Exotrail
Illustracion comerciala de diferents satellits en mission © Exotrail

La jove societat Exotrail, basada a Massy e a Tolosa, levèt al mes de julhet de 2020, 11 milions d'èuros.

Fondada en 2017, es especializada dins lo desvolopament de motors de satellits a propulsion ionica e de logicials.

La levada de fons es estada facha al prèp de societats de capital risc. Principalament : Karista e Innovacom. IXO Private Equity, NCI-Waterstart, Turenne Capital, 360 Capital, Irdi Soridec Gestion e Bpifrance participèran tanben a l'operacion.

Los motors desvolopats per Exotrail son destinats als pichons satellits. Lo ExoMG nano es dedicat als satellits de 10 a 20 kg. Lo ExoMG micro s'adreça el a de satellits un pauc mai pesucs, que pòdon far fins a 100 kg.

Dos tipes de logicials son desvolopats. Lo primièr permet d'organizar e d'optimizar las missions, d'ajudar a la definicions dels otisses a emplegar en foncion dels besonhs de misa en orbita. A per nom : ExoOPS - Mission Design.

Lo segond tipe de logicial, permet un còp lo satellit mandat dins l'espaci de supervizar la propulcion. Es dich lo ExoOPS - Operations.

La levada de fons de l'estiu de 2020 permetrà de desvolopar las capacitats de producion de la societat e de recrutar.


L'assemblatge del reactor d'ITER debuta

ITER

Lo dimars 28 de julhet de 2020 debutèt a Cadaracha en Provença l'assemblatge del reactor termonuclear experimental dich ITER.

SpaceX : ensag de la Super Heavy

La Super Heavy abans son explausion le 20 de març de 2023

Lo dijòus 20 de març de 2023 la societat estatsunidenca SpaceX ensagèt pel primièr còp sa fusada Super Heavy prevista per mandar sos Starships dins l'espaci.

'Tornar legir Joan Bodon' obratge collectiu als Classiques Garnier

Relire Jean Boudou, Classiques Garnier, 2025

Ven de sortir als Classiques Garnier a la debuta de 2025 lo libre Relire Jean Bodon.

Estudi : 'L'òme que èri ieu' de Joan Bodon e L'occitan coma metafòra

L'òme que èri ieu

Vincenzo Perez de l'Università degli Studi di Ferrara trabalhèt de 2015 a 2016 sul libre de Joan Bodon, L'òme que èri ieu.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

Espaci : lo programa Artemis de la NASA

Mission Artemis Luna Astronautas

Lo programa Artemis a per ambicion d'establir una preséncia umana perena sus l'orbita e sul sòl de la Luna.

Automobila : la veitura mai venduda en Euròpa en 2023 es electrica

Tesla Model Y

S'acaba lo temps ont los veïculs a propulsion termica èran la nòrma. Segon lo mèdia Automotive News Europe, en 2023 es la Tesla Model Y que seriá estada la mai venduda en Euròpa abans la Dacia Sandero.

Defensa : França ensaja son arma ipersonica

V-MAX junh de 2023

Lo diluns 26 de junh de 2023, França ensajèt al dessus d'Ocean Atlantic, son arma ipersonica.