Magdalena IEO d'Òlt edicions tornèt editar en 2020 lo libre de Jules Cubayne Magdalena.

Magdalena es un pichon roman que pintra lo mitan rural carcinòl de la debuta del sègle XX. Aquò's un dels primièrs escrich de l'autor.

L'abat Jules Cubaynes nasquèt a Sant Alari de Lalbenca, en Carcin, en 1894. Moriguèt a Concòts en 1975. Passèt gaireben tota sa vida en país carcinòl. Son òbra es prigondament marcada per sa fe.

Debutèt per revirar Las georgicas de Vergèli, puèi Los sants evangèlis. Seguiguèron d'autras òbras religiosas, L'agonia a l'òrt dels oliviers, Lo libre de Tobias, Novèl testament qu'avià començat de revirar quant èra a la guèrra de 1914-1918, Salmes.

Son cap d'òbra es sens contesta, Homme de Dieu, Òme de Dieu, que foguèt publicat en 1951.

En 1935, pareis La Tèrra e l'ostal. Aquí es subretot la vida de sa tèrra carcinòla que noirís lo raconte : tèrra de causes blanquinozes ont bufa lo vent cantalés, ont los èrms ofrison lor espandida als tropèls, ont l'agach se pòrta fins a d'azuèlhs londanhs. E pr'aquò aquí a posita : combas, òrts, prats, sèrres e planuras : tot un país ric de vida e d'òmes.

Los sieus poèmas foguèron mai d'un còp premiats a l'Acadèmia dels Jòcs florals de Tolosa avant que ne foguèsse nomenat membre.

En 2017 l'IEO d'Òlt tornava publica de Jules Cubaynes Camin de guèrra. Mobilizat en Lorena pendent la primièr guèrra mondiala l'autor contava aquí son quotidian de soldat.

Carcin, familha e tèrra donc mas tanben estudis, guèrra e ministèri, es aquí dins sa biografia que Jules Cubaynes posèt una part importanta de son òbra.


Pas de panica a Sant-Perdols - Sèrgi Viaule

mars Junh de 2022, Sèrgi Viaule publica a las Éditions des régionalismes son darrièr roman, un roman policièr de 186 paginas, o puslèu segon el, un roman gendarmièr.

Sant-Perdols es una vilòta coma n’avèm maitas en Occitània. Viu al ritme del picatge de las oras, aquestas degrunadas pel relòtge pincat sul cloquièr de la vièlha catedrala, mas viu mai que mai per l’Amicala Rugbistica Sant-Perdosòla, lo club esportiu mai seguit de la ciutat, e tot aniriá planièr dins lo melhor dels monds, se un endeman de partida a l’estadi de Trincamòla lo sonhaire de l’equipa Primièra aviá pas desaparegut.

Sul libre 'Les Pays des parlers perdus'

les-pays-des-parlers-perdusSul libre Les Pays des parlers perdus de Pierre Pasquini, un article de Joan-Francés Blanc dins la revista Estudis Occitans (numèro 19 , 1996, pagina 55).

Sortit d'una tèsi de 1991, qu'agèri pas l'astre de legir, l'obratge de Pierre Pasquini n'es benlèu un de mai dins la tièra de las analisis del psicodrama del movement de renaissença d'òc. Una pèira de mai sus l'ataüt, benlèu, mas pasmens lo libre presenta de causas interessantas, per exemple pels istoriografs. Que lo biais d'escriure l'istòria (Robèrt Lafònt dins sa prefaci o ditz ben : avèm aquí un trabalh d'Istorian) depend pas sonque de las sorgas, mas tanben de la tòca que s'es balhada l'autor en se botant a la règa. Aquela tòca es la de l'autor, mas aqueste banha dins un temps e dins una environa (las orientacions de sos directors d'estudis) que lo butan a des causidas ideologicas (al sens large del mot) mai o mens concientas.

Cronicas de Camparièrs - Quim Candèrs

Cronicas de Camparièrs Ven de sortir en aqueste fin d'estiu de 2020 a las edicions del Grelh Roergàs Cronicas de Camparièrs, lo darrièr libre de Quim Candèrs.

Aqueles racontes, escriches long d’un desenat d’annadas parlan, forra-borra, d’un còp èra, parlan del present. Lo futur lo daissa als prospectivistas, que segon el « s’enganan totjorn, e val mai aital sens cap de dobte ». Lo libre fa 196 paginas.