Vega
Lançament de Vega lo 2 de setembre de 2020, mission VV16 © Arianespace

Vega : mission VV16 complida

Dins la nuèch del 2 al 3 de setembre de 2020 la pichòta fusada Vega reüssiguèt sa mission : placèt en orbita tot un ramelet de pichons satellits : un cinquantenat. 21 clients, eissits de 13 païses diferents èran concernits.

Las aplicacions pels nano e micosatellits son nombrosas : permeton d'observar la Tèrra, de desvolopar de mejans de comunicacion novèls o de far de recèrcas scientificas ; lor utilizacion es de mai en mai frequenta. En consequéncia las societats en carga dels lançaments son constrenchas d'adaptar lor ofèrta per poder efectuar de missions amb mandadisses multiples.

Vega es una de las responsas europèa a aquela demanda. Son desvolopament es assegurat per Arianespace amb l'ajuda de l'European Space Agency (ESA).

Après lo deganaci de l'an passat en 2019 ont la fusada del vòl 15 foguèt destrucha, lo succès de la mission VV16 torna menar Vega dins la competicion que se dubrís suls lançaments multiples de pichons satellits.

Aquesta competicion serà internacionala e ferotja.


Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

La Comission Europèa trabalha sus la legislacion tecnica necita per autorizar los veïculs autonòms de nivèl 4

Mercedez classa S

L'executiu de l'Union Europèa trabalha a definir la legislacion tecnica per permetre la mesa en circulation de veïculs autonòms de nivel 4.

Critica del libre de Glaudi barsòtti : 'La tèrra deis autres'

Illustracion 'La tèrra deis autres'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica del libre de Glaudi barsòtti : La tèrra deis autres.

Pèire Lagarde sus Joan Bodon (1971)

Joan Bodon

En 1971 dins la revista Vida Nòstra Pèire Lagarde presentava Joan Bodon.

Dissuasion nucleara francesa : missil M51

M51

Lo 12 de junh de 2020 lo sosmarin nuclear de la marina francesa Le Téméraire efectuèt amb succès la lançament d'un missil M51.

Mars : lo dròne Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl

Ingenuity lo 16/04/2021

Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl marcian.

En 2022 la Megane Renault serà disponible en version electrica

Megane E-Tech

A la fin del mes de decembre de 2021 lo constructor Renault desvelèt los prèses de la Megane electrica que se pòt ja comandar. Dicha E-Tech serà disponibla en concession tre la prima de 2022.

Defensa : França ensaja son arma ipersonica

V-MAX junh de 2023

Lo diluns 26 de junh de 2023, França ensajèt al dessus d'Ocean Atlantic, son arma ipersonica.