Magdalena IEO d'Òlt edicions tornèt editar en 2020 lo libre de Jules Cubayne Magdalena.

Magdalena es un pichon roman que pintra lo mitan rural carcinòl de la debuta del sègle XX. Aquò's un dels primièrs escrich de l'autor.

L'abat Jules Cubaynes nasquèt a Sant Alari de Lalbenca, en Carcin, en 1894. Moriguèt a Concòts en 1975. Passèt gaireben tota sa vida en país carcinòl. Son òbra es prigondament marcada per sa fe.

Debutèt per revirar Las georgicas de Vergèli, puèi Los sants evangèlis. Seguiguèron d'autras òbras religiosas, L'agonia a l'òrt dels oliviers, Lo libre de Tobias, Novèl testament qu'avià començat de revirar quant èra a la guèrra de 1914-1918, Salmes.

Son cap d'òbra es sens contesta, Homme de Dieu, Òme de Dieu, que foguèt publicat en 1951.

En 1935, pareis La Tèrra e l'ostal. Aquí es subretot la vida de sa tèrra carcinòla que noirís lo raconte : tèrra de causes blanquinozes ont bufa lo vent cantalés, ont los èrms ofrison lor espandida als tropèls, ont l'agach se pòrta fins a d'azuèlhs londanhs. E pr'aquò aquí a posita : combas, òrts, prats, sèrres e planuras : tot un país ric de vida e d'òmes.

Los sieus poèmas foguèron mai d'un còp premiats a l'Acadèmia dels Jòcs florals de Tolosa avant que ne foguèsse nomenat membre.

En 2017 l'IEO d'Òlt tornava publica de Jules Cubaynes Camin de guèrra. Mobilizat en Lorena pendent la primièr guèrra mondiala l'autor contava aquí son quotidian de soldat.

Carcin, familha e tèrra donc mas tanben estudis, guèrra e ministèri, es aquí dins sa biografia que Jules Cubaynes posèt una part importanta de son òbra.


Lo barracon - Sèrgi Gairal

barracon-sergi-gairal Lo barracon de Sèrgi Gairal ven d'èsser reeditat (julhet de 2015) per IEO Edicion. Lo libre de 204 paginas còsta 15 €.

Presentacion - Aquel barracon, que se quilha sul camin de Sant Jacme de Compostèla dempuèi lo sègle XIV, te fa un brave sospluèg ont pòdes costejar de mond que, de costuma, se coneisson pas gaire. Aital la castelana tròp perfumada o aquel romieu que se ditz alemand...

Sul libre 'Les Pays des parlers perdus'

les-pays-des-parlers-perdusSul libre Les Pays des parlers perdus de Pierre Pasquini, un article de Joan-Francés Blanc dins la revista Estudis Occitans (numèro 19 , 1996, pagina 55).

Sortit d'una tèsi de 1991, qu'agèri pas l'astre de legir, l'obratge de Pierre Pasquini n'es benlèu un de mai dins la tièra de las analisis del psicodrama del movement de renaissença d'òc. Una pèira de mai sus l'ataüt, benlèu, mas pasmens lo libre presenta de causas interessantas, per exemple pels istoriografs. Que lo biais d'escriure l'istòria (Robèrt Lafònt dins sa prefaci o ditz ben : avèm aquí un trabalh d'Istorian) depend pas sonque de las sorgas, mas tanben de la tòca que s'es balhada l'autor en se botant a la règa. Aquela tòca es la de l'autor, mas aqueste banha dins un temps e dins una environa (las orientacions de sos directors d'estudis) que lo butan a des causidas ideologicas (al sens large del mot) mai o mens concientas.

Trèns per d’aubres mòrts

trens-casanovaTrèns per d’aubres mòrts - Joan-Ives Casanòva
Morlanne, C&S - 2007 - 197 paginas

Lo libre es una evocacion de tres figuras masculinas. Per caduna l'autor se concentra sus un moment clau de lor vida.

La critica vei lo trabalh de Joan-Ives Casanòva coma una narracion en abís, susportada per de frasa-univèrs. Una escritura rara.