ENGINeUS™ 100, Safran
Illustracion per la certificacion del motor ENGINeUS™ 100 © Safran

Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.

L'anóncia es estada facha lo diluns 3 de febrièr 2025. Lo motor a per nom : ENGINeUS™ 100

La certificacion est estada autrejada per l'agéncia en carga de la seguretat de l'aviacion de l'Union Europèa, l'EASA (European Union Aviation Safety Agency).

Lo constructor prevei de debutar la produccion del motor industrialament en 2026 sus de sites dedicats a Niort en Region Nòva-Aquitània e a Pistone en Anglatèrra. Preveson de ne produsir fins a un milièr per an.

Aqueste motor d'una poténcia de 125 kW podrà èsser emplegat per d'avions pichons de dos a quatres personas en 100 % electic, o per d'avions de talha mejana en preséncia d'autres motors termics (propulsion ibrida).

De constructors d'avions se son ja posicionats coma clients potencials : Aura Aero, Bye Aerospace, CAE, Diamond Aircraft, Electra, TCab Tech e VoltAero.


La NASA reüssiguèt a escrachar una aparelh sus l'asteroïde Dimorphos

Dimorphos

La mission DART, per Double Asteroid Redirection Test, s'acabèt coma previst : la pichona nau espaciala s'escrachèt a la velocitat de 22 000 km/h sus Dimorphos dins la nuèch del diluns 26 al dimars 27 de setembre de 2022.

Succès per la mission lunara IM-1 d'Intuitive Machines

Mission IM-1 febrièr de 2024

An capitat. Lo veïcul Odysseus de la societat Intuitive Machines se pausèt lo divendres 23 de febrièr de 2024 sus la Luna.

Robèrt Lafont : a prepaus de la mòrt del general de Gaulle

Glèisa Nòstra Dòna de París lo 12 de novembre de 1970

En 1970 morissiá lo general de Gaulle. Dins lo numèro 22 de la revista Viure, Robèrt Lafont tornava sus l'eveniment.

Sus l'empec de la lenga occitana en sciéncia

tablèu

Un article de Felip Carbona publicat dins la revista Vida Nòstra en 1972, sus l'emplec de la lenga occitana en sciéncia.

Iperlops : ont ne sèm ?

Lo Fluxjet de Transpod (2022)

Après la publicacion per Elon Musk en 2013 d'un document definissent lo concèpte d'iperlop, qualques entrepresas se son creadas per fins de desvolopar las tecnologias necitas.

Automobila : Mégane eVision

Renault eVision

Lo constructor automobila Renault presentèt en octobre de 2020 la Mégane eVision.

The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

Minatge dels asteroïdes : AstroForge manda Odin dins l'espaci

Odin, AstroForge, 2025

La societat AstroForge qu'a per objectiu de minar d'asteroïdes mandarà dins l'espaci sa segonda astronau pichona, Odin, a la debuta de 2025.