puigdemont L'editor Vent Terral ven de publicar (estiu de 2020) en version occitana lo libre de Carles Puigdemont : La crisi catalana, una oportunitat per Euròpa. Lo libre de 240 paginas es propausat al prètz de 14 èuros.

Alara que lo 1èr d’octobre de 2017, los catalans son convidats a vòtar per lor independéncia, lo president Carles Puigdemont sap que de cara a l’intransigéncia d’Espanha, ven de prene un risc màger. Lo govèrn central de Madrid s'opausa a la votacion, la considèra illegala.

La declaracion simbolica d’independéncia del 27 d’octobre de 2017, votada pel Parlament catalan, marca la debuta d’una barrutlada que mena l'autor en exili a Brussèlas e quitament qualques jorns dins una preson alemanda.

Carles Puigdemont, aquí, dins sas convèrsas amb lo jornalista bèlga Olivier Mouton, e a travèrs son itinerari personal e son experiéncia politica catalana, espanhòla e europèa, esclaira lo ciutadan europèu sus las motivacions de la volontat d’independéncia del pòble catalan e sa portada : un desir de democracia radicala. Explica cossí pòt èsser una oportunitat per bastir una Euròpa que seriá non pas la dels Estats, de las nacions o de las regions, mas la dels ciutadans.

Lo tèxt original de l'obratge en catalan es estat virat en occitan per Sèrgi Viaule e Jòrdi Blanc. Es publicat per Vent Terral.

Carles Puigdemont, jornalista, cònsol de Girona, puèi president de la Generalitat de Catalonha en 2016, exiliat en Belgica e en Alemanha en 2017, es membre del Parlament europèu dempuèi genièr de 2020.

Olivier Mouton es jornalista al magazine bèlga Le Vif / L’Express, autor de las biografias de Guy Verhofstadt e de Charles Michel. Es apassionat de politica e d’Euròpa.

Extrach del prològ : « lo combat dels catalans es devengut un combat per la libertat. Un combat democratic qu’inspira de pòbles de pertot en Euròpa e dins lo Mond, per construire una societat diferenta, mai justa, mai respectuosa de las minoritats e mai democratica. Es dins aquesta lucha que nos reconeissèm, e esperam que cada jorn d’autres europèus la fagan sieuna, que lo sègle XXI deu èsser lo sègle de la democracia e de la libertat. Aquò me contenta bravament qu’aquesta òbra, la primièra qu’escriguèri en exili, siá publicada tanben en occitan. Una lenga sòrre d’un pòble fraire, que totjorn nos trobarà dins la defensa de tot çò que partejam. Imaginar lo Mond dins sa pròpria lenga es una de las manièras mai bèlas de construire una Euròpa melhora. »


Enfra lei trèus...

casanova-limbsEnfra lei trèus... (limbs) - Joan-Ives Casanòva - Jorn - 2009

"Es pas totjorn aisit de desturrar un fial conductor dins le darrièr recuèlh poetic de Joan-Ives Casanòva. Al travèrs d'un païsatge intime que pareis per melhor s'amagar, nos mena dins la seguida barrutlaira de son inspiracion e de son monde interior. Luènh del sòmis, nos embriga dins le giscladis de sos imatges, de sas visions poetisadas, dins un revolum de mots que bastisson doçamenton un univèrs desfranjat ont una cèrta realita subrenada.

'La technique ou l'enjeu du siècle' de Jacques Ellul

Jacques Ellul foguèt un dels pensaire màger del fenomèn tecnic al sègle XX. Es dins lo libre La Technique ou l'enjeu du siècle que pel primièr còp presentava sas idèas.

Luènh lo limitar lo fenomèn al las maquinas e a sos aspèctes materials, als espleches, a l'automatizacion dins l'industria, lo prend dins sa globalitat.

Lo Quasèrn de Francés Calquièr

lo-quasern-de-frances-calquierLo libre de Gui Vialà Lo Quasèrn de Francés Calquièr ven d'èsser reeditat.

Presentacion : Francés Calquièr es lo filh d’un afachaire. La familha es catolica, lo paire subretot es rigorós sul sicut de la religion. Mas nòstre Francés es amorós d’una dròlla protestanta. Cossí se van passar las causas al mièg d’aquelas guèrras de religion qu’an saquejat prigondament Castras al sègle 16en ? Lo raconte es pas novèl : dos joves que s’aiman, mas qu’un insuperable obstacle separa. L’Istòria tanpauc, es pas nòva : las guèrras de religion, la persecucion dels protestants. Alara qué ?