Lo grapaud de Baçan

Detalh de l'illustracion de Jane Appleton pel conte 'Lo grapaud de baçan'


En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2. Presentava en tres lengas, francés, occitan e anglés, d'istorietas suls animals totemics del parçan. Los dessenhs son de Jane Appleton los tèxtes son de Adèle Guillon. Una presentacion de Claudi Alranq accompanhava lo document.

La revista Los rocaires es lo buletin de ligason del Centre de Resorsas e d'Educacion al Desvolopament Durable (CREDD). Es editat a Vailhan.

Aquí çai-jos l'istòria del grapaud de Baçan.


Lo grapaud de Baçan

De vertat, soi un grapaud malastrós. Imaginatz : soi tranquillament installat dins una figuièra, a me repàisser de fruchas maduras a punt, moflas e sucradas coma se’n pòt somiar, quand subran un auratge peta. M’agrada la pluèja, mas la pluèja fina que me careça docetament l’esquina. Èran aquí de gotas gaireben tant gròssas coma las figas que me tanavan.

Lèu m’aparèri jos un parapluèja de fuèlhas en esperar que lo delavaci passe. Començavi a m’aconsomir quand se metèt a rambalhar : dos òmes se venián metre a l’abric jos ma figuièra !

Quand enfin la pluèja s’agotèt, vegèri amb orror una tèsta sorgir entre las brancas. Los dos compaires se devián faire l’escaleta per aténher las fruchas. Una man se metèt a culhir voraçament las figas totas, tanlèu englotidas pels atalentats.

Me decidissiái a regret a daissar ma pasibla oasi quand la man me tombèt dessús e me soslevèt pels aires. Orrificat, fixèri la boca badanta que la man m’i precipitava, e cabussèri dedins sens me poder arpatejar.

Èra caud e viscós. Una vaga odor de figa poirida impregnava las parets. Davalèri un canal long abans de rejónher una sòrta de saca palunosa. Alara me metèri a coarnar a plen ganitèl, mas deguèri esperar bèl brieu abans de faire lo camin en sens invèrs, propulsat per aquesta estranha saca.

Vos aconselhi pas, cars amics, de faire un torn al dintre dels òmes : l’odor i es infècta.

Sorsa del tèxt : revista Los rocaires numèro 2.


Sèrgi Viaule : critica del Libre 'Lo Mandarin'

Lo Mandarin

Al mes d'agost de 2020 sortiguèt en occitan traduch per Joaquim Blasco lo libre de José Maria Eça de Queiroz Lo Mandarin.

Lo musèu Carnavalet

Musèu Carnavalet a París

Sul musèu Carnavalet a París, un article de Gui Matieu dins la revista parisenca Lo vira solelh numèro 51, tardor de 2016.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Sul libre 'Poesia catalana del sègle XX' - Robèrt Lafont - 1965

poesia

En 1963 sortissiá lo libre Poesia catalana del sègle XX. Robèrt Lafont ne faguèt la critica dins la revista Letras d'òc.

Friedrich Engels e la nacionalitat del Sud de França (1848)

Friderich Engels

En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.