A110
L'Alpina A110

La marca automobila Alpine, mitica dins las annadas seisantas e setantas, se reviscola amb la produccion d'una novèla A110. Es estada presentada al mes de decembre de 2017.

Los qualques 2 000 exemplaris que preveson de fabricar per lo lançament son estats venduts en tres jorns.

La veitura serà producha dins l'usina Renault de Dieppe, usina dedicada a las produccions en pichòta quantitat.

Dieppe es lo brèç de la marca : Jean Rédélé, concessionari Renault, passionat de corsa automobile, creèt los primièrs modèls aquí en 1955. Dètz an pus tard en 1965 Renault s'associèt al jove creator per far d'Alpine un dels constructor màger en competicion.

Los modèls de la marca anavan occupar las estradas e s'impausar dins diferentas espròvas. Lo triplet de las berlinetas A110 1600 S al Monte Carlos de 1971 testimònia de la superioritat de la tecnologia dels mecanicians d'Alpine.

Producha de 1962 e 1977 la A110 es puèi remplaçada per la A310. D'autres modèls anavan seguir abans la fin provisòria de l'aventura Alpine en 1995 e lo reviscòl de 2017.


Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).

Robèrt Lafont : critica del libre de Renat Nelli 'Le Roman de Flamenca' (1966)

Roman de Flamenca - Nelli

En 1966, Renat Nelli publicava lo libre Le Roman de Flamenca. Robèrt Lafont dins la revista Viure numèro 6 ne fasiá la critica.

Vidèo : G. Couffignal sus 'La Santa Estela del centenari'

Couffignal

Conferéncia de G. Couffignal sus La Santa Estela del centenari.

L'assemblatge del reactor d'ITER debuta

ITER

Lo dimars 28 de julhet de 2020 debutèt a Cadaracha en Provença l'assemblatge del reactor termonuclear experimental dich ITER.

Espaci : primièra mission Polaris Dawn

Polaris Dawn setembre de 2024

Lo dimars 10 de setembre de 2024 la capsula Dragon Crew de la primièra mission Polaris Dawn es estada mandada dins l'espaci dempuèi Cap canaveral.

The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

Arianespace signa lo mai important contracte de tota son istòria

Illustaracion Ariane 6

Lo dimars 5 d'abril de 2022 lo president executiu d'Arianespace, Stéphane Israël, anoncièt que son grop veniá de signar « lo contracte mai important de tota l'istòria d'Ariane ».