La MARPÒC publicava en 2018 La Bèstia dau Coàr de Didier Leclerc. Lo libre es en francés e en occitan. Amb, per l'occitan
doas versions : una en provençal misralenc e l'autra en provençal referencial.
La traduccion en grafia occitana classica es de Jòrdi Peladan, la traduccion en provençal mistralenc es de Rose Pous.
Presentacion – Lei borrotlaments climatics capviran lei repèrs dei generacions sus lei pendís nauts dei cimas deis Aups de Provença. De piadas novèlas apareisson amb un fum d'ipotèsis sus seis originas ! Cada generacion reagís : leis uns amb una saviesa aparenta, lo joine trapaire ardorosament. Coma faire fàcia a çò desconegut ? Anar far visita al mai ancian dei luòcs qu'es tanben lo melhor caçaire dau canton ? Emai lei sabents de París an pas de responsa !
Alara, quant de coratge e de fòrça faudrà per anar en cèrca de la Bèstia sus lei pendís dau Pic dau Coàr, a l'escasença d'una aventura mitat tragica au mièg dei Tèrras Negras, l'escasença de tornar trapar una natura enfachinanta e preservada, amb sei païsatges a vos copar l'alen.
Imbèrt de Salas, aparaire de Montsegur
Un article de Felip Gardy dins la revista OC numèro 84, estiu de 2007, sul libre d'August Rafanell, La il.lusió occitana. La llengua dels catalans entre Espanya i França. Epilòg de Robert Lafont (Barcelona, Quaderns Crema, Ensag n° 37, 2006, dos volums, 1542 paginas) 
Dins sas edicions del 24/05/15 e del 28/06/15,