En 2016 sortissiá lo libre de Zefir Bòsc Memòrias d'un vailet de bòria editat pel cercle Occitan de Nalt Roergue.

Lo jornal Centre Presse presentèt lo libre dins sa rubrica en occitan Aital òc !

Çai-jos l'article.

Zefir Bòsc : lo temps dels vailets

Mièg sègle après, Zefir Bòsc a furgat sos tiradors e trobat de tròces d'escritura e de nòtas escrichas a una epòca ont començava a prene consciéncia de sa lenga mairala (l'occitan plan segur).

Aqueles escriches, lo Zefir Bòsc los aviá doblidats ; se pensèt a l'epòca que s'agissiá d'un passat definitivament perdut, qu'interressariá pas degun, un passat que tornariá pas pus a l'ora del « Progrès »...

Uèi, tot a capvirat e lo testimoniatge sembla util. Perqué amagar las causas coma foguèron e que preparèron la realitat actuala ?

E donc Zefir Bòsc a représ aqueles tèxtes e ven de publicar Memòrias d'un vailet de bòria (dins la colleccion del cèrcle occitan de Nalt Roergue).

A partir de 1943 (a 16 ans), li calguèt al Zefir Bòsc anar se logar, qu'èra sortit d'una familha païsana nombrosa. Aital faguèt pastre de fedas, pastre de montanha, boièr, estivandièr-fenejaire.

Lo raconte s'arrèsta amb lo servici militar e l'armada en 1947. Après la guèrra Zefir Bòsc dintrarà dins las Pòstas (« me jurèri que tornariái pas faire aquel mestièr » coma l'escriu)... e, d'un autre costat, devendrà majoral del Felibritge.

Dins aquelas « memòrias » Zefir Bòsc parla de sa vida de jove, una vida de trabalh, simpla, pas totjorn aisida.

Zefir Bòsc la conta sens se plànher, sens nostalgia, sens pensar tanpauc èsser un modèl o un exemple... la vida de los qu'apelavan « vailet de bòria ».

Un autre mond qu'aquel temps dels vailets de bòria, e l'escasença d'evocar lo temps de la guèrra, las relacions entre coarros o pageses e vailets, la vida d'un masuc, los païsans, la natura...

Lo libre s'acaba sus un poèma titolat « Los vailets » :

Sèm la misèria del mond,
sèm los enfants de l'engana,
los pacants mespresats,
lo pietrum rebalaire,
los paures trimadors...
Mas las sasons son passadas
coma lo temps dels vailets...

Memòrias d'un vailet de bòria de Zefir Bòsc (collection du cercle Occitan du Haut Rouergue, 2016).


A cada jorn, son mièg lum - Ives Roqueta

a-cada-jorn-son-mieg-lum A cada jorn, son mièg lum d'Ives Roqueta es estat publicat per Letras d'òc.

Lo libre de 120 paginas paregut a la prima de 2015 pauc de temps après la mòrt de l'autor es la seguida de L'ordinari del monde.

Aquí, Ives roqueta nos propausa una tièra de nòvas. Es lo quotidian, son anar lent, fach de doçor, de violéncia que l'autor, aicí, conta. Gèstes, objèctes banals, saupèt ne tirar vida e poesia.

Qu'est-ce que la littérature bretonne ?

litterature-bretonneSul libre de Yves Le Berre, Qu'est-ce que la littérature bretonne ? Essais de critique littéraire, XVe-XXe siècle, un article de Felip Gardy dins la revista OC numèro 81, automne de 2006.

Dos escolans d'Yves Le Berre, professor emerit de celtic a l'Universitat de Bretanha occidentala (Brest), an agut l'idèa tras que bòna de reünir dins un libre polidament estampat e presentat una part importanta deis estudis que son mèstre e amic aviá publicats, mai que mai entre 1986 e 1995, dins de revistas ò de volums collectius sovent de mau trobar, mai que mai en fòra de Bretanha.

Femnas de Josí Guilhòt

m-femnas Femnas de Josí Guilhòt (Ostal del libre, 2009).

"Un vintenat de novèlas contemporanèas en occitan d’Auvernha. Los personatges ? Dròllas e femnas de tots atges, de las annadas 1900 dusca a uèi (o pas luènh dins l’avenir) ; bugadièra, paisana, garda-barrièra, obrièra, comerciala o escolana, viscan dins la montanha tiernesa, la Limanha o en vila.