camin-forestUn article de Cristian Rapin. Sorsa : Lo Lugarn numèro 82.

Dètz contes de Bodoisson per Andrieu Mateu

Sèm dins lo mond del conte. Tradicional ? Dins una larga mesura. L’autor fai, d’efècte, apèl a sa memòria, es a dire que s’esperfòrça de tirar de l’oblit de contes ausits dins las velhadas, los quals devián lor existéncia a una transmission ininterrompuda dempuèi sens dobte una cordelada de sègles.

Mas s’estima liure de brodar en partent d’aqueles solides canavasses. Sa sensibilitat personala, l’introdús dedins e se daissa guidar per la tèma escura d’èstre entendut pels contemporanèus. En soma, un desempolsatge, una mesa a jorn tras que discrèta que fasiá tanben partida de la practica dels contaires d’autres còps que, aquò se devina, trantalhavan pas per adaptar a lor viscut la toponimia e los personatges.

Lo mond retrobaràn dins aquela garba los grands tèmas de la tradicion occitana mas revists, poiriam dire reformatats, a travers la sensibilitat d’un dròlle de la ribièra de Bodoisson.

I cal una brava modestia perque l’autor, volontàriament o non, s’esfaça darrièr la gèsta collectiva. Sens i arribar completament per çò que, coma tostemps dins aquel cas, sa lenga e son estil lo denoncian de contunh sens parlar d’infimas notacions existencialas que de furgaires experimentats poirián destoscar.

L’experiéncia es sedusenta. Luenh del collectatge que assaja de restituir, dins lo mendre de sos matisses, un tèxte enregistrat, la fabricacion d’un conte s’aparenta amb la terralha : meteis material, meteisses apleches, meteisses gèstes mas fin finala concepcion originala per l’amator que se contenta pas d’agachar passivament mas que es a l’escota de sas sensacions. Dins un cas coma dins l’autre, çò collectiu es pas talament lo tèma mas la practica personala qu’es la resulta de l’istòria longa e de la cultura mai prigonda.

La signatura del terralhièr o de l’autor dels contes es una farotariá que balha vida a l’anonimat acceptat.

Cristian Rapin

Nòtas

Dètz contes de Bodoisson per Andrieu Mateu, 50 paginas, en çò de l’autor, Prètz 10 €


Punt de vista d'Ives Roqueta sus l'occitanisme (1965)

La revista Viure en 1965 interrogava los actors de l'occitanisme del temps. Aquí lo testimoniatge d'Ives Roqueta.

Peticion contra la fin de l'Estivada de Rodés : Gardarem l'Estivada

Gardarem l'Estivada

Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.

Los Païses Basses e Danemarc mandaràn a Ucraina de F-16

F-16C

Dimenge 20 d'agost de 2023, Mark Rutte, primièr ministre neerlandés, anoncièt que de F-16, avion de combat de concepcion estatsunidenca, serián mandats a Ucraina per los Païses Basses e per Danemarc.

Sul libre de Régine Lacroix-Neuberth 'Le Théatricule et le caleçon d'écailles'

Le Théatricule et le caleçon d'écailles

Critica de Robèrt Lafont del libre Le Théatricule et le caleçon d'écailles.

Totèm : l'agaça d'Abelhan

agaça

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.