Lo vin borrut 1 Lo vin borrut 2 Jean-Claude Carrière nasquèt a Colombièras d'Òrb en 1931, moriguèt a París en 2021. Scenarista e escrivan, publicava en 2000 lo libre Le vin bouru (Plon).

Aquí tornava sus son enfança entre vinhas e castanhals, en plen campèstre.

En mars de 2018 a Bedarius las edicions Lacour-Ollé presentavan en presença de Jean-Claude Carrière una traduccion occitana del libre realizada per Claude Bernard. Dos tòmes presentan al còp la version originala francesa e la traduccion occitana.

Lo vin borrut èra lo primièr vin que se tastava, al debuta del mes de novembre. Servava un pelufòl, una borra, d'aquí son nom. Quicòm d'inacabat aquel pelufòl, de provisòri, coma si lo vin novèl-nascut se protegissià encara contra las agressions del mond.

Es en sovenir d'aquel vin borrut, e del dròlle que lo tastava del bot de las pòtas, qu'aquel libre es estat escrich.


Las aventuras de Sherlock Holmes - Arthur Conan Doyle

mars mars IEO Edicion reedita en occitan Las aventuras de Sherlock Holmes. Revirat de L'anglés lo tèxt occitan es de Pèire Beziat.

Dos volums sortiguèron en 2018 : Escandals e Mistèris e Gentlemen e Aventuras. Una bona ocasion de tornar descobrir aqueles tèxtes.

Pèira Beziat coma per las siás precedentas traduccions – L'Iscla dels Tresaur (2015) e Lo Monde Perdut (2017) – s'aplica a enriquir lo còrpus de la pròsa occitana en nos restituïssent aquelas aventuras dins una lenga sens artifices e de bon legir, en coerença amb los tèxtes originals en anglés arquetipes de la literatura d'aventura.

Los remembres de Marineta Mazoyer

Subre lo pont de Ròchabèla Marineta Mazoyer debutèt a la debuta dels ans dos mile la publicacion de sos remembres.

Quatre libres illustrats son disponibles e en venda sul site de l'autora.

En 2009 sortissiá Subre lo pont de Ròchabèla, raconte autobiografic de sa joventud dins lo barri minièr d'Alès.

Camins : Lo cant de la tèrra d'Iveta Balard

Ven de sortir (automn de 2023) a las edicions del Grelh Roergàs lo darrièr libre d'Iveta Balard : Camins : lo cant de la tèrra.

Amb Camins, Iveta Balard contunha de nos menar non solament pels camins « d’en çò nòstre », mas tanben pels camins de la vida. I pensam pas de contunh, mas viure es caminar. Caminar per anar a l’escòla, per gardar las fedas, caminar « pel país de França e pels païses vesins », caminar lo jorn, caminar la nuèch... « Camini doncas SOI, per parafrasar Descartes. Tant que camini existissi. »