Arpa

Sagèl de Guilhèm VIII, senhor de Montpelhièr (sègle XII)

En març de 2018 dins sa revista mesadièra la vila de Montpelhièr comunicava en occitan.

L'arpa del Senhor Guilhèm

Una arpa que data del sègle XIIen es estata reconstituïda a partir d’un sagèl, aquel de Guilhèm VIII, senhor de Montpelhièr, conservat als archius comunals del Clapàs. Un projèct menat pel CIMM, Centre internacional de las musicas medievalas.

Vaquí una brava aventura menada per d’unes pivelats que faguèron renàisser un instrument de musica de l’Edat Mejana. Simbòl del ric patrimòni cultural de Montpelhièr, d’una musica que passèt lo temps fins a nosautres e testimònia, notadament amb un nombre important de laütièrs, que la musica es sempre fòrça viva al Clapàs.

L’istòria comença al Servici dels archius comunals que se garda lo sol exemplari conegut d’una bulla de plomb dels Guilhèm, senhor de Montpelhièr. Aqueste sagèl, ligat per una cordilha a una carta manuscricha, dona de veire l’iconografia originala del senhor Guilhèm VIII de Montpelhièr representat d’un caire coma un cavalièr d’armada e de l’autre caire, coma un poèta que tòca d’arpa. E es aquesta arpa del sègle XIIen modelada sul sagèl de metal que ven d’èstre reconstituida.

A l’origina d’aqueste projèct Gisèla Clement, fondatritz del CIMM (Centre internacional de las musicas medievalas – Del cèl a las talvèras).

« La Vila de Montpelhièr sostengèt aqueste projècte d’arqueo-laütariá per sa dimension istorica excepcionala. Aquesta reconstitucion a l’identic de l’arpa del sagèl de Guilhèm VIII es una brava escomesa tecnica. Poèta e òme de letras, pivelat d’art, amic e protector dels trobadors, Guilhèm VIII, senhor de Montpelhièr aviá, tre 1181 proclamat la libertat d’ensenhament sens distinccion d’origina » çò ditz Felip Saurel, conse del Clapàs, president de Montpelhièr Mediterranèa Metropòl.

Aquesta arpa es estada reconstituïda per cinc laütièrs dins l’encastre d’un talhièr del CIMM dirigit per Ives d’Arcizas, factor e especialista de las arpas ancianas, organizat pendent dètz jorns en mai passat a Sant Guilhèm del Desèrt. E l'arpa de tretze còrdas, que la colomna es nauta de 65 cm, facha de fusta de vèrnhe flòtat, serà utilizada dins l’encastre del CIMM pels musicians professionals del temps dels concèrts e festenals e pels estudiants en formacion.


Paulin Courtial : L'occitan conven perfièchament al ròck

CXK

En junh de 2022 Paulin Courtial èra en concèrt a Tolosa dins son numèro 89, lo jornal de la comuna, À Toulouse, presentava lo cantaire.

Joan Jaurés : educacion populara e lengas (1911)

Joan Jaurés

Lo 15 d'agost de 1911 dins La dépêche du Midi èra publicat un article de Joan Jaurés. Tornava aquí sus la lenga occitana que parlava correntament.

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Friedrich Engels e la nacionalitat del Sud de França (1848)

Friderich Engels

En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.

Sul libre de Régine Lacroix-Neuberth 'Le Théatricule et le caleçon d'écailles'

Le Théatricule et le caleçon d'écailles

Critica de Robèrt Lafont del libre Le Théatricule et le caleçon d'écailles.