L'Oliu del Giratòri L'ostal d'edicion setòri L'An Demain publica en occitan lo conte d'Annick Jahan, L'olivier du rond point.

La traduccion occitana es de Mirelha Braç e d'Alan Roch. Los dessenhs son de Paul Rey, las aqüarèlas de Cécile Puig.

Lo libre de 24 paginas e titolat L'olui del Giratòri còsta 10 èuros.

Debuta

M’an plantat aicí al mièg d’aquel giratòri ont milierats de veïculs de tota mena se preissan en grand tarabast, en redond, s’agís d’una ronda ? Curiosa ronda ! Sonòra, bronzinanta e que pudís...

Mon exili... aqueste cercle de missanta tèrra ont los òmes vestits de jaune fluò an escampat, d’aquí entr’aquí, unis blòcs de pèira que fan mina de me protegir de las veituras calugas e retenon coma pòdon lo sòl a mas rasigas.


Ieu, Joan Pigassa, obrièr del canal - Michèle Teysseyre

joan Fin de 2019 es paregut lo libre Ieu, Joan Pigassa, obrièr del canal. Editat per l'IEO de l'Aude presenta la traduccion occitana del roman istoric de Michèle Teysseyre paregut en 2017 a Las Editions du Cabardes Moi, Jean Pigasse, ouvrier du canal.

Lo libre conta l'istòria de Joan. Coma son paire, son mestièr seriá boscatièr. Mas una aventura extraordinària anava capvirar lo país : lo cavament del Canal Reial de Lengadòc, rebatejat mai tard Canal del Miègjorn.

Argumentari - Fèlix-Marcèl Castan - 1994

argumentari-castanArgumentari de Fèlix-Marcèl Castan (1994, IEO-Edicion, Ensages, 156 paginas, 13,50 èuros).

Fèlix-Marcèl Castan nasquèt en 1920 dins Òlt. Estudis a Moissac, Montalban, París. Formacion occitana : Cayrou, Cubaina, Perbòsc.

Es mòrt lo 22 de genièr de 2001.

La princessa Valentina e autres contes - Florian Vernet

princessa En 2014 sortissiá editat pel CRDP de l'acadèmia de Montpelhièr lo libre La princessa Valentina e autres contes.

Aquí Florian Vernet torna prene la matèria dels contes tradicionals per ne far quicòm de nòu.

Los motius dels contes, los personatges, los modèls esprovats, Vernet los coneis. Aquí los combina, los tòrç, los reutiliza a son biais. Apond de mai a sa creacion la poncha necessària de segond gras, d'umor o d'anacronisme esquèr per far d'aquel libròt una capitada.