teatre Es sortit a la fin de 2019 a cò del Classiques Garnier lo libre Le Théâtre de Béziers Pièces historiées représentées au jour de l’Ascension (1628-1657). Tome 1 – 1628

Lo Teatre de Besièrs presenta un ensems de 24 pèças jogadas e publicadas pendent las annadas 1610-1650.

Aqueste còrpus bilingüe occitan-francés constituís un testimoniatge excepcional de la vitalitat de la tradicion teatrala en Occitània a l'epòca barròca. Tradicion sorsa d'inspiracion pel quite Molière del temps qu'èra a Pesenàs.

Aqueste primièr libre presenta las uèch primièras pèças de la tièra. La directritz de l'obratge es Bénédicte Louvat.

An collaborat a sa redacion :

  • Cavaillé (Jean-Pierre)
  • Courouau (Jean-François)
  • Escudé (Pierre)
  • Forêt (Jean-Claude)
  • Gardy (Philippe)
  • Louvat (Bénédicte)
  • Sauzet (Patrick)
  • Lassaque (Aurélia)
  • Bach (Xavier)
  • Bernard (Pierre-Joan)
  • Cavaillé (Fabien)
  • Lochert (Véronique)
  • Martel (Philippe)
  • Pic (François)

'Estanhencas' d'Albèrt Arnaud

'Estanhencas' d'Albèrt Arnaud Las edicion E... rau ! venon de tornar editar a la debuta de 2024 lo libre d'Albèrt Arnaud : Estanhencas.

Lo libre sortiguèt dins sa primièra edicion en 2014. Content sèt novèlas, es bilingüe, caduna es estada traducha en francés.

Diccionari occitan provençau/catalan

diccionari-occitan-catalan-bezsonoff-montalatEs sortit (mai de 2015) lo diccionari occitan provençau-catalan de Joan-Daniel Bezsonoff.

Presentacion de l'editor - Lo Diccionari occitan provençau-catalan es un instrument per facilitar au public catalan la lectura directa de la literatura occitana. Aquela òbra descriu principalament lo provençau corrent amb referéncias a totei leis autreis variantas de la lenga occitana. Maugrat l’emplec de la grafia classica, lo diccionari, gràcias a remandaments, permet una lectura aisada dei libres de l’escòla d’Avinhon.

Lei passatemps - Michel Miniussi

passatemps-miniussiLei passatemps - Michel Miniussi
Les amis de Michel Miniussi - 1995 - 222 paginas
ISBN : 2-9509519-0-2

Presentacion de Robèrt Lafont (quatrèna de cobèrta)

Miquèu Miniussi aurà traversat la literatura d'òc sota lo signe d'una elegància culturala e d'una distinccion de l'èime. Elegància d'aver causit l'expression occitana non pas coma un enrasigament dins l'espés dei determinacions atavicas, mai coma un païsatge de l'òme e de l'art. De familha se confrontava d'un costat a Provença, de l'autre anava prene la mesura de la poesia e dau sègle devers Trieste, ont li moriguèt un parent, pauc abans sa pròpria fin, poèta requist en un autre encastre de Mar Mediterranèa, e de la malautiá pariera.