ENGINeUS™ 100, Safran
Illustracion per la certificacion del motor ENGINeUS™ 100 © Safran

Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.

L'anóncia es estada facha lo diluns 3 de febrièr 2025. Lo motor a per nom : ENGINeUS™ 100

La certificacion est estada autrejada per l'agéncia en carga de la seguretat de l'aviacion de l'Union Europèa, l'EASA (European Union Aviation Safety Agency).

Lo constructor prevei de debutar la produccion del motor industrialament en 2026 sus de sites dedicats a Niort en Region Nòva-Aquitània e a Pistone en Anglatèrra. Preveson de ne produsir fins a un milièr per an.

Aqueste motor d'una poténcia de 125 kW podrà èsser emplegat per d'avions pichons de dos a quatres personas en 100 % electic, o per d'avions de talha mejana en preséncia d'autres motors termics (propulsion ibrida).

De constructors d'avions se son ja posicionats coma clients potencials : Aura Aero, Bye Aerospace, CAE, Diamond Aircraft, Electra, TCab Tech e VoltAero.


Aeronautica : Blue Spirit Aero desvolopa de motors d'avion a idrogèn

Lo Dragonfly de Blue Spirit Aero

Los industrials del sector aeronautic demòran creatius en Region Occitània. Blue Spirit Aero (BSA) prevei de produsir un pichon avion de quatre o cinc plaças equipat de motors a idrogèn. Un avion que preveson de nommar Dragonfly.

Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.

Totèm : lo camèl de Besièrs

Camèl de Besièrs

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Prefaci de Frederic Mistral a 'La pauriho' de Valèri Bernard (1899)

paurilha

En 1899 sortissiá a Marselha lo libre La pauriho de Valèri Bernard amb un prefaci de Frederic Mistral.

Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Union : armonizacion de la conectica per cargar lo material portatiu

USB-C

La Comission Europèa trabalha sus una directiva per fin d'armonizar dins l'Union lo material per cargar los aparelhs portatius : tabeletas, telefonets... Presentèt sa proposicion lo dijòus 23 de setembre de 2021.

Energia : recòrd pel tokamak WEST del CEA

Tokamak WEST CEA

Lo 12 de febrièr de 2025 un plasma es estat mantengut pendent un pauc mai de 22 minutas, 1337 segondas exactament, dins lo tokamak WEST. Establissent un novèl recòrd.

Iperlops : ont ne sèm ?

Lo Fluxjet de Transpod (2022)

Après la publicacion per Elon Musk en 2013 d'un document definissent lo concèpte d'iperlop, qualques entrepresas se son creadas per fins de desvolopar las tecnologias necitas.