Eurosuit
Lo vestit Eurosuit

L'astronau espaciala Dragon que s'estaquèt a l'Estacion Espaciala Internacionala (ISS) lo dimenge 17 de mai de 2026 conteniá la combinason dicha Eurosuit.

Aqueste vestit espacial es estat desvolopat per d'actors europèus : lo CNES, Spartan Space, Medes e Decathlon pel compte de l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA). Deu èsser testat en orbita per l'astronauta Sophie Adenot.

Aqueste equipament a per vocacion d'aparar los astronautas dins las fasas criticas dels vòls (partença e aterratge). S'emplega al dintre del vaissèl unicament id est per d'activitats intraveïcularas (IVA : Intra-Vehicular Activity). Segon los fabricants se pòt metre aisidament en mens de doas minutas.

Son estructura de teissut tecnic estratifiat combina de polièster renforçat, d'elastan e de polimèrs soples, permet una pressurizacion mecanica leugièra. Las calçaduras inegran un sistèma d'ancoratge magnetic e de sòlas a memòria de forma adaptada a la microgravitat.

Lo casco dispausa d'un ecran e d'un sistèma de comunicacion avançat.

Sophie Adenot validarà son usatge en microgravitat.

Lo CNES es lo Centre Nacional d'Estudi Espacial francés.

Spartan Space es un start-up basada prèp de Marselha especilizada dins la concepcion de solucions per las intervencions umanas dins d'environaments extrèms.

Lo Medes es un centre d'expertiza sus la medecina espaciala basat a Tolosa que desvolopa de solucions per susvelhar la condicion fisica dels astronautas en mission.

Decatlhon es un ensenha de venda de vestits d'espòrt.

Eurosuit a per vocacion de venir lo vestit de proteccion dels astronautas europèus.

Eurosuit 2026

Lo vestit espacial Eurosuit presentat en 2026


Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

Espaci : lo programa Artemis de la NASA

Mission Artemis Luna Astronautas

Lo programa Artemis a per ambicion d'establir una preséncia umana perena sus l'orbita e sul sòl de la Luna.

Agricultura : per estalviar l'aiga, lo palhatge

Palhatge dins un òrt

Aurelian Chaire dins l'enscastre de sos estudis en agricultura anèt trabalhar en Casamança. Dins l'edicion del 11 al 17 d'abril de 2014 del jornal La Setmana, presentava la tecnica del palhage.

Montpelhièr : l'arpa del Senhor Guilhèm

En març de 2018 dins sa revista mesadièra la vila de Montpelhièr comunicava en occitan.

Aviacion : l'idrogèn, un energia d'avenir ?

Aeropòrt de Lion

Lo dimars 21 de setembre de 2021 lo constructor d'avion Airbus, l'especialista dels gases industrials Air Liquide e l'operator aeroportuari Vinci Airports an anonciats un partenariat per desvolopar l'usatge de l'idrogèn dins los aeropòrts.

Junh de 2023 : las vendas de veituras electricas despassan las dels diesèls dins l'Union Europèa

BMW i3

Segon las donadas de l'ACEA, l'Associacion dels Constructors Europèus d'Automobilas, las vendas de veituras electricas al mes de junh de 2023 despassèron las de las veituras equipadas d'un motor diesèl.

Ascendance Flight Technologies anóncia que 245 unitats de son avion ibrid son estadas precomandadas

L'Atea d'Ascendance Flight Technologies

La startup Ascendance Flight Technologies basada a Tolosa oficializèt a la fin del mes de julhet de 2022, las primièras precomandas de son avion ibrid : son 245 Atea que son estats precomandats.

Mission Artemis I : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.