Çai-jos, dos tèxtes.

Lo primièr es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l'imaginari, que se debanèt del 4 de decembre de 2014 al 28 febrièr de 2015 a la mediatèca centrala d’aglomeracion Emile Zola de Montpelhièr, e que torna sul rapòrt qu'aviá l'autor amb lo teatre.

Lo segon es la presentacion de la pèça, Medelha, per l'editor (Fédérop, 2004).

*

Medelha e lo teatre…

Entre las 17 pèças de teatre de Max Roqueta, Medelha es lo sol drama. Lo Glossari fa resson au « Teatre Dessenat ». Mas trobatz tanben un conte de Nadal rebelut (La Pastorala dels Volurs), un conte filosofic (Lo Miralhet) sus un tèma de Joyce, una fadariá poetica inedicha (La Ròsa Bengalina), e de comèdias fantasierosas. Per el, « lo teatre es la poesia en accion ».

En 1936, dins una letra mandada a Enric Frère, Max Roqueta liura sa vesion d'un teatre « que se restaca a aquela sobrietat que destrias dins mos contes. Vòle dire un teatre simple e sens res de tròp, de tal biais que se pòsca jogar sus quante plan que siá sens decòr. Tot dins la paraula e la mimica. De cant de quora en quora ».

En 1946, Lo Metge de Cucunhan es jogat en occitan per d'estudiants del Nouveau Languedoc. En 1959-1961, Madeleine Attal monta La pastorala dels volurs a Montpelhièr e Carcassona. En 1998, Lo Glossari es jogat al Studio-Théâtre de la Comèdia Francesa. Serà una capitada vertadièra per aquelas pèças jogadas en francés.

Medelha, escricha entre 1955 e 1985, es publicada en 1989 en occitan. En 1991, Médée es a l'aficha del Théâtre de Mathieu (espectacle de mariòtas Bunraku) e editada en 1992 en francés. En 2003, Joan-Loís Martinelli la monta al Théâtre des Amandiers de Nanterre, amb una tropa de Burkinabeses, amb Felicité Woassí en Medelha. A la prima de 2004, aquela pèça vira en França e al Burkina-Fasò. En 2009, en Euròpa e en America miègjornala, amb Odila Sankara en Medelha.

Dins la tradicion de la pèça antica, Medelha revèrta lo mite de la maire que tua sos manits. Max Roqueta fa de Medelha una caraca barrulaira. Los Saumes del Còr de femnas son la paraula del pòble sedentari. Lo Saume del nonrés acaba la pèça sus una interrogacion filosofica.

*

Presentacion de Medelha

Venguda de l'antiquitat grèga, coneissèm l'istòria tragica de Medèa per Euripides : abandonada per Jason, que se vòl maridar amb la filha del rei de Corint, Medèa se venja en tuar los dos enfants qu'a aguts d'el.

Max Roqueta seguís de près la pèça d'Euripides, mas l'a volguda coma « un mite rasclat de son vestit d'anticalha... traspausat au sègle nòstre, tot en i servant son rebat legendari, que garda sempre son poder dins l'èime popular », que pòsca « tocar directament l'esperit dau pòble nòstre ».

E de fach, Medelha es un espectacle que pòt tocar totes los publics.

Per Max Roqueta, Medelha es una caraca vodada al voide e a l'errància, a l'exil, al totes los vents de la desolacion, que d'ara enlà, la patria sola que li demòra es pas que Jason. Lo còr antic deven un còr de vièlhas ; dison (o cantan) de « salmes » poetics qu'esperlongan un tèma dels dialògs : salme dels camins, de l'estrangièr, de l'abandon, de l'ànsia, del nonrés...


Sèrgi Viaule : critica del libre de Pau Gayraud 'Lo libre del causse'

Lo libre del causse - Pau Gayraud - Vent Terral

En 2016 l'editor Vent Terral tornava editar Lo libre del causse de Pau Gayraud.

Critica del libre de Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica de Maria-Clara Viguièr del libre Bestiari, aubres, vinhas.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Lo pintre Pierre François

Presentacion de Pierre François, pintre originari de Seta, que a son biais participèt a la fin del sègle XX a l'accion occitana en illustrant de cobèrtas de libres.

Pau-Loís Granier per Felip Gardy

Pau-Loís Granier - òbra poetica occitana

Un article de Felip Gardy dins la revista Oc (ivèrn de 2002).