IEO Edicion ven de tornar editar l'òbra teatrala d'Adrien Vezinhet.

Lo recuèlh conten un prefaci d'Ives Roqueta e 6 pèças :

  • L’Escampat,
  • La Tatà de Borniquet,
  • Maridam la Tatà,
  • La Bastarda,
  • Lo Pastre del Masvièlh
  • Las Catas de la Bruguièra.

lo-teatre-de-la-pastorela-vesinhetL'obratge serà presentat al CIRDÒC en preséncia d'André Vezinhet, filhs de l'autor, lo diluns 2 de març de 2015 a 18h dins l'encastre d'una serada co-organizada per l'IEO e lo CIRDÒC.

Adrien Vezinhet nasquèt lo 27 d'abrial de 1912 a Santa-Radegonda en Roergue. Foguèt professor de francés al licèu Foch de Rodés de 1937 a 1946. A la liberacion participèt a la creacion de l'ebdomadari Le Rouergat e del grop La Pastourelle. Es per La Pastourelle – n'èra lo director artistic – qu'escribèt las pèças de teatre en reedicion a cò de IEO Edicion en 2014.

Nomenat en 1956 director del Pichon Licèu de Montpelhièr venguèt, al Clapas, un des animators de l'Aveyronnaise societat dels clapassièrs originaris d'Avairon. Foguèt puèi provisor del licèu Henri IV de Besièrs de 1970 a 1974. Es aquí que rescontrèt Ives Roqueta òme de letra tanben, tras que sensible a l'òbra de son compatriòta.

Adrien Vezinet accabèt sa carrièra de provisor al licèu de Montpelhièr. Aquí se moriguèt lo 28 de mars de 1984.

Ardent promotor de la cultura e de la lenga occitana es amb Enric Mouly es una de las figuras màger del teatre roergat.


Las lengas de l'Union Europèa

En 2013 sortissiá lo libre de Jaume Corbera Pou, La Unió Europea, un mosaic lingüístic. Dins lo jornal La Setmana numèro 1001 Joan-Claudi Forêt ne fasiá la critica.

Lo pintre Pierre François

Presentacion de Pierre François, pintre originari de Seta, que a son biais participèt a la fin del sègle XX a l'accion occitana en illustrant de cobèrtas de libres.

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Cristian Rapin e lo Prèmi Nobel de Mistral

Medalha Nobel

Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn numèro 86-87, auton de 2004.

Vidèo : lo tambornet

Tambornet

Presentacion de jòc de bala al tambornet. Una vidèo del CIRDÒC.