mars Lo fiu de l'Uòu es un nòva de Robèrt Lafont. Foguèt publicada en 2001 per Atlantica/Institut Occitan.

Presentacion – Sus la montanha de la Clapa que domina Narbona d'un costat e la mar de l'autre, un uòu enòrme e misteriós es descobèrt per un jove Josieu a la debuta del sègle VIII. Aquel uòu fluorescent condensa pendent qualques jorns las passions, los asirs e las adoracions de las tres comunitats que, a aquela epòca, pòplan la vila. Acaba per se crebar e la creatura androïda que ne sortís partatge amb un jumèl norricièr e una maira adoptiva la vida d'una comunitat de « perfachas » cataras al pè de la còla d'Enseruna...

Lo fiu de l'Uòu resumís en acclerat l'istòria de totas las espècias vivas, çò que li permet, en un meteis raconte, de traversar temps e luòcs, de viatjar dins lo temps (del sègle VIII a la guèrra de 1914) e dins l'espaci. Aital fasent, non content de nos balhar una vision sus de moments istorics e sus de sites geografics, lo conte condença l'òbra de son autor, los sieus tèmas essencials e nos en porgís aquí una traversada.

D'una escritura ironica que justifica totas las fantasiás, Lo fiu de l'Uòu se dubrís e s'acaba sul conflicte entre las religions del Libre. La primièra frasa situís la debuta de l'istòria per una tripla data, balhada segon los calendièrs ebrèu, crestian e musulman ; l'abans-dernièra pagina nos mòstra lo darrièr jusieu e lo darrièr arabi, irreconciliables fraire enemics, se massacrant l'un l'autre...

Lo fiu de l'Uòu es un conte filosofic dins la vena volteriana, un raconte de formacion amb de magnificas evocacions de l'enfança e de l'adolescéncia, d'aqueles moments d'evelh dels senses de dubertura al mond, quand l'apetís e la curiositat sont insaciablas davant las promessas de la vida. Lo tot amb – autre constanta dins l'òbra de Robèrt Lafont – una gormandisa del mot e de la frasa, salivant d'apetís de viure, dins un esbleugissament contunhós davant la natura mediterranèa, sas plantas e sas pus umilas creaturas. Lo fiu de l'Uòu es enfin l'una de las òbras las mai jubilatòrias de Robèrt Lafont e a l'encòp la mai sinistra de las apocalipsis qu'aguèsse escrichas.


Pas de Panica a Sant Perdols - Sèrgi Viaule

mars Junh de 2022, Sèrgi Viaule publica a las Éditions des régionalismes son darrièr roman, un roman policièr de 186 paginas, o puslèu segon el, un roman gendarmièr.

Sant Perdols es una vilòta coma n’avèm maitas en Occitània. Viu al ritme del picatge de las oras, aquestas degrunadas pel relòtge pincat sul cloquièr de la vièlha catedrala, mas viu mai que mai per l’Amicala Rugbistica Sant-Perdosòla, lo club esportiu mai seguit de la ciutat, e tot aniriá planièr dins lo melhor dels monds, se un endeman de partida a l’estadi de Trincamòla lo sonhaire de l’equipa Primièra aviá pas desaparegut.

Lenga de pelha - Joan-Pau Verdier

Lo libre-CD de Joan-Pau Verdier Lenga de pelha recampa 22 cronicas radiofonicas en version tèxt e àudio.

L'edicion e de la difusion son assegurada per Novelum - IEO Perigòrd al prètz de 12 èuros.

L'autor anima dempuèi vint ans l'emission Meitat-chen, meitat-pòrc cada dimenge sus France-Bleu Perigòrd. Aquí denóncia, en occitan, los absurditats, incoeréncias e autras bestisas de nòstre temps

Del cròs a l'araire - Gérard Gorgues

del-cros-a-l-araireDel cròs a l'araire - Gérard Gorgues
Traducion occitana de Jòrdi Raffanel - Centre Occitan Rochegude - Albi - 2014

Presentacion de Ramon Ginolhac dins la revista Lo Diari (numèro 22, 2014) - Lo libre Del cròs a l'araire ven d'èsser publicat pel Centre Occitan Rochegude. Es la traduccion en lenga nòstra del roman De la mine au labour de Gérard Gorgues, autor plan conegut dins lo Caramausin. La revirada es l'òbra de Jòrdi Raffanel que coneis lo trabalh de la tèrra e lo trabalha de la mina.