bagateletosUn article de la revista Mont-Segur - Numèro 10 - Novembre de 1902 (ortografia modernizada) :

Libres recebuts : Bagateletas, per Justin Besson. 232 paginas - Editor : E. Carrère, Rodés :

Aiceste libre de vèrses en parlar de Roergue es lo melhor mercés que Justin Besson podiá faire al Felibrige que, a la Santa-Estèla de Bezièrs, l'aclamèt majoral. Dins sos libres : D'al Brèç a la Tomba e Contes de la Tatà Mannon, s'èra mostrat trobaire e contaire de primièra marca. Dins Bagateletas, es tanben l'un e l'autre.

Lo contaire nos i dis sas Fablas de tot lo Monde, finament rimadas e atal apeladas per la rason que "fablas e contes son de tot temps e de tot lo monde e que, sola, la faiçon de contar es del contaire" ; lo trobaire nos i parla en mèstre de la vida, de la mòrt e subretot de son terraire. Ont es lo païsan que, aprèp aver legit aquela bèla paja titolada La Vida de Campanha, voldriá delaisar son campèstre per córrer als enganaires plasers de la vila ? [...] Quantis d'Occitans, perduts e languisents dins la capitala, trobarián solàs e reviscòl, se podián la legir entièrament ! E La Prangièira del Molinièr ? Aquí la perleta fina de tot lo libre !

Justin Besson escriu dins lo saborós parlar de Roergue. Nos lo balha sens i cambiar res e en lo vestiguent d'una grafia dont las règlas son expausadas dins una gostosa e abelugada prefàcia. Dirèm pas qu'aquí l'autor a sempre tòrt e dirèm pas tanpauc qu'a sempre rason. Aquò's una question de punt de vista. Cadun vei coma vei e n'es pas forçat de veire coma lo vesin... Çò que nos agrada d'ajustar, es qu'aquel josdialècte de Roergue emplegat per Besson sèrva, malgrat sas deformacions, las melhoras riquesas de nòstra paura anciana lenga e que i auriá plan pauc a faire per lo tornar graficament dins sa beltat reirala.

Justin Besson trabalha a-n-aicesta ora a Amas païsantas, un libre en pròsa, ont deu nos mostrar, talas que son, las gens de son encontrada.

Jan Doc


Joan B. Seguin : critica del libre de Robèrt Lafont 'Renaissance du Sud'

Renaissance du sud, Robèrt Lafont, Gallimard

En 1970 sortissiá lo libre de Robèrt Lafont Renaissance du Sud. Essai sur la litteratura occitane au temps de Henri IV.

Istòria : 1065, assemblada de Tologes

Enluminure

Un article de la revista Viure numèro 3, 1965.

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Pèire Cardenal : 'Vera vergena, Maria'

Detalh de l'òbra de Rafaèl La sacrada familha

Poèma de Pèire Cardenal : Vera vergena, Maria

Suls libres de Joan-Ives Casanòva 'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

En 2007 sortissián dos libres de Joan-Ives Casanòva : Trèns per d'aubres mòrts e A l'esperduda dau silenci.