L'Oliu del Giratòri L'ostal d'edicion setòri L'An Demain publica en occitan lo conte d'Annick Jahan, L'olivier du rond point.

La traduccion occitana es de Mirelha Braç e d'Alan Roch. Los dessenhs son de Paul Rey, las aqüarèlas de Cécile Puig.

Lo libre de 24 paginas e titolat L'olui del Giratòri còsta 10 èuros.

Debuta

M’an plantat aicí al mièg d’aquel giratòri ont milierats de veïculs de tota mena se preissan en grand tarabast, en redond, s’agís d’una ronda ? Curiosa ronda ! Sonòra, bronzinanta e que pudís...

Mon exili... aqueste cercle de missanta tèrra ont los òmes vestits de jaune fluò an escampat, d’aquí entr’aquí, unis blòcs de pèira que fan mina de me protegir de las veituras calugas e retenon coma pòdon lo sòl a mas rasigas.


Libre - Imbèrt de Salas - Vent Terral

imbert-de-salasImbèrt de Salas, aparaire de Montsegur
Autors : Bernard Mahoux e Jean-Louis Biget
Revirada occitana de Jòrdi Raffanel, Joan Antòni Costumero e Jòrdi Blanc
Vent Terral - 2016 - 14 x 21 cm - 144 paginas
ISBN : 978-2-85927-117-6 - 12 €

Presentacion de l'editor :

Après las doas Crosadas contra los Albigeses, la dels barons (1209-1215) e la del rei de França (1226-1229), Ramond Trencabèl, tornant de Catalonha l’estiu de 1240, entrepren la reconquista de sas possessions, sostengut per la pichona noblessa de Corbièiras, Menerbés e Lauragués.

Tres lexics : informatica, matematicas, biologia

informaticaL'IEO sul sieu site propausa tres lexics :

- un per l'informatica [aquí]
- un per las matematicas [aquí]
- et un per la biologia [aquí]

Presentacion : "Aquestes lexics propausan las basas terminologicas del vocabulari contemporanèu o scientific, per sosténer l’usatge de la lenga occitana, tan plan dins l’ensenhament que dins la vida publica e professionala.

L'ombra doça de la nuèch - Robèrt Martí

mars L'ombra doça de la nuèch de Robèrt Martin sortiguèt en 1981 dins la colleccion Atot a cò d'IEO Edicion. Es un roman fantastic : lo temps d'un viatge, ont entre passat e present, dins l'ombra doça de la nuèch, tot capvira.

Extrach – Quora aviá començat ? La memòria se n'èra perduda... Los primièrs signes coneguts èran del sègle passat. De cans estripats, de fuòcs alucats pels crosèls a la sason de sèga, de poses enverenats amb de caronhadas... « Los de Roet », aqueles mots fasián fremesir los dròlles e se claure las femnas. Qual èran ? De paures que l'aganiment aviá acarnassits, disián d'unes, de lops disián los autres, de lops de figura umana. A La Bastida, èrem tranquilles, de memòria d'òme, jamai avián pas gasat Viaur, mas de l'autra part del riu, dins las bedissas, de formas estranhas se passejavan la nuèch. Massòl lo vièlh que pausava de tremalhs a la Combeta, ne perdèt la paraula un matin, mas sos uèlhs totjorn vius disián pro l'òrre espectacle qu'avián contemplat.