Dins lo libre qu'accompanhava en 2020 la mòstra Notre Occitanie organizada per la Region Occitània, Claude Sicre tornava sus la nocion de « província ». Una part del tèxt èra en occitan. Lo tornam publicar çai-jos.

Lo mot de « província »

Lo mot de « província ». Anam prene un exemple simple : cap de dròlle qu’age crescut luènh de París non pòt comprene çò que vòl dire, es quicòm de fosc. Li caldrà un moment per comprene çò que los cosins parisencs o la ràdio-tele vòlon dire. L’emplegarà pas jamai de sa vida, que n’a pas besonh, levat se per en cas es forçat de dintrar mai o mens dins lo biais de pensar parisencò-nacional e mediaticò-sabent. El que jamai es pas sortit de sa vila o de son campestre per anar dins un luòc que se sona « província » ! Ont es aquò ? Se va en Alsàcia, en Bretanha o a Arràs o a « Bourges », dirà : vau en Alsàcia, o en Bretanha, o a Arràs o a « Bourges », etc. Quand ausís lo tipe de la tele que ditz : « Arser èri en província e ai vist aquò », se dis còp sec : « es pas dins ma província aquel afar ! Ont èra ? ». Lo saurà pas.

Mon mestièr m’a menat a encontrar un fum de jornalistas parisencs (se son provincials d’origina càmbia pas grand causa, levat que de còps que i a, comprenon melhor çò que lor disèm, de mercés lor viscut passat) e avèm ensajat mai d’un còp de lor explicar aquel afar. Es pas aisit : per eles, la « província » es una realitat (la pròva n’es que tot lo mond parla aital dins lor mitan, sens jamai se trachar que los provincials emplegan pas jamai aquel mot, son ESTABOSITS quand lor fasèm la remarca) e non pas una representacion relativa nascuda dins una istòria especifica, un mot que bastís una realitat sonca per eles dins lors caps. Aqueles interlocutors culpabilizats se son faches a París dins las annadas 90 los campions d’un cambiament : se son meses a parlar de « region » (« soi anat en region ») per « província ». Èran contents de lor tròba, mas decebuts quand lor diguèrem qu’èra pas lo mot que caliá cambiar (aquò cambiava pas res) mas la representacion. Levat per tres o quatre mai curioses e mai aluserpits, res cambièt pas. Ara parlan de « París e los territòris ». La version novèla del dualisme reductor. Dualism qu’es coma l’idèa de los que pensan que la lenga d’òc non pòt tot dire, bla-bla sus l’inegalitat de las lengas, bestisa d’aqueles qu’an pas jamai dubèrt un tractat de lingüistica mas que parlan de tot aquò dins los jornals, las revistas e los libres.

Claude Sicre dins lo libre de la mòstra
Notre Occitanie en 2020


Joan Fourié sus Renat Nelli (1982)

Renat Nelli (René Nelli)

Un tèxt de Joan Fourié publicat dins la revista Aicí e ara (mai de 1982).

Cristian Rapin e lo Prèmi Nobel de Mistral

Medalha Nobel

Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn numèro 86-87, auton de 2004.

La Region Occitània desvolopa lo transpòrt per tren e ajuda joves e seniòrs

TER Region Occitània

A la debuta del mes de julhet de 2022 Carole Delga presidenta de la Region Occitània anoncièt que de linhas ferroviarias seriá tornamai dubèrta en Region Occitània.

Presentacion del libre 'L'épopée cathare' de Michel Roquebert

L'épopée cathare, Michel Roquebert

En 1970 editat per Privat a Tolosa sortissiá lo primièr tòme del libre de Michel Roquebert, L'épopée cathare.

Lo pintre Pierre François

Presentacion de Pierre François, pintre originari de Seta, que a son biais participèt a la fin del sègle XX a l'accion occitana en illustrant de cobèrtas de libres.