mieja-gauta Mièja-Gauta o Lo gentilòme de veire de Max Roqueta (Trabucaire, 2010, 278 pages, 15 èuros).

Presentacion de Joan-Frederic Brun : "Mièja-Gauta (Lo gentilòme de veire) apareis en 1989 dins la lista de las òbras per paréisser que figura dins la prumièra edicion de Medelha. Tretze ans puòi, en 2002, Max Roqueta me parlèt d’aquel vast roman qu’aviá escrich per bocins sus de desenats d’annadas. Lo metiá en òrdre.

"Las darrièras annadas de sa vida, l’autor menèt a son acabament aquel vast roman que considerava a bèles uòlhs vesents coma una de sas òbras importantas.

"Dins la tièra dels documents inedits, en 2005, après la mòrt de l’escrivan, s’atrobava en bòna plaça aquela espessa plega de fuòlhs. Mièja-Gauta tal que l’avèm ara entre las mans es un libre dau ritme planièr, de la construccion volontàriament neblosa, que l’autor, se vei, l'a ramanejat trenta ans coma un palimpèst.

"A mon vejaire, Mièja-gauta es una de las òbras màgers de Max Roqueta. Ten una plaça centrala dins l’edifici, e n’esclaira mai d’un aspècte. Es tanben una faula de tot l’engatjament d’escrivan d’aquel autor, utopic acarnassiment a donar una cara a una cultura sens cara. Coma los patetics gentilòmes de veire que ges de dire pòt pas enclaure. Magicians e maudiches. E aquela quista abotís a culir una voluptat requista sur l’òrle dau nonrés."

Joan-Frederic Brun


Lo libre escafat

lo-libre-escafatJoan-Ives Casanòva - Lo Libre Escafat - Trabucaire - 2008

Presentacion de l'editor : "Un libre es totjorn, per la quita fòrça de las causas, un abotiment, e mai la soma dels tempses enanats e d'aqueles que demòran de viure, e primièr, d'imaginar, per assajar de los faire possibles.

"Dins la trajectòria d'escritura en pròsa, ja plan rica, de Joan Ives Casanòva, Lo Libre Escafat, mai benlèu que d'autres libres, es estat concebut jol signe de la mudança e de las metamorfòsis de la vida, que se pòdon gaire percebre al moment que las vivèm, mas que s'impausan, al final, coma de movements fonses, que lo viatge n'es Io revelator.

Qu'est-ce que la littérature bretonne ?

litterature-bretonneSul libre de Yves Le Berre, Qu'est-ce que la littérature bretonne ? Essais de critique littéraire, XVe-XXe siècle, un article de Felip Gardy dins la revista OC numèro 81, automne de 2006.

Dos escolans d'Yves Le Berre, professor emerit de celtic a l'Universitat de Bretanha occidentala (Brest), an agut l'idèa tras que bòna de reünir dins un libre polidament estampat e presentat una part importanta deis estudis que son mèstre e amic aviá publicats, mai que mai entre 1986 e 1995, dins de revistas ò de volums collectius sovent de mau trobar, mai que mai en fòra de Bretanha.

La feruna - Valèri Bernard

feruna Las edicions dels regionalismes tòrnan editar en grafia classica lo libre de Valèri Bernard (1860-1936) La feruna.

Publicat pel primièr còp a Marselha en 1938 après la mòrt de l'autor, lo libre èra dempuèi un bèl brieu de mal trobar. Presenta catorze tèxtes, colleccion de retraches nauts en color.