mars Lo libre Una femna l'autra, la vida... de Miquèla Cabayé-Ramos sortiguèt en 2013. Recampa contes e racontes.

Lo libre de 282 paginas es bilingüe francés e occitan, las illustracions son d'Aimé Ramòs. Es estat editat per l'IEO de Lengadòc.

Presentaion de l'autora – Vaquí qualques contes adaptats e racontes cortets suls pensaments, pantaisses, espèrs e bonurs de nosautres las femnas.

Aquelas istòrias son una mena de soscadissa sus fòrças causas que podèm pas gaire exprimir dins la vida vidanta e que nos empachan de viure vertadièrament.

Cossí vivèm ? Dreitas ni per tot ! Al ausir un fum de planhs, de desiranças, de ramelets d'espèrs que son flors del mes de març, vòli comprene quala es l'astrada que nos mena.

Femna ! Te rises e te ploras. Aimas dançar, cantar, bombir coma una èrsa. Coma aiga viva, ton anma granada de mots conflats de vida, monta, gemèga e s'esclafa per s'espandir sus la grava dins un mormolhadís apasimat, doç coma una careça.

E pr'aquò existisson mantunas dolors que se ne pòt pas parlar e per subrecarga qu'empachan de parlar.

Patiguères. Patisses encara que te vòlon embarrar dins de presons afectivas o çò pus grèu dins de vertadièras presons de teissut negre. Te creguèron avalida, mas siás totjorn de pè : cossí que vira, es mai fòrt que tot : demòras e espèras !


'Mièja-Gauta' de Max Roqueta

mieja-gauta Mièja-Gauta o Lo gentilòme de veire de Max Roqueta (Trabucaire, 2010, 278 pages, 15 èuros).

Presentacion de Joan-Frederic Brun : "Mièja-Gauta (Lo gentilòme de veire) apareis en 1989 dins la lista de las òbras per paréisser que figura dins la prumièra edicion de Medelha. Tretze ans puòi, en 2002, Max Roqueta me parlèt d’aquel vast roman qu’aviá escrich per bocins sus de desenats d’annadas. Lo metiá en òrdre.

Teatre de Besièrs

teatre Es sortit a la fin de 2019 a cò del Classiques Garnier lo libre Le Théâtre de Béziers Pièces historiées représentées au jour de l’Ascension (1628-1657). Tome 1 – 1628

Lo Teatre de Besièrs presenta un ensems de 24 pèças jogadas e publicadas pendent las annadas 1610-1650.

Aqueste còrpus bilingüe occitan-francés constituís un testimoniatge excepcional de la vitalitat de la tradicion teatrala en Occitània a l'epòca barròca. Tradicion sorsa d'inspiracion pel quite Molière del temps qu'èra a Pesenàs.

Lei filhas de Sion - Joan-Claudi Puech

mars Ven d'èsser publicat (estiu de 2018) lo darrièr libre de Joan-Claudi Puech Lei filhas de Sion a las Edicions dels Regionalismes.

Lo roman de 166 paginas, al còp istoric e fantastic, seguís la destinada de Pèire de Bovila d’Avinhonet.

Aquel nasquèt l’an de la mòrt del comte Raimond lo sieisen. Ne servèt un remembre : l’imatge escrincelat dins sa memòria de la Bòna frema dau peu saur.