Dins un article publicat en linha sul site d'archius Hal, Jean-Pierre Cavaillé torna sus lo rapòrt qu'aguèron de 1967 a 1969 Robèrt Lafont, Ives Roqueta e Joan Larzac al nacionalisme.

L'article es en francés. A per títol : La question nationale chez Robert Lafont, Yves Rouquette et Joan Larzac(1967-1969). Data de 2015.

Traducion parciala del primièr paragraf – « Abordar la question de la nacion dins l'occitanisme de las annadas seisanta es pas causa aisida que, es lo mens que se pòsca dire, lo movement occitaniste, se daissam de caire François Fontan e lo PNO que l'ostracisme n'es dels pus revelator, s'illustra pas per la clartat de las posicions, pr'aquò conflictualas, que s'i exprimisson. [...] Aquela abséncia de clartat, aquelas esitacions, aquela geina, aquelas contradicions me pareisson simptomaticas d'una situacion aquí especificament franco-francesa, en rapòrt amb la dificultat de pensar e d'assumir positivament, dins nòstre país, e d'aquel temps, mas uèi la causa es encara pièger, la nocion de nacion dins l'encastre d'un procèssus, que alara foguèt perfèctament acceptat, de desalienacion e de decolonizacion occitanas (uèi aqueles concèptes son pas pus utilizats per metre en causa la dominacion centralista). »

[legir l'article]


Maria-Clàudia Gastou : sus 'l'Armana prouvençau'

armana prouvençau

A propaus de l'Armana prouvençau.

Estudi sus la Cançon de la Crosada

En 2015 sortissiá lo libre Lorsque la poésie fait le souverain, Étude sur la Chanson de la Croisade Albigeoise.

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Joan-Maria Petit sus Jòrgi Reboul (1985)

Pròsas geograficas

Prefaci de Joan-Maria Petit a Pròsas geograficas de Jòrgi Reboul.

Las lengas de l'Union Europèa

En 2013 sortissiá lo libre de Jaume Corbera Pou, La Unió Europea, un mosaic lingüístic. Dins lo jornal La Setmana numèro 1001 Joan-Claudi Forêt ne fasiá la critica.