nomadas-regordNomadas - Anna Regord
IEO Edicion - 2008 - 136 paginas

La bona suspresa de 2008 en literatura occitana. Anna Regord vos convida delà la mar, per descobrir, luènh d'un occident destimborlat e fat, un mond plen de vida e d'umanitat.

Extrach p6 : "Un còp èra la sabla, soleta sus la tèrra, e que se languissiá. Un còp èra lo vent que passejava lo mond, a rebalar sa lanha. Los dos quand se trobèron, tanlèu s'agradèron. E los vaquí en fèsta que folastrejan ensem, que se mesclan entre eles. D'aquel bèl revolum, d'enfantons ne nasquèron, que demorèron aquí, se botèron a créisser, caminant dins la sabla, lo cap dins los aires, descauces e liures.

"Aquí cossí venguèron, los enfants del grand èrm..."


Mistèri a l'estadi - Aimat Tastaire

Mistèri a l'estadi, sortit en 2013 es lo darrièr dels tres pichons romans policièrs d'Aimat Tastaire après Lo secret del Mas Grand (2007) e Ombras criminalas sus l'estivada (2010).

Los tres son estats editats pel Grelh Roergàs.

Aimat Tastaire aquí coma pels autres de sos romans s'amusa, d'accion en accion, de descobèrta en descobèrta, pèrd pas temps, aviat abança dins la naracion e lo lector es pres. Son escritura es simpla, se focaliza sul debanar de l'accion.

Parlar lèser e escriure en occitan alpenc

parlar-leser Parlar lèser e escriure en occitan alpenc de D. Anghilante e G. Bianco. Editor : Chambra d'Òc, manual e CD rom, 2002, 24 èuros.

Presentacion : Aqueste manual vòl èsser una premièra aisina per aprene a parlar, lèser e escriure en occitan alpenc vista l'exigença d'una lenga escricha, en aplicacion de la Lei 482-99 e per comunicar entre nosautres occitans cisalpencs e amb Occitània tota.

20 tèxts didàctics - ortografia - gramatica - exercicis - literatura

La Lison dau Peirat

la-lison-dau-peirat-100La Lison dau Peirat - Monica Sarrasin - Lo chamin de Sent Jaume

La critica de Jean-Pierre Cavaillé : "Per vos dire la vertat, aviái pas encara legit La Lison dau Peirat. Pr'aquò vesiái plan que lo pichon monde dels legeires d’occitan en Lemosin se podian pas gardar de’n prononciar lo titre sens prene un aire entendut e risolier. Ara, qu’ai devorat ò puslèu begut d’un trach La Lison, puèi La Setmana, compreni perfiechament lo perqué d’aquela mina entenduda e regaudida : la Monica Sarrasin a un sens innat de la lenga parlada e del raconte, una coneissença prigonda dels biaisses de viure e de soscar dels limosins d’aquela generacion que malurosament es a man de desaparéisser, e enfin te ten un umorisme irresistible [...]"

La seguida sul blòg Mescladis e còp de gula [aicí]