glottophobie-blanchetLa conferéncia Lengas e poders del 16 de novembre de 2016, presentada per Eric Fraj, s'interessava al libre de Philippe Blanchet, Discriminations : combattre la glottophobie.

Joan-Pèire Cavalièr, sul blòg dedicat a l'eveniment, fa lo compte rendut dels escambis, remarcas e autres comentaris que la presentacion d'Eric Fraj amenèt.

Extrach - « Lo Constat : existisson de discriminacions lingüisticas en plan de societats e en França tanben ont la question es una mèna de tabó.

« Dins la lei francesa contra las discriminacions (2001, 2006, 2014), la lenga es pas un motiu de discriminacion e doncas aquelas discriminacions son de fach autorizadas. Aqueste oblit volontari es fondat sus l’ideologia lingüistica de l’unitat e unicitat lingüistica. Es un punt avugle en França, tanben en çò dels universitaris (ex. del Diccionari del racisme, de las exclusions e de las discriminacions que parla pas de discrimacions lingüisticas en França). Reticéncias o refus de ratificar los tractats o articles de tractats que parlan de minoritats lingüisticas, vist que França reconeis pas l’existéncia, sus son territòri, de minoritats que que sián.

« Mas, emai fòrça limitada, la nocion demora valabla, amb la Convencion europèa de salvagarda dels dreits de l’òme e de las libertats fondamentalas (CEDHLF) e la Carta europèa dels dreits fondamentals (CEDF), ratificadas per França. »

[lo compte rendut dins son integralitat]


Robèrt Lafont - Lei miraus infidèus

miraus-infidus Robèrt Lafont - Lei miraus infidèus - Colleccion Atots (154) - IEO - 2002
104 paginas - ISBN : 2859103031

Extrach : « Son paire se rasava au cotèu grand, coide levat, en cantant la Traviata. Lo talh ne preniá un ritme de valsa e l’escuma blanca, a dicha que se gonflava sus la lama, evocava la crinolina. Eu, lo fiu, se conservava de l’adolescéncia lo repertòri dei Beatles. One two three four... lo rasador de plastica davalava la gauta a sautets e la quitava tot blanc escrumós dinc l’emfasi d’un I love you.

Jean-Henri Fabre per Pierrette Bérengier

si-man-jean-henri-fabre-berengierUn article de la revista Lou Felibrige novembre/decembre de 2010.

Fabre en lenga nòstra - Jean-Henri Fabre nasquèt en Roergue en 1823, un pauc a l’ubac de Milhau, a Sant Leons de Levezon. Visquèt puèi la màjer part de sa vida en Provença, subretot en Vauclusa, a Carpentras, en Avignon e finalament lei trenta-cinq darriers an de sa vida a Serignan onte s’amossèt en 1915, es aquí qu’es ensebelit.

Lo Mandarin - José Maria Eça de Queirós

mandarin Sortiguèt al mes de març de 2020 a cò de IEO Edicion lo libre de José Maria Eça de Queirós Lo Mandarin.

L'òbra originala en protugés es estada traducha en occitan per Joaquim Blasco.

Aquel volum es lo quatorzen de la colleccion Flor Envèrsa dedicada a la literatura d'expression non occitana.