contes-atal Contes atal d'Antonin Perbòsc (2006, Letras d'òc, 192 paginas). Postfaci de Josiana Bru, amb lexic occitan-francés.

Presentacion de l'editor : "Dins la dralha dels Fablèls Calhòls, pareguts fa bèl temps, los Contes atal amassan 23 contes a l'encòp risolièrs e calhòls.

Escrits per Antonin Perbòsc (1861-1944), grand contaire e grand amassaire de contes, de cap a la primièra guèrra mondiala, los tèxtes aicí publicats nos fan descobrir una part de çò que demorava tròp sovent escondut dins los recuèlhs dels folcloristas. Interdit qu'èra als cuols cosuts coma lo pater als ases.

"Crotzament entre contes populars e tèxtes de tradicion literària, los Contes atal son per l'autor – e pel legeire – jòc e fèsta de lenga coma de cuols. Un recuelh demorat fins ara inedit."


La pluèja Rossèla

plueja-rosselaLa pluèja Rossèla - Julio Llamazares - IOE Edicion - 2008 - 160 paginas

Extrach p114 : "Lo temps rajòla sens fin coma rajòla lo riu : malenconic e equivòc, dins d'abòrd, se ronçant d'esperel a mesura que passan los ans. Coma lo riu, s'enrambolha demest las algas e la mofa de quand èrem encara plan joves. Coma el, se ronça dins los vabres e sauts que marcan la debuta de l'acceleracion.

142 jours dans un masuc de l'Aubrac - Grelh Roergàs

142-jours-dans-un-masuc-p-fournier-p-pallier142 jours dans un masuc de l'Aubrac
P. Fournier e P. Pallier - Grelh roergàs - 2016
bilingüe francés e occitan - 134 paginas
ISBN : 978-2-902756-04-9 - brocat, cobèrta sopla plastificada - 24 x 22 cm

Es en 1949, l'annada de sos 15 ans, que Paul Fournier faguèt sa primièra estiva sus Aubrac. Conta aicí cossí los montanhièrs vivián en autarcia al mièg de lor tropèl e cossí fasián la 'forma'.

Lei filhas de Sion - Joan-Claudi Puech

mars Ven d'èsser publicat (estiu de 2018) lo darrièr libre de Joan-Claudi Puech Lei filhas de Sion a las Edicions dels Regionalismes.

Lo roman de 166 paginas, al còp istoric e fantastic, seguís la destinada de Pèire de Bovila d’Avinhonet.

Aquel nasquèt l’an de la mòrt del comte Raimond lo sieisen. Ne servèt un remembre : l’imatge escrincelat dins sa memòria de la Bòna frema dau peu saur.