Idrogèn verd
La molecula d'idrogèn es compausada de dos atòms d'idrogèn

La Region Occitània vòl venir lo primièr territòri a energia positiva. Per aquò desvolopa de mejans de producion adaptats.

Tre 2019 un plan de 150 milions d'èuros es estat mes en plaça. Prevei d'ajudas, al còp als ecosistèmas locals, a la formacion, a la produccion o encara a la recèrca e al desvolopament. Los investiments se van perseguir fins a 2030.

Una de las solucion per descarbonizar lo sector de l'energie es de produsir d'idrogèn verd que podriá en 2050 representar fins a 20 % de l'energia consumida. La demanda concernissent primièr la mobilitats dichas intensivas (camions, autocarris, trens, transpòrt fluvial) e las industrias.

La Region Occitània aurà a sa disposicion l'usina Hyd'Occ ; ne serà proprietària. Implantada al pòrt de La Novèla sa construccion debuta : la primièra pèira es estada pausada a la fin de mes de junh de 2023. Aquel acte simboliza lo volontarisme de l'executiu occitan en matèria de produccion d'energia verda. Seràn aquí conciliats, desvolopament economic, creacion d'emplecs e descarbonizacion.

L'usina Hyd'Occ produsirà d'idrogèn via l'electrolisi de l'aiga. L'electricitat necessària serà d'origina renovelabla. Cap d'energia fossila serà pas emplegada.

L'acabament de sa construccion es previst per 2024.

Lo pòrt de La Novèla se posiciona per la Region Occitània coma lo pòrt de la transicion energetica en Mediteranèa, que serà tanben installat, en mar, un pargue eolian flotant de producion d'electricitat.

Idrogèn verd


Michelin torna inventar lo pneu

L'Uptis de Michelin

L'industrial Michelin desvolopa dempuèi qualques ans un pneu sens aire comprimit : Uptis.

Lo bon vestit per la Luna

Spacesuit Axiom Space

Al mes d'octobre de 2024 la societat Axiom Space desvelèt la combinason espaciala que serà emplegada pels astronautas de la NASA per la mission lunara Artemis III.

Pau-Loís Granier per Felip Gardy

Pau-Loís Granier - òbra poetica occitana

Un article de Felip Gardy dins la revista Oc (ivèrn de 2002).

Frederic Mistral sus Victor Gelu (1886)

Victor Gelu

En 1886 sortissiá en dos volums las òbras complètas de Victor Gelu amb un prefaci de Frederic Mistral.

Lo Parlament Europèu vota per l'adopcion d'una presa universala per cargar los aparelhs portatius

Presa USB-C

Lo dimars 4 d'octobre de 2022 lo Parlament Europèu adoptèt las preconizacions de la Comission relativa a la generalizacion de la prisa USB-C suls aparelhs portatius.

Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).

Las veituras seràn desenant equipadas de bóstias negras

Dempuèi lo primièr de mai de 2022 totes los veïculs produsits en Euròpa seràn equipats d'una bóstia negra, notadament las veituras.

Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.