luec-denluec Lo luec d'enluec de Thierry Offre (Trabucaire, Pròsa occitana, 2016, 12 €, 136 paginas).

Extrach - « Un uelh, l’uelh dau monde benlèu... Un uelh que naseja, un quauqua ren eissit de la man d’ailà dau tropic dau Capricòrne, un uelh que fa garri-babau per ti dire la vidassa, pretenciosament... Aquesta vida en rebat de la Tèrra, dau Cièle e d’aquesteis Aigas que dien aquí (deliciosament) les eaux territoriales...

« La mar, un pauc bolegarèla, d’un gris tèrne, es bassacada d’èrsas, d’ondadas e d’otarias. Aquò per astre, qu’autrament, viés un pauc lo tablèu, tant vau mièlhs si tirar una bala en plen frònt entre aquelei païsatges d’apocalipsi, cièle ennivolit, e mai la mar de blasin e la nèbla per dessús lo mercat, de nèbla o de blasin, ti dieu. Aquest rebat gris, tan gris de l’Indian, coma dei mars dau sud, sa legenda. Una crenta ! »

Presentacion - Entre los oceans indian e antarctic, endacòm dins los quarantens rugissents, es perduda una pichòta iscla mingarèla batuda dels vents e de las èrsas, que se tròba èsser francesa. Una estacion scientifica i foguèt installada, ont l’autor, meteorològ de son estat, sejornèt lo temps d’un ivernatge.

Nos raconta la vida dins aquel « luec d’enluec », paradís de l’aucelilha e dels mamifèrs marins.

Pels òmes que se’n son faches per qualques meses los prisonièrs volontaris, l’utopia somiada pòt virar a l’infèrn, qu’es causa coneguda que l’infèrn, aquò’s los autres. L’embarrament de qualques desenas de masclasses condemnats a viure ensems dins un recanton tan salvatge produtz qualques amistats de rescontre, mas tanben frustracions, garrolhas e tustes violents de personalitats.

L’interès d’aquel raconte es tanben la lenga causida per dire lo « pas’nlòc », una lenga enrasigada que, ni mai ni mens que tota autra, a pas res a far dins aquel desèrt d’abans l’òme, d’abans tota paraula : un occitan ipermarselhés pastat d’oralitat e d’invencion, que deu fòrça al grand Victòr Gelu e que dona chuc e muc al nonrés de la vida vidanta, un parlar de quèco exiliat dins lo vuèg immens d’aquel mond del finimond.


Made in "France" - Ives Roqueta

made-in-france Made in "France" de Ives Roqueta (1970, IEO Edicion).

Las annadas seissanta, un escrivan liure, aquò peta. L'autor afusta, tòca. Tot es viu. Una pròsa a despart, tres nòvas, Ives Roqueta.

Extrach pagina 18 : A cò de Schleswig los autres me dison qu'ai tòrt, qu'aquò's fòrça important de legir lo jornal : de Gaulle, Ben-Barka, lo Viet-Nam, Lecanuet-Plage, te sabi... Los daissi dire. Desempuèi l'Argeria – quora fasiàm la guèrra amb totas las porcariás de rigor e que puèi legissiàm sul jornal çò que se'n podiá dire – Figaro o Humanité aquò's quif-quif per ieu. Coma ditz Ives, aquò's un fons sonòr qu'acompanha l'eveniment. Pas Mai.

La crisi que ven

la-crise-qui-vient La crise qui vient de Laurent Davezies (Le Seuil, 111 paginas).

L'autor analisa los impactes de la crisi economica actuala suls territòris Franceses, en foncion de la politica publica menada, del desvolopament, del pes de las metropòlas.

Presentacion de l'editor – Per compréner la crisi que frapa França dempuèi 2008, nos podèm pas contentar dels agregats economics globals.

Lo Quasèrn de Francés Calquièr

lo-quasern-de-frances-calquierLo libre de Gui Vialà Lo Quasèrn de Francés Calquièr ven d'èsser reeditat.

Presentacion : Francés Calquièr es lo filh d’un afachaire. La familha es catolica, lo paire subretot es rigorós sul sicut de la religion. Mas nòstre Francés es amorós d’una dròlla protestanta. Cossí se van passar las causas al mièg d’aquelas guèrras de religion qu’an saquejat prigondament Castras al sègle 16en ? Lo raconte es pas novèl : dos joves que s’aiman, mas qu’un insuperable obstacle separa. L’Istòria tanpauc, es pas nòva : las guèrras de religion, la persecucion dels protestants. Alara qué ?