demesa Lo libre Bruèissa o fadarèla ? de Jaumet Demèsa sortiguèt en 2019. Aquò's un roman policièr per la joventud.

L'istòria se debana del temps de la fèsta d'Aloin. Un jove colegian es victima, en escotèr, d'un accident, la colpa a un menaire capbord que fugís. Sos amics e amigas, jos l'impuls d'Agata, genta e ardida filha d'unes quinze ans, se meton a cercar l'òme que la polícia arriba pas a trobar.

Lo libre es estat editat a las edicions de l'IEO de Lengadòc.

Dins una de sas criticas sul site del Lugarn, Pèire Rabasse presentava aital lo libre :

« Dins aqueste libre, coma dins sos precedents, Jaumet Demèsa fa menar una enquèsta per de jovents. Plan solide es lo melhor biais que i pòt aver per far dintrar e manténer lo legeire adolescent dins la narracion. La possibilitat d’identificacion als personatges es lo melhor mejan per pivelar lo legeire. A n’aquel trabalh Jaumet Demèsa s’i sap far. O provèt amb sos precedents obratges. Escriure per la joventut es un mestièr malaisit de realizar. Es benlèu la rason que fa que son pas nombroses los que s’i fretan. Rason de mai per saludar lor trabalh.

« Jaumet Demèsa fa una lenga a l’encòp simpla e precisa, es intelligentament adaptada al public destinatari. Los dialògues son vius e correspondon a l’oralitat de uèi. A causit de far un occitan modèrne e pauc o pro estandard. Sus aquel sicut coma suls autres a rason. Cal que la literatura per la joventut se posca legir de Niça a Bordèu e de Vièlha e Vichei. L’intriga es just complicada çò que cal per convenir al public destinatari. Se compren que Jaumet Demèsa a fach, en amont, un trabalh de reflexion sus sas creacions.

« Malurosament, al nivèl de la presentacion editoriala, i a de causas que trucan e las cal relevar per las poder corregir dins l’avenidor. Aquò’s pas lo primièr còp qu’o remarqui : l’Institut d’Estudis Occitans de Lengadòc-bas, sonha gaire sas publicacions. Pr’aquò seriá pas complicat de balhar lo tèxte a legir per correccion. Ja qu’aprèp correccion demòran encara qualques dècas que passan per malhas, imaginatz un tèxte qu’es pas estat corregit ! Dins lo cas de Bruèissa o fadarèla ?, d’evidéncia lo tèxte es pas estat tornar legit per una tièrça persona. Pièger encara ! A un moment donat l’autor se mescla los pincèls entre los personatges. Aquela mespresa porgís una granda confusion dins l’òbra e lo lector es de longa a « rectificar de per el ». Va sens dire qu’aquò gasta bravament lo plaser de la lectura e quand se sap que lo libre es destinat a un public jove, es d’ont mai damatjós. Balham aquí a la joventut l’exemple marrit d’un trabalh fach a mièja, d’una gasanha complida a tustas e a bustas. Es un marrit senhal mandat a la joventut. »

*

Jaumet Demèsa escriu en occitan per los enfants mas pas solament. Li devèm Los Crancs (IEO Lengadòc, 2016) ; Lo mistèri de Creissèls (La Poesia, Montpelhièr, 2012) ; L'òme sortit de la mar (IEO Lengadòc, reed. 2010, 1999) ; Lo gojat que parla a las bèstias (IEO, 2003) ; Los raubaires de Taur (La Poesia, Montpelhièr, 2003) ; La salvatgina (Onorina, Mèsa - La Poesia, Montpelhièr, 2002).

Ancian president del Cercle Occitan lo Buòu de Mèsa, sòci de l'IEO es tanben responsable dels encontres de la cançon occitana a Mèsa.


L'Etèrne Retorn d'Adam - Jules Verne

L'etèrne Retorn d'Adam, Jules Verne Las Éditions des régionalisme publiquèt en 2022 la traduccion en occitan del tèxte de Jules Verne L'Éternel Adam. La traduccion es de Sèrgi Viaule.

Aquesta nòva es estada publicada en 1910 après la mòrt de son autor. Desparelha d'a fons dins l’òbra de Jules Verne conegut per èsser un autor puslèu optimista. Pensava que lo progrès porgit per las sciéncias e las invencions èra l’avenidor de l’umanitat, e aquela fe qu'aviá dins las tecnicas es a la sorsa d'una part importanta de sos libres de sciéncia ficcion ont l'òme, ben que confrontat a l'adversitat, demòra sempre mèstre de son destin.

'La technique ou l'enjeu du siècle' de Jacques Ellul

Jacques Ellul foguèt un dels pensaire màger del fenomèn tecnic al sègle XX. Es dins lo libre La Technique ou l'enjeu du siècle que pel primièr còp presentava sas idèas.

Luènh lo limitar lo fenomèn al las maquinas e a sos aspèctes materials, als espleches, a l'automatizacion dins l'industria, lo prend dins sa globalitat.

La pèsta escarlata - Jack London

mars Pèire Beziat contunha son trabalh de traduccion pel plaser dels lectors occitanofòns.

Ven de sortir en 2021 La Pèsta escarlata de Jack London. Lo libre de 98 paginas es publicat per las Éditions des Régionalismes. Un libre que l'actualitat tornar malaürosament metre en avant.

L'istòria se debana en 2073 e los òmes son vestits de pèls de bèstias…

Lo libre es un raconte d'anticipacion postapocaliptic. Un vielhon, un còp èra professor d’universitat a San Francisco als Estats Units conta los eveniments que se debanèran pel passat : los de la Pèsta Escarlata.