mars Lo libre Una femna l'autra, la vida... de Miquèla Cabayé-Ramos sortiguèt en 2013. Recampa contes e racontes.

Lo libre de 282 paginas es bilingüe francés e occitan, las illustracions son d'Aimé Ramòs. Es estat editat per l'IEO de Lengadòc.

Presentaion de l'autora – Vaquí qualques contes adaptats e racontes cortets suls pensaments, pantaisses, espèrs e bonurs de nosautres las femnas.

Aquelas istòrias son una mena de soscadissa sus fòrças causas que podèm pas gaire exprimir dins la vida vidanta e que nos empachan de viure vertadièrament.

Cossí vivèm ? Dreitas ni per tot ! Al ausir un fum de planhs, de desiranças, de ramelets d'espèrs que son flors del mes de març, vòli comprene quala es l'astrada que nos mena.

Femna ! Te rises e te ploras. Aimas dançar, cantar, bombir coma una èrsa. Coma aiga viva, ton anma granada de mots conflats de vida, monta, gemèga e s'esclafa per s'espandir sus la grava dins un mormolhadís apasimat, doç coma una careça.

E pr'aquò existisson mantunas dolors que se ne pòt pas parlar e per subrecarga qu'empachan de parlar.

Patiguères. Patisses encara que te vòlon embarrar dins de presons afectivas o çò pus grèu dins de vertadièras presons de teissut negre. Te creguèron avalida, mas siás totjorn de pè : cossí que vira, es mai fòrt que tot : demòras e espèras !


Parladissas animalas - Gèli Combas

Parladissas animalas Sortiguèt en 2021 lo libre Parladissas animalas de Gèli Combas. Lo libre de 188 paginas es editat pel Grelh Roergàs.

Aquí, Gèli Combas, contunha dins la dralha dubèrta per son oncle Cantalausa que s'amusèt a metre en scèna d'animals.

Son trenta sièis bèstias que son descrichas. L'autor nos dis cossí son, cossí naisson, ont vivon, çò que manjan, qualas son lors costumas, lor vida, dins l’aiga, dins l’aire, sus tèrra e quitament jos tèrra.

La societat de consum

societe-de-consommation-baudrillardLa société de consommation - Jean Baudrillard
Folio essais

Quatrena de cobèrta - Lo consum es vengut la morala de nòstre mond. Es a mand de deroïr las fondamentas de l'èsser uman, es a dire l'equilibre que la pensada europèa, dempuèi los Grecs, a mantengut entre las raïças mitologicas e lo mond dels lògos « Coma la societat de l'Edat Mejana s'equilibra sus Dieu e sul Diable, aital la nòstra s'equilibre sul consum e sus sa denonciacion. »

Camins : Lo cant de la tèrra d'Iveta Balard

Ven de sortir (automn de 2023) a las edicions del Grelh Roergàs lo darrièr libre d'Iveta Balard : Camins : lo cant de la tèrra.

Amb Camins, Iveta Balard contunha de nos menar non solament pels camins « d’en çò nòstre », mas tanben pels camins de la vida. I pensam pas de contunh, mas viure es caminar. Caminar per anar a l’escòla, per gardar las fedas, caminar « pel país de França e pels païses vesins », caminar lo jorn, caminar la nuèch... « Camini doncas SOI, per parafrasar Descartes. Tant que camini existissi. »