Vega
Lançament de Vega lo 2 de setembre de 2020, mission VV16 © Arianespace

Vega : mission VV16 complida

Dins la nuèch del 2 al 3 de setembre de 2020 la pichòta fusada Vega reüssiguèt sa mission : placèt en orbita tot un ramelet de pichons satellits : un cinquantenat. 21 clients, eissits de 13 païses diferents èran concernits.

Las aplicacions pels nano e micosatellits son nombrosas : permeton d'observar la Tèrra, de desvolopar de mejans de comunicacion novèls o de far de recèrcas scientificas ; lor utilizacion es de mai en mai frequenta. En consequéncia las societats en carga dels lançaments son constrenchas d'adaptar lor ofèrta per poder efectuar de missions amb mandadisses multiples.

Vega es una de las responsas europèa a aquela demanda. Son desvolopament es assegurat per Arianespace amb l'ajuda de l'European Space Agency (ESA).

Après lo deganaci de l'an passat en 2019 ont la fusada del vòl 15 foguèt destrucha, lo succès de la mission VV16 torna menar Vega dins la competicion que se dubrís suls lançaments multiples de pichons satellits.

Aquesta competicion serà internacionala e ferotja.


Veituras autonòmas : Mercedes comercializarà en 2022 un veïcul omologat de nivèl 3

Mercedes Class S conducha autonòma

Lo constructor d'automobilas Mercedes obtenguèt lo dijòus 9 de decembre de 2021 del govèrn alemand una omologacion per que sos veïculs poscan utilizar son sistèma de conducha autonòma.

L'estacion espaciala lunara es en construccion

HALO, The Lunar Gateway

Thales Alenia Space desvelet en febrièr de 2025 los primièrs imatges del modul HALO de la futura estacion lunara.

Vidèo : lo tambornet

Tambornet

Presentacion de jòc de bala al tambornet. Una vidèo del CIRDÒC.

Lo pintre Pierre François

Presentacion de Pierre François, pintre originari de Seta, que a son biais participèt a la fin del sègle XX a l'accion occitana en illustrant de cobèrtas de libres.

L'assemblatge del reactor d'ITER debuta

ITER

Lo dimars 28 de julhet de 2020 debutèt a Cadaracha en Provença l'assemblatge del reactor termonuclear experimental dich ITER.

Arianespace signa lo mai important contracte de tota son istòria

Illustaracion Ariane 6

Lo dimars 5 d'abril de 2022 lo president executiu d'Arianespace, Stéphane Israël, anoncièt que son grop veniá de signar « lo contracte mai important de tota l'istòria d'Ariane ».

Las veituras seràn desenant equipadas de bóstias negras

Dempuèi lo primièr de mai de 2022 totes los veïculs produsits en Euròpa seràn equipats d'una bóstia negra, notadament las veituras.

Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).