Çai-jos, dos tèxtes.

Lo primièr es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l'imaginari, que se debanèt del 4 de decembre de 2014 al 28 febrièr de 2015 a la mediatèca centrala d’aglomeracion Emile Zola de Montpelhièr, e que torna sul rapòrt qu'aviá l'autor amb lo teatre.

Lo segon es la presentacion de la pèça, Medelha, per l'editor (Fédérop, 2004).

*

Medelha e lo teatre…

Entre las 17 pèças de teatre de Max Roqueta, Medelha es lo sol drama. Lo Glossari fa resson au « Teatre Dessenat ». Mas trobatz tanben un conte de Nadal rebelut (La Pastorala dels Volurs), un conte filosofic (Lo Miralhet) sus un tèma de Joyce, una fadariá poetica inedicha (La Ròsa Bengalina), e de comèdias fantasierosas. Per el, « lo teatre es la poesia en accion ».

En 1936, dins una letra mandada a Enric Frère, Max Roqueta liura sa vesion d'un teatre « que se restaca a aquela sobrietat que destrias dins mos contes. Vòle dire un teatre simple e sens res de tròp, de tal biais que se pòsca jogar sus quante plan que siá sens decòr. Tot dins la paraula e la mimica. De cant de quora en quora ».

En 1946, Lo Metge de Cucunhan es jogat en occitan per d'estudiants del Nouveau Languedoc. En 1959-1961, Madeleine Attal monta La pastorala dels volurs a Montpelhièr e Carcassona. En 1998, Lo Glossari es jogat al Studio-Théâtre de la Comèdia Francesa. Serà una capitada vertadièra per aquelas pèças jogadas en francés.

Medelha, escricha entre 1955 e 1985, es publicada en 1989 en occitan. En 1991, Médée es a l'aficha del Théâtre de Mathieu (espectacle de mariòtas Bunraku) e editada en 1992 en francés. En 2003, Joan-Loís Martinelli la monta al Théâtre des Amandiers de Nanterre, amb una tropa de Burkinabeses, amb Felicité Woassí en Medelha. A la prima de 2004, aquela pèça vira en França e al Burkina-Fasò. En 2009, en Euròpa e en America miègjornala, amb Odila Sankara en Medelha.

Dins la tradicion de la pèça antica, Medelha revèrta lo mite de la maire que tua sos manits. Max Roqueta fa de Medelha una caraca barrulaira. Los Saumes del Còr de femnas son la paraula del pòble sedentari. Lo Saume del nonrés acaba la pèça sus una interrogacion filosofica.

*

Presentacion de Medelha

Venguda de l'antiquitat grèga, coneissèm l'istòria tragica de Medèa per Euripides : abandonada per Jason, que se vòl maridar amb la filha del rei de Corint, Medèa se venja en tuar los dos enfants qu'a aguts d'el.

Max Roqueta seguís de près la pèça d'Euripides, mas l'a volguda coma « un mite rasclat de son vestit d'anticalha... traspausat au sègle nòstre, tot en i servant son rebat legendari, que garda sempre son poder dins l'èime popular », que pòsca « tocar directament l'esperit dau pòble nòstre ».

E de fach, Medelha es un espectacle que pòt tocar totes los publics.

Per Max Roqueta, Medelha es una caraca vodada al voide e a l'errància, a l'exil, al totes los vents de la desolacion, que d'ara enlà, la patria sola que li demòra es pas que Jason. Lo còr antic deven un còr de vièlhas ; dison (o cantan) de « salmes » poetics qu'esperlongan un tèma dels dialògs : salme dels camins, de l'estrangièr, de l'abandon, de l'ànsia, del nonrés...


Punt de vista d'Ives Roqueta sus l'occitanisme (1965)

La revista Viure en 1965 interrogava los actors de l'occitanisme del temps. Aquí lo testimoniatge d'Ives Roqueta.

Sèrgi Viaule : critica del Libre 'Lo Mandarin'

Lo Mandarin

Al mes d'agost de 2020 sortiguèt en occitan traduch per Joaquim Blasco lo libre de José Maria Eça de Queiroz Lo Mandarin.

Votacion del Parlament Europèu per melhorar la mobilitat electrica

Lògo recarga electrica

A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.

Vidèo : per una Fòrça culturala occitana

Per una fòrça culturala occitana

Collòqui del 25/11/17 a Narbona Region Occitània : per una fòrça culturala occitana. Las vidèos.

Lenga : un 'òm' que se pòt evitar

Ops ! Que de òm !

Sus l'emplec de òm en occitan, un article de Patrici Pojada dins la revista Lo Diari (numèro 14).