glottophobie-blanchetLa conferéncia Lengas e poders del 16 de novembre de 2016, presentada per Eric Fraj, s'interessava al libre de Philippe Blanchet, Discriminations : combattre la glottophobie.

Joan-Pèire Cavalièr, sul blòg dedicat a l'eveniment, fa lo compte rendut dels escambis, remarcas e autres comentaris que la presentacion d'Eric Fraj amenèt.

Extrach - « Lo Constat : existisson de discriminacions lingüisticas en plan de societats e en França tanben ont la question es una mèna de tabó.

« Dins la lei francesa contra las discriminacions (2001, 2006, 2014), la lenga es pas un motiu de discriminacion e doncas aquelas discriminacions son de fach autorizadas. Aqueste oblit volontari es fondat sus l’ideologia lingüistica de l’unitat e unicitat lingüistica. Es un punt avugle en França, tanben en çò dels universitaris (ex. del Diccionari del racisme, de las exclusions e de las discriminacions que parla pas de discrimacions lingüisticas en França). Reticéncias o refus de ratificar los tractats o articles de tractats que parlan de minoritats lingüisticas, vist que França reconeis pas l’existéncia, sus son territòri, de minoritats que que sián.

« Mas, emai fòrça limitada, la nocion demora valabla, amb la Convencion europèa de salvagarda dels dreits de l’òme e de las libertats fondamentalas (CEDHLF) e la Carta europèa dels dreits fondamentals (CEDF), ratificadas per França. »

[lo compte rendut dins son integralitat]


Los tres potons - Thierry Arcaix

Los tres potons Las edicions Edite-moi ! publica un conte que nos revèla perqué los occitans se potonejan tres còps. Aquel conte imaginat per lo sociològ Thierry Arcaix a per títol Los tres potons.

Escrich en francés l'edicion es bilingüa amb una traduccion occitana de Anne-Marie Caparros e Martine Prévôt. Las illustracions son de Moss.

Le vrai visage d'Eugène Le Roy

le-vrai-visage-eugene-leroy Un article de Joan-Claudi Dugros dins la revista Lou Felibrige novembre/decembre de 2010.

Un novèl visatge d'Eugène Le Roy, un dels fondators de l'escòla felibrenca Lo Bornat dau Perigòrd

Falguèt que l'istoriana Anne Brenon restabliguèsse, contra pas mal d'idèas bufècas, « Le Vrai visage du Catharisme » per que, uèi, lo monde ajan un vertadièr imatge dels Bons Òmes qu'anavan de borg en castèl, de vila en desèrt clandestin, en far tindar lo baston, lo vertadièr imatge de las cresentas que entrainavan las qu'aimavan dins lor aventura e dins lor fe.

Lo mond perdut - Sir Arthur Conan Doyle

Lo mond perdut de Sir Arthur Conan Doyle ven d'èsser publicat per IEO Edicion (2017, 244 paginas). La traduccion occitana es de Pèire Beziat.

Presentacion del traductor : Degun crei pas lo Professor Challenger quand ditz qu’a vist en America del Sud quicòm de meravilhós. Las pròvas ? Las a totas perdudas en camin, levat qualques unas que pareisson farlabicadas.