IEO Edicion ven de tornar editar l'òbra teatrala d'Adrien Vezinhet.

Lo recuèlh conten un prefaci d'Ives Roqueta e 6 pèças :

  • L’Escampat,
  • La Tatà de Borniquet,
  • Maridam la Tatà,
  • La Bastarda,
  • Lo Pastre del Masvièlh
  • Las Catas de la Bruguièra.

lo-teatre-de-la-pastorela-vesinhetL'obratge serà presentat al CIRDÒC en preséncia d'André Vezinhet, filhs de l'autor, lo diluns 2 de març de 2015 a 18h dins l'encastre d'una serada co-organizada per l'IEO e lo CIRDÒC.

Adrien Vezinhet nasquèt lo 27 d'abrial de 1912 a Santa-Radegonda en Roergue. Foguèt professor de francés al licèu Foch de Rodés de 1937 a 1946. A la liberacion participèt a la creacion de l'ebdomadari Le Rouergat e del grop La Pastourelle. Es per La Pastourelle – n'èra lo director artistic – qu'escribèt las pèças de teatre en reedicion a cò de IEO Edicion en 2014.

Nomenat en 1956 director del Pichon Licèu de Montpelhièr venguèt, al Clapas, un des animators de l'Aveyronnaise societat dels clapassièrs originaris d'Avairon. Foguèt puèi provisor del licèu Henri IV de Besièrs de 1970 a 1974. Es aquí que rescontrèt Ives Roqueta òme de letra tanben, tras que sensible a l'òbra de son compatriòta.

Adrien Vezinet accabèt sa carrièra de provisor al licèu de Montpelhièr. Aquí se moriguèt lo 28 de mars de 1984.

Ardent promotor de la cultura e de la lenga occitana es amb Enric Mouly es una de las figuras màger del teatre roergat.


Sus l'empec de la lenga occitana en sciéncia

tablèu

Un article de Felip Carbona publicat dins la revista Vida Nòstra en 1972, sus l'emplec de la lenga occitana en sciéncia.

Totèm : lo camèl de Besièrs

Camèl de Besièrs

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Extrach del Libre de Catòia : Lo fuòc

Extrach del Libre de Catòia de Joan Bodon. Capítol 44.

Sèrgi Viaule : critica de 'Bonjour tristesse'

Françoise Sagan

Dins lo numèro 144 de la revista Infòc de decembre de 1995, pareissiá la critica de Sèrgi Viaule del libre de Françoise Sagan paregut en 1954.