camin-forestUn article de Cristian Rapin. Sorsa : Lo Lugarn numèro 82.

Dètz contes de Bodoisson per Andrieu Mateu

Sèm dins lo mond del conte. Tradicional ? Dins una larga mesura. L’autor fai, d’efècte, apèl a sa memòria, es a dire que s’esperfòrça de tirar de l’oblit de contes ausits dins las velhadas, los quals devián lor existéncia a una transmission ininterrompuda dempuèi sens dobte una cordelada de sègles.

Mas s’estima liure de brodar en partent d’aqueles solides canavasses. Sa sensibilitat personala, l’introdús dedins e se daissa guidar per la tèma escura d’èstre entendut pels contemporanèus. En soma, un desempolsatge, una mesa a jorn tras que discrèta que fasiá tanben partida de la practica dels contaires d’autres còps que, aquò se devina, trantalhavan pas per adaptar a lor viscut la toponimia e los personatges.

Lo mond retrobaràn dins aquela garba los grands tèmas de la tradicion occitana mas revists, poiriam dire reformatats, a travers la sensibilitat d’un dròlle de la ribièra de Bodoisson.

I cal una brava modestia perque l’autor, volontàriament o non, s’esfaça darrièr la gèsta collectiva. Sens i arribar completament per çò que, coma tostemps dins aquel cas, sa lenga e son estil lo denoncian de contunh sens parlar d’infimas notacions existencialas que de furgaires experimentats poirián destoscar.

L’experiéncia es sedusenta. Luenh del collectatge que assaja de restituir, dins lo mendre de sos matisses, un tèxte enregistrat, la fabricacion d’un conte s’aparenta amb la terralha : meteis material, meteisses apleches, meteisses gèstes mas fin finala concepcion originala per l’amator que se contenta pas d’agachar passivament mas que es a l’escota de sas sensacions. Dins un cas coma dins l’autre, çò collectiu es pas talament lo tèma mas la practica personala qu’es la resulta de l’istòria longa e de la cultura mai prigonda.

La signatura del terralhièr o de l’autor dels contes es una farotariá que balha vida a l’anonimat acceptat.

Cristian Rapin

Nòtas

Dètz contes de Bodoisson per Andrieu Mateu, 50 paginas, en çò de l’autor, Prètz 10 €


Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.

Vidèo : per una Fòrça culturala occitana

Per una fòrça culturala occitana

Collòqui del 25/11/17 a Narbona Region Occitània : per una fòrça culturala occitana. Las vidèos.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Musica : Lo jai

Lo Jai - Musica Lemosina

En 1982 sortissiá lo disc de musicas tradicionalas del Lemosin del grop Lo Jai

Antonin Perbòsc : Fuòc nòu (1904)

Antòni Perbòsc

Article d'Antonin Perbòsc publicat pel primièr còp dins la revista Mont-Segur en 1904.