glottophobie-blanchetLa conferéncia Lengas e poders del 16 de novembre de 2016, presentada per Eric Fraj, s'interessava al libre de Philippe Blanchet, Discriminations : combattre la glottophobie.

Joan-Pèire Cavalièr, sul blòg dedicat a l'eveniment, fa lo compte rendut dels escambis, remarcas e autres comentaris que la presentacion d'Eric Fraj amenèt.

Extrach - « Lo Constat : existisson de discriminacions lingüisticas en plan de societats e en França tanben ont la question es una mèna de tabó.

« Dins la lei francesa contra las discriminacions (2001, 2006, 2014), la lenga es pas un motiu de discriminacion e doncas aquelas discriminacions son de fach autorizadas. Aqueste oblit volontari es fondat sus l’ideologia lingüistica de l’unitat e unicitat lingüistica. Es un punt avugle en França, tanben en çò dels universitaris (ex. del Diccionari del racisme, de las exclusions e de las discriminacions que parla pas de discrimacions lingüisticas en França). Reticéncias o refus de ratificar los tractats o articles de tractats que parlan de minoritats lingüisticas, vist que França reconeis pas l’existéncia, sus son territòri, de minoritats que que sián.

« Mas, emai fòrça limitada, la nocion demora valabla, amb la Convencion europèa de salvagarda dels dreits de l’òme e de las libertats fondamentalas (CEDHLF) e la Carta europèa dels dreits fondamentals (CEDF), ratificadas per França. »

[lo compte rendut dins son integralitat]


Lo secrèt de Juli - Sèrgi Gairal

Cronicas de Camparièrs Lo darrièr libre de Sèrgi Gairal ven de sortir pendent l'estiu de 2020. Se dis Lo secrèt de Juli.

Es en pensant a son amic Stéphane que Sèrgi Gairal a escrich aqueste roman. L’a escrich per el e per los que, coma el, se desplaçan sus una cadièra de ròdas, pus globalament per las personas victimas dels accidents de la vida.

Pecics de mièg-sègle - Robèrt Lafont

Pecics de mièg-sègle de Robèrt Lafont sortiguèt en 2000 a las edicion Fédérop.

L'autor tornava aicí sus las accions occitanistas de la fin del sègle passat que ne foguèt un dels actors màger.

Aquí çò que ne disiá : « E se demandatz qué ven far aquí la lenga occitana, vos dirai que, coma ela servís a remetre Occitània a l’endrech, a produire son istòria dins son espaci, ela servís tanplan a totes los que i demòran a se metre dins lors aises culturals e dins lor dignitat civica. Es una esplanada, es pas una fortalesa.

L’Iscla del Tresaur - Robert Louis Stevenson

iscla-del-tresaur-stevenson Lo libre L’Iscla del Tresaur de Robert Louis Stevenson, traduch en occitan per Pèire Beziat sortiguèt a cò de IEO Edicion en 2015. Lo libre de 238 paginas còsta 15 €

L’Iscla del Tresaur es lo roman lo mai conegut de l'escrivan escossés Robert Louis Stevenson. Foguèt publicat pel primièr còp en libre en 1883. Es un dels grands classics de la literatura mondiala.