GenF
Illustracion presenta sul site de la societat GenF en 2026

Thales, leader mondial dels lasers de granda poténcia, inaugurèt lo dijòus 15 de mai de 2025 a Le Barp (Bordèu), la societat GenF.

GenF a per objectiu de far un primièr pas cap a la creacion d'una font d'energia novèla, segura, abondosa, competitiva e a bas carbòni, mercés al procèssus de fusion per confinhament inercial. Collabora amb lo CEA (Comissariat a l'Energia Atomica), lo CNRS (Centre Nacional de la Recèrca Scientifica), l'Escòla Politecnica e la Region Novèla Aquitània.

La produccion d'energia per fusion nucleara es ara identificada coma una de las solucions per permetre de redusir las emissions de carbòni dins lo mond entièr e satisfar la demanda d'energia creissenta dins divèrses sectors de l'economia coma lo transpòrt, la construccion, l'agricultura e l'industria numerica. Segon l'Agéncia Internacionala de l'Energia, lo consum d'electricitat dels centres de donadas doblarà d'aicí a 2030 per part en rason de l'utilizacion de mai en mai importanta de las intelligéncias dichas artificialas (IA).

Lo confinhament inercial demanda l'utilizacion de lasers de nauta poténcia per fin d'aténher las condicions termonuclearas necessàrias a la fusion. Thales mestreja l'ensemble de cadena d'expertiza dels lasers a nauta poténcia e es ja actiu dins lo domèni de la fusion nucleara en collaboracion amb lo CEA.

GenF prevei d'aicí a 2027 de preparar, via de modelizacions e de simulacions, las experimentacions de venir.

De 2027 a 2035, prevei de mestrejar las tecnologias necessàrias a la fusion inerciala coma la sincronizacion dels lasers, la producion de las ciblas o encara lo desvolopament del material necessari per las parets del reactor.

Tre 2035 deu debutar la construccion del primièr reactor prototip.

Principis de la fusion inerciala (sorsa de las illustracions GenF) :

Irradiacion

Compression

Ignicion

Combustion


Las missions de venir d'AstroForge

DeepSpace-2

La societat AstroForge, segon son president Robyn Ringuette, prevei de tornar menar sus Tèrra de material minat dins l'espaci abans 2030.

Energia : un malhum per l'idrogèn en Euròpa del nòrd

Nordic-Baltic Hydrogen Corridor (NBHC)

Es en projècte la creacion d'un malhum de transpòrt d'idrogèn entre Alemanha e Finlàndia : lo Nordic-Baltic Hydrogen Corridor (NBHC).

Lo musèu Carnavalet

Musèu Carnavalet a París

Sul musèu Carnavalet a París, un article de Gui Matieu dins la revista parisenca Lo vira solelh numèro 51, tardor de 2016.

Venècia : extrach del roman 'Mièja-Gauta'

Masqueta

Extrach del roman Mièja-Gauta de Max Roqueta paregut en 2010 a las edicions Trabucaire.

Lo bon vestit per la Luna

Spacesuit Axiom Space

Al mes d'octobre de 2024 la societat Axiom Space desvelèt la combinason espaciala que serà emplegada pels astronautas de la NASA per la mission lunara Artemis III.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

Espaci : primièra mission Polaris Dawn

Polaris Dawn setembre de 2024

Lo dimars 10 de setembre de 2024 la capsula Dragon Crew de la primièra mission Polaris Dawn es estada mandada dins l'espaci dempuèi Cap canaveral.

L'estacion espaciala lunara es en construccion

HALO, The Lunar Gateway

Thales Alenia Space desvelet en febrièr de 2025 los primièrs imatges del modul HALO de la futura estacion lunara.