ENGINeUS™ 100, Safran
Illustracion per la certificacion del motor ENGINeUS™ 100 © Safran

Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.

L'anóncia es estada facha lo diluns 3 de febrièr 2025. Lo motor a per nom : ENGINeUS™ 100

La certificacion est estada autrejada per l'agéncia en carga de la seguretat de l'aviacion de l'Union Europèa, l'EASA (European Union Aviation Safety Agency).

Lo constructor prevei de debutar la produccion del motor industrialament en 2026 sus de sites dedicats a Niort en Region Nòva-Aquitània e a Pistone en Anglatèrra. Preveson de ne produsir fins a un milièr per an.

Aqueste motor d'una poténcia de 125 kW podrà èsser emplegat per d'avions pichons de dos a quatres personas en 100 % electic, o per d'avions de talha mejana en preséncia d'autres motors termics (propulsion ibrida).

De constructors d'avions se son ja posicionats coma clients potencials : Aura Aero, Bye Aerospace, CAE, Diamond Aircraft, Electra, TCab Tech e VoltAero.


Vast s'aprèsta per sas futuras missions

Haven-1

Lo diluns primièr de junh de 2026 la societat Vast anoncièt qu'installava son quartièr general europèu a París. Anoncièt tanben que trabalhariá amb d'astronautas franceses de l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) per doas de sas missions.

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

Totèm : lo camèl de Besièrs

Camèl de Besièrs

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Robèrt Martí sul diccionari de Loís Alibèrt (1988)

Diccionaire occitan-français de Louis Alibert

Testimoniatge de Robèrt Martí sul diccionari de Loís Alibèrt.

Michelin torna inventar lo pneu

L'Uptis de Michelin

L'industrial Michelin desvolopa dempuèi qualques ans un pneu sens aire comprimit : Uptis.

Onzen vòl del Starship

Los motors Raptor del Super Heavy en accion

Se debanèt lo 14 d'octobre de 2025 lo onzen vòl del Starship de Space X.

Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.