del-cros-a-l-araireDel cròs a l'araire - Gérard Gorgues
Traducion occitana de Jòrdi Raffanel - Centre Occitan Rochegude - Albi - 2014

Presentacion de Ramon Ginolhac dins la revista Lo Diari (numèro 22, 2014) - Lo libre Del cròs a l'araire ven d'èsser publicat pel Centre Occitan Rochegude. Es la traduccion en lenga nòstra del roman De la mine au labour de Gérard Gorgues, autor plan conegut dins lo Caramausin. La revirada es l'òbra de Jòrdi Raffanel que coneis lo trabalh de la tèrra e lo trabalha de la mina.

L'accion se debana dins lo periòde 1900-1914 a Caramauç, Blaia, Labastida Gavaussa, Sant Benesech... Lo libre presenta la vida dels minaires : lo dur trabalh al cròs, los dangièrs, las luchas contra lo Marqués per se melhorar la vida. D'unes son de minaires-païsans, estacats a lor borieta, un trabalh suplementari que lor permet de portar ajuda als minaires en dificultat al moment de las caumas. Trobam aquí una presentacion fisèla de la vida tradicionala al campèstre en 1900, l'ajuda entre pichons proprietaris, los que son pel Marqués coma los que sostenon Jaurés, la vida vidanta dins la lenga parlada pel pòple.

Joan Jaurés es present dins una part bèla de las 256 paginas : fàcia al Marqués, es l'aparaire dels minaires e dels verièrs ; en retorn, a besonh d'eles per èsser elegit deputat e las campanhas electoralas èran acarnassidas. Cent ans après son assasinat, la nauta figura del deputat de Caramauç es presenta dins aquel libre coma se viviá encara d'uèi.

Aquela publicacion es una de las manifestacion del Centre Occitan Rocheguda per l'annada Jaurés.

Del cròs a l'araire es en venda al Centre Occitan Rocheguda, 28, carrièra Rocheguda a Albi al prètz de 18 èuros.

Ramon Ginolhac

*

Ligams :

  • site de l'editor [aquí]
  • critica de Sèrgi Viaule pel Jornalet [aquí]
  • presentacion de La dépêche [aquí]

Vida de Joan Larsinhac - Robèrt Lafont

joan-larsinhac-robert-lafontPublicat pel primièr còp en 1951 La vida de Joan Larsinhac marca la dintrada de la literatura occitana dins la modernitat. Es una de las primièras òbras de Robèrt Lafont.

Amb Joan Bodon ausèt propausar una pròsa liberada dels vièlhs poncius que encara, après la segonda guèrra mondiala, encombravan la literatura nòstra.

Un classic.

Memòrias de paures - Autobiografias occitanas en vèrs

Mémoires de pauvres - Autobiografias occitanas en vèrs del sègle XIX. Jos la direccion de Philippe Gardy e Philippe Martel (Garae, 2010, 576 paginas , illustrat, 15 x 22 cm, bilingüe francés/occitan).

Nasquèron entre Ròse e Garona, entre lo primièr e lo segond Empèri.

Son partits de pas res, levat l'Agenés Jasmin consacrat, el, grand poèta per París. Son pas arribats plan naut.

Sul libre 'Antonio Vidal' - Trabucaire - 2001

antonio-vidal-garcia Article sul libre Antonio Vidal d'Alem Surre Garcia (Trabucaire, 2001, 196 paginas, edicion bilingüe, traduccion francesa de Francesca Meyruels e Martina Boulanger). 

Article de Pèire Venzac (revista OC, mai de 2002).

Dins las annadas 80 del sègle passat se parlava de pertot de mescladís de mestissatges culturals, e tot aquò dins una rèsta de guèrra freja que congreava ça que la una mena de dubertura planetària, destorbadís e melhorament a l'encòp, coma totas las fins de sègle, rai. Aquò's dins aquel ambient qu'Alem Surre-Garcia escriguèt Antonio Vidal, un roman cortet que remena mai d'un estil literari, en passant aisidament del realisme fantastic al jornal metaforic, pel mejan del poèma o del raconte istoric.