IEO Edicion ven de tornar editar l'òbra teatrala d'Adrien Vezinhet.

Lo recuèlh conten un prefaci d'Ives Roqueta e 6 pèças :

  • L’Escampat,
  • La Tatà de Borniquet,
  • Maridam la Tatà,
  • La Bastarda,
  • Lo Pastre del Masvièlh
  • Las Catas de la Bruguièra.

lo-teatre-de-la-pastorela-vesinhetL'obratge serà presentat al CIRDÒC en preséncia d'André Vezinhet, filhs de l'autor, lo diluns 2 de març de 2015 a 18h dins l'encastre d'una serada co-organizada per l'IEO e lo CIRDÒC.

Adrien Vezinhet nasquèt lo 27 d'abrial de 1912 a Santa-Radegonda en Roergue. Foguèt professor de francés al licèu Foch de Rodés de 1937 a 1946. A la liberacion participèt a la creacion de l'ebdomadari Le Rouergat e del grop La Pastourelle. Es per La Pastourelle – n'èra lo director artistic – qu'escribèt las pèças de teatre en reedicion a cò de IEO Edicion en 2014.

Nomenat en 1956 director del Pichon Licèu de Montpelhièr venguèt, al Clapas, un des animators de l'Aveyronnaise societat dels clapassièrs originaris d'Avairon. Foguèt puèi provisor del licèu Henri IV de Besièrs de 1970 a 1974. Es aquí que rescontrèt Ives Roqueta òme de letra tanben, tras que sensible a l'òbra de son compatriòta.

Adrien Vezinet accabèt sa carrièra de provisor al licèu de Montpelhièr. Aquí se moriguèt lo 28 de mars de 1984.

Ardent promotor de la cultura e de la lenga occitana es amb Enric Mouly es una de las figuras màger del teatre roergat.


Antonin Perbòsc : Fuòc nòu (1904)

Antòni Perbòsc

Article d'Antonin Perbòsc publicat pel primièr còp dins la revista Mont-Segur en 1904.

Patrick Sauzet : Per un modèl mimetic del contacte de lengas (1987)

Sul perqué de l'abandon de la lenga occitana, al delà del modèl erosiu e del modèl conflictual. Un article de Patrick Sauzet dins la revista Lengas.

Municipalas de 2026 en França, programa del Partit Occitan

Eleccions Municipalas, França, 2025

Al mes de mai de 2025 lo Partit Occitan presentava son programa per las eleccions municipalas de 2026 en França.

Cristian Rapin e lo Prèmi Nobel de Mistral

Medalha Nobel

Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn numèro 86-87, auton de 2004.

Lei santons de Provença

Sus los santons de provença, un article de la revista del conselh general de las Bocas de Ròse, Accent de Provence, numèro 263, novembre e decembre de 2016.