autan-negre-cristian-chaumontAutan Negre de Cristian Chaumont es estat publicat per l'IEO de Lengadòc en 2016. Lo libre de 282 paginas còsta 16 €.

Mas-Jacmet, vilòta d'Occitània, sul pèmont de dos braces de la Montanha Negra, autres còps industriala, rica e groanta de vida, a vist pauc a cha pauc sas usinas tampar, laissant plaça a d'arroïnas e d'ermasses industrials. Ça que la, s'i es venguda installar una usina quimica. Los estajants la sònan : l'USINA.

Lo patron, pròche dels governaires de la Ciutat, es gaire regardant, aquò es eufemisme, sus sos metòdes de gestion, entre autres trantalhant pas a polluïr grèvament la ribièra... E far portar lo capèl a un innocent...

... Arriba çò que d'unes, lengas de pelhas, cassandras, o visionaris, segond lo punt de vista, n'an aguda la premonicion...

Quora roman social, quora roman policièr, Autan Negre poriá èsser una istòria vertadièra...

Cristian Chaumont, nascut en 1937 a Masamet demòra dempuèi mai de vint ans a Narbona. Es tanben l'autor de Roges nivolasses (IEO Edicion, 2010), Recapte Ultim (IEO Lengadòc, 2015).


L'òme que plantava d'arbres

jean-giono-ome-que-plantava-d-arbre L’òme que plantava d’arbres de Jean Giono. Traduccion occitana de Jòrdi Blanc, illustracions de Frédéric Back (29 x 22cm, 56 paginas, 19 èuros, ISBN : 978-2-85927-104-6).

Frédéric Mistral, l'ombre et l'écho - Joan-Ives Casanòva

Las edicions Les Classiques Garnier publica (París, 2016, 393 paginas) lo libre Frédéric Mistral, l'ombre et l'écho de Joan-Ives Casanòva.

Presentacion – L'òbra de Frederic Mistral es encara pas pro coneguda. Luènh de las idèas totas fachas e de las lecturas simplistas que faguèron d'aquel poèta lo « chantre de la Provence », aqueste obratge vòl definir las fondamentas psichicas d'una òbra e analisar las traças poeticas depausadas coma lo les pel riu dins l'ensemble del còrpus mistralian.

L'ombra doça de la nuèch - Robèrt Martí

mars L'ombra doça de la nuèch de Robèrt Martin sortiguèt en 1981 dins la colleccion Atot a cò d'IEO Edicion. Es un roman fantastic : lo temps d'un viatge, ont entre passat e present, dins l'ombra doça de la nuèch, tot capvira.

Extrach – Quora aviá començat ? La memòria se n'èra perduda... Los primièrs signes coneguts èran del sègle passat. De cans estripats, de fuòcs alucats pels crosèls a la sason de sèga, de poses enverenats amb de caronhadas... « Los de Roet », aqueles mots fasián fremesir los dròlles e se claure las femnas. Qual èran ? De paures que l'aganiment aviá acarnassits, disián d'unes, de lops disián los autres, de lops de figura umana. A La Bastida, èrem tranquilles, de memòria d'òme, jamai avián pas gasat Viaur, mas de l'autra part del riu, dins las bedissas, de formas estranhas se passejavan la nuèch. Massòl lo vièlh que pausava de tremalhs a la Combeta, ne perdèt la paraula un matin, mas sos uèlhs totjorn vius disián pro l'òrre espectacle qu'avián contemplat.