L'editor L'Harmattan publiquèt al mes de decembre de 2020 lo libre Entre francisation et démarcation.

L'obratge de 234 paginas publicat jos la direcion de Mercedes Banegas Saorin e Jean Sibille presenta una seria d'estudis sus los usatges eretats e renaissentistes de las lengas minorizadas del territòri francés.

Los autors se questionan suls mejans de transmission d'aquelas lengas sul territòri francés.

Presentacion de l'editor

Se la transmission « naturala » de las lengas regionalas de França s'arrestèt o es inevitablament a mand de s'arrestar del fach de la desaparicion dels locutors tradicionals (o locutors eretièrs), aquestas lengas contunhan d'èsser transmesas a travèrs l'ensenhament (scolari o associaciu) e/o a travèrs d'accions individualas de reapropriacion, o, excepcionalament, per una transmission familiala militanta. D'aquí l'emergéncia d'una novèla categoria de locutors generalament designats pel tèrme de neolocutor.

Aqueste volum se prepausa de remosar de contribucions evocant aquelas problematicas, en ligason notadament amb las questions d'ensenhament e d'estandardizacion, tant del punt de vista de la lingüistica descriptiva que de la sociolingüistica.


'Un moment sens votz' de Francis Gazanhes

En 1999 foguèt publicat a Albi lo libre Un moment sens votz de Francis Gazanhes.

Diccionari ortografic de l'occitan - Josiana Ubaud

dicco-ubaud Lo Diccionari ortografic, gramatical e morfologic de l'occitan de Josiana Ubaud  en preparacion dempuèi d'annadas ven de sortir (2011) a cò de Trabucaire.

Fruch de sièis annadas de trabalh, aqueste diccionari recampa formas centralas e variantas del lengadocian tant eiretat coma modèrne, en abordant totes los camps lexicals (scientific, literari, tecnologic, economic, etc.), per respondre a totes los publics que demandan una lenga normada e fisabla.

Sul libre 'Le couteau sur la langue' de René Merle

couteau-sur-la-langue-merle Un article de Cristian Rapin. Sorsa : Lo Lugarn numèro 82.

Le couteau sur la langue de Renat Merle es un roman escrit, coma lo títol o revèla, en francés. Es un bon roman, rondament menat, de bon legir que s’apièja sus de donadas vertadièras e que las utiliza amb umor.

En bon coneisseire de l’istòria de l’occitanisme politic, l’autor s’apièja sus de tròces d’istòria viscuda.