L'editor L'Harmattan publiquèt al mes de decembre de 2020 lo libre Entre francisation et démarcation.

L'obratge de 234 paginas publicat jos la direcion de Mercedes Banegas Saorin e Jean Sibille presenta una seria d'estudis sus los usatges eretats e renaissentistes de las lengas minorizadas del territòri francés.

Los autors se questionan suls mejans de transmission d'aquelas lengas sul territòri francés.

Presentacion de l'editor

Se la transmission « naturala » de las lengas regionalas de França s'arrestèt o es inevitablament a mand de s'arrestar del fach de la desaparicion dels locutors tradicionals (o locutors eretièrs), aquestas lengas contunhan d'èsser transmesas a travèrs l'ensenhament (scolari o associaciu) e/o a travèrs d'accions individualas de reapropriacion, o, excepcionalament, per una transmission familiala militanta. D'aquí l'emergéncia d'una novèla categoria de locutors generalament designats pel tèrme de neolocutor.

Aqueste volum se prepausa de remosar de contribucions evocant aquelas problematicas, en ligason notadament amb las questions d'ensenhament e d'estandardizacion, tant del punt de vista de la lingüistica descriptiva que de la sociolingüistica.


'Racontes a sotavotz' de Jean-Pierre Chabrol

L'editor Vent Terral publiquèt al mes de decembre de 2023 la traduccion occitana Racontes a sotavotz del libre de Jean-Pierre Chabrol, Contes à mi-voix publicat en francés per Grasset en 1985.

Istòrias medievalas - Griselda Lozano

Lo dimècres 13 de junh de 2018 al Musèu d'Istòria de Catalonha a Barcelona, Griselda Lozano presentèt lo sieu darrièr libre titolat Istòrias medievalas. Es editat per Larkos.

Aquel libre recampa las contribucions de l'autora al webzine Jornalet. Son de racontes cortets escriches en occitan sus de tematicas istoricas ligadas a l'Edat Mejana.

Vida de Joan Larsinhac - Robèrt Lafont

joan-larsinhac-robert-lafontPublicat pel primièr còp en 1951 La vida de Joan Larsinhac marca la dintrada de la literatura occitana dins la modernitat. Es una de las primièras òbras de Robèrt Lafont.

Amb Joan Bodon ausèt propausar una pròsa liberada dels vièlhs poncius que encara, après la segonda guèrra mondiala, encombravan la literatura nòstra.

Un classic.