Terafab tala que prevista
Lògo de la fabrica Terafab

Lo 21 de març de 2026 Elon Musk capmèstre de Tesla, SpaceX e xAI, anoncièt la creacion de Terafab una fabrica de processors.

L'entreprenaire a per ambicion de botar en plaça, en orbita, una constellacion de satellits qu'establiriá dins l'espaci un centre de tractament de las donadas (data center).

La constellacion prevista deuriá comprene fins a un milion de satellits nommats AI Sat Mini. Lo centre de donada aital bastit permetriá a las aplicacions d'IA (Intelligéncia Artificiala) de trabalhar. Aquestas necessitan una granda quantitat de calcul.

Segon sos dires, li mancan de processors, la produccion mondiala actuala essent insufisenta.

Fidèl a sas abituds, prevei de fabricar el meteis aqueles processors. Per aquò far trabalha a la construccion d'una megafabrica : Terafab, coentrepresa entre SpaceX, Tesla e xAI.

Un dels avantatge de posicionar los centres de calculs per l'IA dins l'espaci es qu'amont lo solelh lusís de contunh, çò que permet de produsir aisidament d'energia electrica.

Elon Musk amb SpaceX mestreja lo mandadís de satellits entre Tèrra e orbita bassa, sap tanben fabricar de satellits (SpaceX es l'actor principal de Starlink e de sa constellacion), li manca los processors.

Terafab es la solucion.

Elon Musk o dis aital : « : Se fabricam pas Terafab aurem pas los processors, e avèm besonh dels processors, donc anam bastir Terafab. »

Los satellits AI Sat Mini serián de grand panèls solars de mai de cent mètres de long. Una autre element clau seriá los radiators per evacuar l'energia termica produsida pels processors.

La poténcia de cada AI Sat Mini seriá de 100 kW. Son prevsit de satellits mai poderoses (1 000 kW) que perdrián alara la qualificacion Mini.

AI Sat Mini

Un satellit AI Sat Mini tal qu'imaginat © SpaceX

AI Sat Mini

AI Sat Mini versus Starship V3 e robòt Optimus © SpaceX


Automobila : lo novèl Scenic de Renault es electric

Lo Scenic E-Tech, produsit dempuèi 2024

Lo constructor d'automobila Renault desvelèt a la fin de 2023 sos projèctes pel Scenic.

Ariane 6 : succès pel primièr lançament

Primièr vòl de l'Ariane 6

Lo 9 de julhet de 2024 la primièra fusada Ariane 6 partiguèt per l'espaci.

Cristian Rapin e lo Prèmi Nobel de Mistral

Medalha Nobel

Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn numèro 86-87, auton de 2004.

Max Roqueta e Dante Alighieri

Dante Alighieri

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Cinquen ensag del Starship

Cinquen ensag del Starship 13 octobre de 2024

Se debanèt lo dimenge 13 d'octobre de 2024 lo cinquen ensag del Starship de SpaceX.

Mission Artemis I : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

SpaceX : ensag de la Super Heavy

La Super Heavy abans son explausion le 20 de març de 2023

Lo dijòus 20 de març de 2023 la societat estatsunidenca SpaceX ensagèt pel primièr còp sa fusada Super Heavy prevista per mandar sos Starships dins l'espaci.

Capsule espaciala Nyx : ont ne son ?

Nyx, 2025

La societat The Exploration Company desvolopa una capsula espaciala : Nyx.