luec-denluec Lo luec d'enluec de Thierry Offre (Trabucaire, Pròsa occitana, 2016, 12 €, 136 paginas).

Extrach - « Un uelh, l’uelh dau monde benlèu... Un uelh que naseja, un quauqua ren eissit de la man d’ailà dau tropic dau Capricòrne, un uelh que fa garri-babau per ti dire la vidassa, pretenciosament... Aquesta vida en rebat de la Tèrra, dau Cièle e d’aquesteis Aigas que dien aquí (deliciosament) les eaux territoriales...

« La mar, un pauc bolegarèla, d’un gris tèrne, es bassacada d’èrsas, d’ondadas e d’otarias. Aquò per astre, qu’autrament, viés un pauc lo tablèu, tant vau mièlhs si tirar una bala en plen frònt entre aquelei païsatges d’apocalipsi, cièle ennivolit, e mai la mar de blasin e la nèbla per dessús lo mercat, de nèbla o de blasin, ti dieu. Aquest rebat gris, tan gris de l’Indian, coma dei mars dau sud, sa legenda. Una crenta ! »

Presentacion - Entre los oceans indian e antarctic, endacòm dins los quarantens rugissents, es perduda una pichòta iscla mingarèla batuda dels vents e de las èrsas, que se tròba èsser francesa. Una estacion scientifica i foguèt installada, ont l’autor, meteorològ de son estat, sejornèt lo temps d’un ivernatge.

Nos raconta la vida dins aquel « luec d’enluec », paradís de l’aucelilha e dels mamifèrs marins.

Pels òmes que se’n son faches per qualques meses los prisonièrs volontaris, l’utopia somiada pòt virar a l’infèrn, qu’es causa coneguda que l’infèrn, aquò’s los autres. L’embarrament de qualques desenas de masclasses condemnats a viure ensems dins un recanton tan salvatge produtz qualques amistats de rescontre, mas tanben frustracions, garrolhas e tustes violents de personalitats.

L’interès d’aquel raconte es tanben la lenga causida per dire lo « pas’nlòc », una lenga enrasigada que, ni mai ni mens que tota autra, a pas res a far dins aquel desèrt d’abans l’òme, d’abans tota paraula : un occitan ipermarselhés pastat d’oralitat e d’invencion, que deu fòrça al grand Victòr Gelu e que dona chuc e muc al nonrés de la vida vidanta, un parlar de quèco exiliat dins lo vuèg immens d’aquel mond del finimond.


Una cadena de voses - André Brink

cadena-voses Letras d'òc presenta una traduccion del libre d'André Brink : Una cadena de voses (A Chain of Voices). Traduccion occitana de Sèrgi Carles (504 paginas, 25 èuros).

André Brink nasquèt en 1935 a Vrede en Africa del Sud dins una familha d'afrikaner. Après d'estudis en literaturas a l'universitat de Potchefstroom (Africa del Sud) e a París a la Sorbona, venguèt mèstre de conferéncia en literaturas afrikaans e olandesa a l'universitat Rhodes a Grahamstown puèi professor d'anglés a l'universitat del Cap.

Sul libre 'La il.lusió occitana' d'August Rafanell

la-illusio-occitana Un article de Felip Gardy dins la revista OC numèro 84, estiu de 2007, sul libre d'August Rafanell, La il.lusió occitana. La llengua dels catalans entre Espanya i França. Epilòg de Robert Lafont (Barcelona, Quaderns Crema, Ensag n° 37, 2006, dos volums, 1542 paginas) [ligam editor]

Aquí un obratge coma se'n publica gaire : dos volums, mai de mila cinc cents paginas polidament presentadas, amb tot un fum de documents illustratius en contraponch dau tèxt, una analisi precisa, detalhada, menada tot de lòng amb clartat e rigor, e que pasmens se legís quasi coma un roman, de la primiera a la darriera pagina, que l'autor, o ditz eu clarament, i a pas tant vougut desenvolopar una opinion, quina que siá, qu'expausar, dins tota sa complexitat e son detalh, leis endevenenças d'un moment lòng que toquèt ço que li diguèron sovent de "panoccitanisme".

Lux veneris - Joan-Ives Casanòva

Lux veneris de Joan-Ives Casanòva (Trabucaire, 2003, 88 paginas, 12 €). Raconte de l'amor e del desir. Extrach :

Ai ! lo desir, avètz bèu ròtle amb vòstre desir que vos ven ais uelhs coma lo velhaire dau mond, bèu ròtle de nos faire creire a son bonaür e a son espetament e après, de que faire après, donc, de que pensar après amb totei lei gèsts vergonhós e banaus de la cigarreta alucada, la lenga que se bolega soleta dins la boca per vestir lo silenci que se pòt pas eternalament lecar lei fendas umidas e escartar d’aise d’aise amb lei dents, de la poncha de l’esmaut, lei labras sarradas de la cambra. E, digatz-me, de que dire e de que faire après ? Comolar, comolar lo vuege, l’organizar, faire coma se, coma se pòt faire, coma se podriá faire, coma se deu faire, lo temps de recomençar s’o podètz, de laissar tombar lo tròç de carn flaca que vos pendola entre lei cambas ò alara de ren dire, d’acceptar lo silenci coma paraula, d’escotar lo respir de l’autre e lo sieu, de lei comparar, de veire son pitre se levar e se desgonflar, esperant la sòm, lo roncament, lei cambas umidas que se cròsan, de se desvelhar e partir a la muda per òrta...