llamazares

En 2008 sortissiá a cò de IEO Edicions la traduccion occitana del libre de Julio Llamazares La lluvia amarilla.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Suls rapòrts entre la lenga occitana e la lenga francesa

Langue d'oïl contre langue d'oc

En 1979 dins la revista Aicí e ara, Francés Pic presentava lo libre de Michel Baris, Langue d'oïl contre langue d'oc

Sul libre 'S.T.O' de Régine Hugounenq

sto

En 2019 sortissiá lo libre S.T.O - Lo tust de tres letras de Régine Hugounenq. En novembre la revista de la metropòli de Montpelhièr ne fasiá la presentacion.