mars Lo fiu de l'Uòu es un nòva de Robèrt Lafont. Foguèt publicada en 2001 per Atlantica/Institut Occitan.

Presentacion – Sus la montanha de la Clapa que domina Narbona d'un costat e la mar de l'autre, un uòu enòrme e misteriós es descobèrt per un jove Josieu a la debuta del sègle VIII. Aquel uòu fluorescent condensa pendent qualques jorns las passions, los asirs e las adoracions de las tres comunitats que, a aquela epòca, pòplan la vila. Acaba per se crebar e la creatura androïda que ne sortís partatge amb un jumèl norricièr e una maira adoptiva la vida d'una comunitat de « perfachas » cataras al pè de la còla d'Enseruna...

Lo fiu de l'Uòu resumís en acclerat l'istòria de totas las espècias vivas, çò que li permet, en un meteis raconte, de traversar temps e luòcs, de viatjar dins lo temps (del sègle VIII a la guèrra de 1914) e dins l'espaci. Aital fasent, non content de nos balhar una vision sus de moments istorics e sus de sites geografics, lo conte condença l'òbra de son autor, los sieus tèmas essencials e nos en porgís aquí una traversada.

D'una escritura ironica que justifica totas las fantasiás, Lo fiu de l'Uòu se dubrís e s'acaba sul conflicte entre las religions del Libre. La primièra frasa situís la debuta de l'istòria per una tripla data, balhada segon los calendièrs ebrèu, crestian e musulman ; l'abans-dernièra pagina nos mòstra lo darrièr jusieu e lo darrièr arabi, irreconciliables fraire enemics, se massacrant l'un l'autre...

Lo fiu de l'Uòu es un conte filosofic dins la vena volteriana, un raconte de formacion amb de magnificas evocacions de l'enfança e de l'adolescéncia, d'aqueles moments d'evelh dels senses de dubertura al mond, quand l'apetís e la curiositat sont insaciablas davant las promessas de la vida. Lo tot amb – autre constanta dins l'òbra de Robèrt Lafont – una gormandisa del mot e de la frasa, salivant d'apetís de viure, dins un esbleugissament contunhós davant la natura mediterranèa, sas plantas e sas pus umilas creaturas. Lo fiu de l'Uòu es enfin l'una de las òbras las mai jubilatòrias de Robèrt Lafont e a l'encòp la mai sinistra de las apocalipsis qu'aguèsse escrichas.


'Mièja-Gauta' de Max Roqueta

mieja-gauta Mièja-Gauta o Lo gentilòme de veire de Max Roqueta (Trabucaire, 2010, 278 pages, 15 èuros).

Presentacion de Joan-Frederic Brun : "Mièja-Gauta (Lo gentilòme de veire) apareis en 1989 dins la lista de las òbras per paréisser que figura dins la prumièra edicion de Medelha. Tretze ans puòi, en 2002, Max Roqueta me parlèt d’aquel vast roman qu’aviá escrich per bocins sus de desenats d’annadas. Lo metiá en òrdre.

Barrutlada en Irlanda e en Gallas - Sèrgi Viaule

irlanda-gallas Barrutlada en Irlanda e en Gallas de Sèrgi Viaule (Editions des regionalismes, 2014, 188 paginas, 16,50 èuros).

En junh e julhet de 2013, Sèrgi Viaule partís amb son autocaravana sus las rotas d'Irlanda. Que plòga, que vente o que faga bèl temps, cada jorn notarà sas impressions e sas « aventuras » sus un quasernet.

Traduccion francesa del 'Libre de Catòia' de Joan Bodon

catoia-frances-bodonVen de pareisse (febrièr de 2017) una novèla traduccion francesa del Libre de Catòia de Joan Bodon. Es deguda a Alem Surre Garcia, escrivan e conferencièr. Trabalhèt en collaboracion amb Françoise Meyruels e Martine Boulanger.

La darrièra traduccion de Pèire Canivenc datava de 1993. Son Les editions du Rouergue que la propausava, alara que reeditavan l'integrala de l'òbra de l'autor, en version originala occitana e dins sa traduccion en francés. Joan de Cantalausa assegurava la direccion del trabalh editorial.