demesa Lo libre Bruèissa o fadarèla ? de Jaumet Demèsa sortiguèt en 2019. Aquò's un roman policièr per la joventud.

L'istòria se debana del temps de la fèsta d'Aloin. Un jove colegian es victima, en escotèr, d'un accident, la colpa a un menaire capbord que fugís. Sos amics e amigas, jos l'impuls d'Agata, genta e ardida filha d'unes quinze ans, se meton a cercar l'òme que la polícia arriba pas a trobar.

Lo libre es estat editat a las edicions de l'IEO de Lengadòc.

Dins una de sas criticas sul site del Lugarn, Pèire Rabasse presentava aital lo libre :

« Dins aqueste libre, coma dins sos precedents, Jaumet Demèsa fa menar una enquèsta per de jovents. Plan solide es lo melhor biais que i pòt aver per far dintrar e manténer lo legeire adolescent dins la narracion. La possibilitat d’identificacion als personatges es lo melhor mejan per pivelar lo legeire. A n’aquel trabalh Jaumet Demèsa s’i sap far. O provèt amb sos precedents obratges. Escriure per la joventut es un mestièr malaisit de realizar. Es benlèu la rason que fa que son pas nombroses los que s’i fretan. Rason de mai per saludar lor trabalh.

« Jaumet Demèsa fa una lenga a l’encòp simpla e precisa, es intelligentament adaptada al public destinatari. Los dialògues son vius e correspondon a l’oralitat de uèi. A causit de far un occitan modèrne e pauc o pro estandard. Sus aquel sicut coma suls autres a rason. Cal que la literatura per la joventut se posca legir de Niça a Bordèu e de Vièlha e Vichei. L’intriga es just complicada çò que cal per convenir al public destinatari. Se compren que Jaumet Demèsa a fach, en amont, un trabalh de reflexion sus sas creacions.

« Malurosament, al nivèl de la presentacion editoriala, i a de causas que trucan e las cal relevar per las poder corregir dins l’avenidor. Aquò’s pas lo primièr còp qu’o remarqui : l’Institut d’Estudis Occitans de Lengadòc-bas, sonha gaire sas publicacions. Pr’aquò seriá pas complicat de balhar lo tèxte a legir per correccion. Ja qu’aprèp correccion demòran encara qualques dècas que passan per malhas, imaginatz un tèxte qu’es pas estat corregit ! Dins lo cas de Bruèissa o fadarèla ?, d’evidéncia lo tèxte es pas estat tornar legit per una tièrça persona. Pièger encara ! A un moment donat l’autor se mescla los pincèls entre los personatges. Aquela mespresa porgís una granda confusion dins l’òbra e lo lector es de longa a « rectificar de per el ». Va sens dire qu’aquò gasta bravament lo plaser de la lectura e quand se sap que lo libre es destinat a un public jove, es d’ont mai damatjós. Balham aquí a la joventut l’exemple marrit d’un trabalh fach a mièja, d’una gasanha complida a tustas e a bustas. Es un marrit senhal mandat a la joventut. »

*

Jaumet Demèsa escriu en occitan per los enfants mas pas solament. Li devèm Los Crancs (IEO Lengadòc, 2016) ; Lo mistèri de Creissèls (La Poesia, Montpelhièr, 2012) ; L'òme sortit de la mar (IEO Lengadòc, reed. 2010, 1999) ; Lo gojat que parla a las bèstias (IEO, 2003) ; Los raubaires de Taur (La Poesia, Montpelhièr, 2003) ; La salvatgina (Onorina, Mèsa - La Poesia, Montpelhièr, 2002).

Ancian president del Cercle Occitan lo Buòu de Mèsa, sòci de l'IEO es tanben responsable dels encontres de la cançon occitana a Mèsa.


Pèire e Marià - Ferran Delèris

Pèire e Marià, un roman de Ferran Delèris (IEO Edicion, 1996).

1917. Pèire torna en permisson pel primièr còp dempuèi la debuta de la guèrra. Son bèl-paire, qu’a plan conegut Jaurés, demanda a son patron d’intervenir per far requisicionar Pèire luènh del front. Mas Maria, sa femna, lo daissa tornar partir, se sent pas lo drech de li demandar de renonciar a son onor e a la solidaritat qu’a establida amb sos companhs de misèria.

La crisi que ven

la-crise-qui-vient La crise qui vient de Laurent Davezies (Le Seuil, 111 paginas).

L'autor analisa los impactes de la crisi economica actuala suls territòris Franceses, en foncion de la politica publica menada, del desvolopament, del pes de las metropòlas.

Presentacion de l'editor – Per compréner la crisi que frapa França dempuèi 2008, nos podèm pas contentar dels agregats economics globals.

L'òme que plantava d'arbres

jean-giono-ome-que-plantava-d-arbre L’òme que plantava d’arbres de Jean Giono. Traduccion occitana de Jòrdi Blanc, illustracions de Frédéric Back (29 x 22cm, 56 paginas, 19 èuros, ISBN : 978-2-85927-104-6).