Lo vin borrut 1 Lo vin borrut 2 Jean-Claude Carrière nasquèt a Colombièras d'Òrb en 1931, moriguèt a París en 2021. Scenarista e escrivan, publicava en 2000 lo libre Le vin bouru (Plon).

Aquí tornava sus son enfança entre vinhas e castanhals, en plen campèstre.

En mars de 2018 a Bedarius las edicions Lacour-Ollé presentavan en presença de Jean-Claude Carrière una traduccion occitana del libre realizada per Claude Bernard. Dos tòmes presentan al còp la version originala francesa e la traduccion occitana.

Lo vin borrut èra lo primièr vin que se tastava, al debuta del mes de novembre. Servava un pelufòl, una borra, d'aquí son nom. Quicòm d'inacabat aquel pelufòl, de provisòri, coma si lo vin novèl-nascut se protegissià encara contra las agressions del mond.

Es en sovenir d'aquel vin borrut, e del dròlle que lo tastava del bot de las pòtas, qu'aquel libre es estat escrich.


'Domnina' de Pau Arena

mars L'IEO de Tarn ven de publicar (2016), dins sa collecion Lo Banquet, Domnina de Pau Arena. La traduccion occitana es de Miquèl Gonin e de Loís Gaubèrt.

Publicat pel primièr còp en 1894 en francés jol títol de Domnine aquel roman, ont amor, passion e sens de l'onor se fan prodèl a pas res perdut de son poder d'atraccion.

S'apiejant sus una construccion rigorosa l'autor far d'aquela istòria una mena de tragèdia grèga pivelaira.

Lingüistica e renaissentisme occitan - Joan Thomàs

linguistica-joan-thomas Lingüistica e renaissentisme occitan, l’enjòc social de l’istòria de la lenga un libre de Joan Thomàs (IEO, Tèxtes e documents, 30 èuros, 412 paginas).

Presentacion de l'editor – Un agach nòu e clarvesent, al lum de l’istoriografia, suls actors e las teorias de la lingüistica occitana.

Lo cap del camin - Pèire Gogaud

Lo cap del camin es un pichon roman de Pèire Gogaud (Brenac 1912, Carcassonna 1988). Una òbra d'una granda sensibilitat. Sortiguèt en 1973.

L'autor manifèsta aquí una ambicion literaria plan rara en occitan, s'assaja per moment a distòrdre la narracion al servici de son subjècte e capita. Sap, amb intelligéncia, defugir trapèlas e luòcs comuns que son sempre a man de sorgir.