GenF
Illustracion presenta sul site de la societat GenF en 2026

Thales, leader mondial dels lasers de granda poténcia, inaugurèt lo dijòus 15 de mai de 2025 a Le Barp (Bordèu), la societat GenF.

GenF a per objectiu de far un primièr pas cap a la creacion d'una font d'energia novèla, segura, abondosa, competitiva e a bas carbòni, mercés al procèssus de fusion per confinhament inercial. Collabora amb lo CEA (Comissariat a l'Energia Atomica), lo CNRS (Centre Nacional de la Recèrca Scientifica), l'Escòla Politecnica e la Region Novèla Aquitània.

La produccion d'energia per fusion nucleara es ara identificada coma una de las solucions per permetre de redusir las emissions de carbòni dins lo mond entièr e satisfar la demanda d'energia creissenta dins divèrses sectors de l'economia coma lo transpòrt, la construccion, l'agricultura e l'industria numerica. Segon l'Agéncia Internacionala de l'Energia, lo consum d'electricitat dels centres de donadas doblarà d'aicí a 2030 per part en rason de l'utilizacion de mai en mai importanta de las intelligéncias dichas artificialas (IA).

Lo confinhament inercial demanda l'utilizacion de lasers de nauta poténcia per fin d'aténher las condicions termonuclearas necessàrias a la fusion. Thales mestreja l'ensemble de cadena d'expertiza dels lasers a nauta poténcia e es ja actiu dins lo domèni de la fusion nucleara en collaboracion amb lo CEA.

GenF prevei d'aicí a 2027 de preparar, via de modelizacions e de simulacions, las experimentacions de venir.

De 2027 a 2035, prevei de mestrejar las tecnologias necessàrias a la fusion inerciala coma la sincronizacion dels lasers, la producion de las ciblas o encara lo desvolopament del material necessari per las parets del reactor.

Tre 2035 deu debutar la construccion del primièr reactor prototip.

Principis de la fusion inerciala (sorsa de las illustracions GenF) :

Irradiacion

Compression

Ignicion

Combustion


Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

Espaci : primièra mission Polaris Dawn

Polaris Dawn setembre de 2024

Lo dimars 10 de setembre de 2024 la capsula Dragon Crew de la primièra mission Polaris Dawn es estada mandada dins l'espaci dempuèi Cap canaveral.

Ives Roqueta sus Frederic Mistral

Tresor

Un article de Ives Roqueta (junh de 1998). Sorsa : Lo Lugarn numèro 86/87, 2004.

Nòva : 'La lutz e l'ombra' de Valèri Bernard

Johann Heinrich Füssli 'La cachavièlha'

En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.

Espaci : primièra mission Polaris Dawn

Polaris Dawn setembre de 2024

Lo dimars 10 de setembre de 2024 la capsula Dragon Crew de la primièra mission Polaris Dawn es estada mandada dins l'espaci dempuèi Cap canaveral.

Las veituras seràn desenant equipadas de bóstias negras

Dempuèi lo primièr de mai de 2022 totes los veïculs produsits en Euròpa seràn equipats d'una bóstia negra, notadament las veituras.

Espaci : primièra mission Polaris Dawn

Polaris Dawn setembre de 2024

Lo dimars 10 de setembre de 2024 la capsula Dragon Crew de la primièra mission Polaris Dawn es estada mandada dins l'espaci dempuèi Cap canaveral.

Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.