Renault 5 E-Tech
La Renault 5 E-Tech © Renault

La nòva R5 del constructor d'automobilas Renault est tornarmai disponibla e es electrica. Nommada Renault 5 E-Tech Electric se pòt comandar dempuèi lo mes de mai de 2024.

Veitura posicionada sul segment B, es un pauc mai compacta que la Clio. La R5 E-Tech mesura 3,92 mètres long, 1,50 mètre de naut e 1,80 mètre de larg, 2,20 mètres amb los retrovistors. La gelhas son per totes los modèls de 18 poces. Qualques elements venon discretament rapelar lo modèl de 1972, plan pauc.

En 2024 doas versions son disponiblas. La Techno e l'Iconic Cinq. Las doas an la meteissa poténcia pel motor de 110 kW (150 ch), permetent de far entre 300 e 400 quilomètres. La batariá son tanben de la meteissa capacitat de 52 kWh e del tipe Niquèl Manganèse Cobalt (NMC).

Las diferéncias entre los dos modèls son mai que mai dins las finicions e los equipaments.

La Techno es propausada a un prètz minimum de 29 490 €. L'Iconic Cinq al prètz de 31 490 €.

Renault prevei de propausar en 2025 de modèls amb de batariás un pauc pus pichonas de 40 kWh, per una autonomia redusida e un prètz inferior a 25 000 €. Los motors per aqueles modèls seràn mens poderoses, 70 kW (95 ch) e 90 kW (120 ch).

La Renault 5 E-Tech es produsida en Europa, a Douai. Lo motor es fabricat de son cosat a Cléon.

Lo veïcul es un pauc pesuc per aquel tipe de veitura. La R5 E-Tech pesa un pauc mai de 1 400 kg.

Fotografias de l'Iconic Cinq jauna :

Renault 5 E-Tech

Renault 5 E-Tech

Renault 5 E-Tech

Renault 5 E-Tech

Renault 5 E-Tech

Renault 5 E-Tech


Aviacion : l'idrogèn, un energia d'avenir ?

Aeropòrt de Lion

Lo dimars 21 de setembre de 2021 lo constructor d'avion Airbus, l'especialista dels gases industrials Air Liquide e l'operator aeroportuari Vinci Airports an anonciats un partenariat per desvolopar l'usatge de l'idrogèn dins los aeropòrts.

Energia : recòrd pel tokamak WEST del CEA

Tokamak WEST CEA

Lo 12 de febrièr de 2025 un plasma es estat mantengut pendent un pauc mai de 22 minutas, 1337 segondas exactament, dins lo tokamak WEST. Establissent un novèl recòrd.

Sul libre 'Poesia catalana del sègle XX' - Robèrt Lafont - 1965

poesia

En 1963 sortissiá lo libre Poesia catalana del sègle XX. Robèrt Lafont ne faguèt la critica dins la revista Letras d'òc.

Los mots de milhau

En 2015 sortissiá lo libre de Martine e Jacques Astor, Los mots de Millau.

Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.

Intelligéncia artificiala e reglamentacion a l'escala de l'Union

Artificial Intelligence Europe 2021

D'algoritmes d'intelligéncia artificiala son dempuèi qualques ans d'en pertot en accion e lor usatge es pas reglamentat.

Minatge dels asteroïdes : AstroForge manda Odin dins l'espaci

Odin, AstroForge, 2025

La societat AstroForge qu'a per objectiu de minar d'asteroïdes mandarà dins l'espaci sa segonda astronau pichona, Odin, a la debuta de 2025.

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.