luec-denluec Lo luec d'enluec de Thierry Offre (Trabucaire, Pròsa occitana, 2016, 12 €, 136 paginas).

Extrach - « Un uelh, l’uelh dau monde benlèu... Un uelh que naseja, un quauqua ren eissit de la man d’ailà dau tropic dau Capricòrne, un uelh que fa garri-babau per ti dire la vidassa, pretenciosament... Aquesta vida en rebat de la Tèrra, dau Cièle e d’aquesteis Aigas que dien aquí (deliciosament) les eaux territoriales...

« La mar, un pauc bolegarèla, d’un gris tèrne, es bassacada d’èrsas, d’ondadas e d’otarias. Aquò per astre, qu’autrament, viés un pauc lo tablèu, tant vau mièlhs si tirar una bala en plen frònt entre aquelei païsatges d’apocalipsi, cièle ennivolit, e mai la mar de blasin e la nèbla per dessús lo mercat, de nèbla o de blasin, ti dieu. Aquest rebat gris, tan gris de l’Indian, coma dei mars dau sud, sa legenda. Una crenta ! »

Presentacion - Entre los oceans indian e antarctic, endacòm dins los quarantens rugissents, es perduda una pichòta iscla mingarèla batuda dels vents e de las èrsas, que se tròba èsser francesa. Una estacion scientifica i foguèt installada, ont l’autor, meteorològ de son estat, sejornèt lo temps d’un ivernatge.

Nos raconta la vida dins aquel « luec d’enluec », paradís de l’aucelilha e dels mamifèrs marins.

Pels òmes que se’n son faches per qualques meses los prisonièrs volontaris, l’utopia somiada pòt virar a l’infèrn, qu’es causa coneguda que l’infèrn, aquò’s los autres. L’embarrament de qualques desenas de masclasses condemnats a viure ensems dins un recanton tan salvatge produtz qualques amistats de rescontre, mas tanben frustracions, garrolhas e tustes violents de personalitats.

L’interès d’aquel raconte es tanben la lenga causida per dire lo « pas’nlòc », una lenga enrasigada que, ni mai ni mens que tota autra, a pas res a far dins aquel desèrt d’abans l’òme, d’abans tota paraula : un occitan ipermarselhés pastat d’oralitat e d’invencion, que deu fòrça al grand Victòr Gelu e que dona chuc e muc al nonrés de la vida vidanta, un parlar de quèco exiliat dins lo vuèg immens d’aquel mond del finimond.


L'ombra doça de la nuèch - Robèrt Martí

mars L'ombra doça de la nuèch de Robèrt Martin sortiguèt en 1981 dins la colleccion Atot a cò d'IEO Edicion. Es un roman fantastic : lo temps d'un viatge, ont entre passat e present, dins l'ombra doça de la nuèch, tot capvira.

Extrach – Quora aviá començat ? La memòria se n'èra perduda... Los primièrs signes coneguts èran del sègle passat. De cans estripats, de fuòcs alucats pels crosèls a la sason de sèga, de poses enverenats amb de caronhadas... « Los de Roet », aqueles mots fasián fremesir los dròlles e se claure las femnas. Qual èran ? De paures que l'aganiment aviá acarnassits, disián d'unes, de lops disián los autres, de lops de figura umana. A La Bastida, èrem tranquilles, de memòria d'òme, jamai avián pas gasat Viaur, mas de l'autra part del riu, dins las bedissas, de formas estranhas se passejavan la nuèch. Massòl lo vièlh que pausava de tremalhs a la Combeta, ne perdèt la paraula un matin, mas sos uèlhs totjorn vius disián pro l'òrre espectacle qu'avián contemplat.

Simone Weil - L'inspiration occitane

weil-inspiration-occitane L'inspiration occitane, dos tèxtes de Simone Weil.

(Édition de l'éclat, 2014, 80 paginas, 7 èuros).

Dins aquel libronèl, presentat per Claude Le Manchec, se tròban los dos articles de Simone Weil sus la cultura occitana.

A cada jorn, son mièg lum - Ives Roqueta

a-cada-jorn-son-mieg-lum A cada jorn, son mièg lum d'Ives Roqueta es estat publicat per Letras d'òc.

Lo libre de 120 paginas paregut a la prima de 2015 pauc de temps après la mòrt de l'autor es la seguida de L'ordinari del monde.

Aquí, Ives roqueta nos propausa una tièra de nòvas. Es lo quotidian, son anar lent, fach de doçor, de violéncia que l'autor, aicí, conta. Gèstes, objèctes banals, saupèt ne tirar vida e poesia.