Cronica Al canton (Revista del conselh general d'Avairon, abril de 2010).

Manjar roergàs

La produccion alimentària avaironesa trabalha mai que mai per noirir las vilas de França e d’endacòm mai. Fòra França per exemple, la carn dels vedèls pesucs se vend en Itàlia e lo ròcafòrt un pauc pertot dins lo mond.

Las produccions gastronomicas tradicionalas se mantenon en Avairon de mercè las fèstas ont se fa de triponejadas, de reponchonadas, d’estòfinadas, de cuèchas montanhòlas (aligòt)... Lo toriste curiós de trapar lo gost del país ont se passeja, tastarà los farçons, las faldetas, lo cambajon, las fo(g)assas, las flaunas... amb de vins del país : Marcilhac, Estanh, Entraigas-Lo Fèl, Val de Tarn-Còstas de Milhau...

Las especialitats tradicionalas se pòdon trapar tanben dins de pizzas o d’ensaladas al ròcafòrt, al laguiòla, al cambajon, al magret... Ara que los imperatius de la dietetica fan una plaça mai bèla als legums e a las fruchas, cal esperar que la produccion de las ribièiras roergassas serà en mesura de respondre a la demanda de produches fresques e biò. Benlèu que las sopas d’olada amb de legums de l’òrt tornarà prene plaça, un jorn o l’autre, sus las taulas avaironesas. Segur que la porcion de lard dels vailets d’un còp èra es passada de mòda, mas una bona sopa se pòt far amb un culhièirat de grais de rit pel gost e un planponh de legums verds atalhonats e escampats dins lo bolh davant de servir.

Tot aquò es bon per la santat.


Totèm : l'agaça d'Abelhan

agaça

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Las lengas de l'Union Europèa

En 2013 sortissiá lo libre de Jaume Corbera Pou, La Unió Europea, un mosaic lingüístic. Dins lo jornal La Setmana numèro 1001 Joan-Claudi Forêt ne fasiá la critica.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Sèrgi Viaule : critica de 'Bonjour tristesse'

Françoise Sagan

Dins lo numèro 144 de la revista Infòc de decembre de 1995, pareissiá la critica de Sèrgi Viaule del libre de Françoise Sagan paregut en 1954.

Joan-Claudi Sèrras : critica de 'La pluèja rossèla' de Julio Llamazares

La pluèja rossèla, Julio Llamazares

En 2008 sortissiá a cò de IEO Edicions la traduccion occitana del libre de Julio Llamazares La lluvia amarilla.