Idrogèn verd
La molecula d'idrogèn es compausada de dos atòms d'idrogèn

La Region Occitània vòl venir lo primièr territòri a energia positiva. Per aquò desvolopa de mejans de producion adaptats.

Tre 2019 un plan de 150 milions d'èuros es estat mes en plaça. Prevei d'ajudas, al còp als ecosistèmas locals, a la formacion, a la produccion o encara a la recèrca e al desvolopament. Los investiments se van perseguir fins a 2030.

Una de las solucion per descarbonizar lo sector de l'energie es de produsir d'idrogèn verd que podriá en 2050 representar fins a 20 % de l'energia consumida. La demanda concernissent primièr la mobilitats dichas intensivas (camions, autocarris, trens, transpòrt fluvial) e las industrias.

La Region Occitània aurà a sa disposicion l'usina Hyd'Occ ; ne serà proprietària. Implantada al pòrt de La Novèla sa construccion debuta : la primièra pèira es estada pausada a la fin de mes de junh de 2023. Aquel acte simboliza lo volontarisme de l'executiu occitan en matèria de produccion d'energia verda. Seràn aquí conciliats, desvolopament economic, creacion d'emplecs e descarbonizacion.

L'usina Hyd'Occ produsirà d'idrogèn via l'electrolisi de l'aiga. L'electricitat necessària serà d'origina renovelabla. Cap d'energia fossila serà pas emplegada.

L'acabament de sa construccion es previst per 2024.

Lo pòrt de La Novèla se posiciona per la Region Occitània coma lo pòrt de la transicion energetica en Mediteranèa, que serà tanben installat, en mar, un pargue eolian flotant de producion d'electricitat.

Idrogèn verd


Thales Alenia Space desvolopa una capsula

Capsula Thales Alenia Space

Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.

Las missions de venir d'AstroForge

DeepSpace-2

La societat AstroForge, segon son president Robyn Ringuette, prevei de tornar menar sus Tèrra de material minat dins l'espaci abans 2030.

Loís Alibèrt : Renaissença catalana e Renaissença occitana (1933)

Loís Alibèrt e Pompeu Fabra en 1933

Un tèxt de Loís Alibert publicat dins la revista Oc numèro 10-11 de 1933.

Critica del libre de Glaudi barsòtti : 'La tèrra deis autres'

Illustracion 'La tèrra deis autres'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica del libre de Glaudi barsòtti : La tèrra deis autres.

Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

Dassault Aviation e OHB s'assòcian per desvolopar un mejan de transpòrt espacial europèu

Lo Vortex-S tal qu'imaginat

Dassault Aviation e OHB an anonciat lo diluns 11 de mai de 2026 que s'associavan per prepausar a l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) un avion espacial polivalent Vortex-S, capable de transportar de merças cap a d'estacions espacialas e d'efectuar de missions autonòmas en orbita.

Michelin torna inventar lo pneu

L'Uptis de Michelin

L'industrial Michelin desvolopa dempuèi qualques ans un pneu sens aire comprimit : Uptis.