RAFTI
Pòrt RAFTI per tornar cargar los satellits en orbita © Orbit Fab

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

Los entreprenaires creators d'Orbit Fab son partit d'una constatacion plan simpla : los satellits accaban lor vida, non pas perqué son usats e que foncionan pas pus, mas perqué an pas pus de carburant.

Los engenhaires an d'en primièr desvolopat en collaboracion amb los fabricants de satellit un pòrt estandard per los poder recargar. En 2019 lo protocòl desvolopat, RAFTI per Rapidly Attachable Fuel Transfer Interface, es estat per primièr còp esprovat per recargar l'ISS en aiga.

Lo material d'Orbit Fab en orbita s'estacarà als satellits via aquel pòrt per emplir las sèrvas.

Orbit Fab trabalha en collaboracion amb lo governament federal dels Estats Units per desvolopar de solucions de recargament dels satellits de las Space Force.

Orbit Fab es estada fondada en 2018. Preveson de poder liurar d'idrazina (N2H4) en orbita tre 2025.


Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

Ariane 6 : succès pel primièr lançament

Primièr vòl de l'Ariane 6

Lo 9 de julhet de 2024 la primièra fusada Ariane 6 partiguèt per l'espaci.

Nòva : 'La lutz e l'ombra' de Valèri Bernard

Johann Heinrich Füssli 'La cachavièlha'

En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.

Lo musèu Carnavalet

Musèu Carnavalet a París

Sul musèu Carnavalet a París, un article de Gui Matieu dins la revista parisenca Lo vira solelh numèro 51, tardor de 2016.

Ascendance Flight Technologies anóncia que 245 unitats de son avion ibrid son estadas precomandadas

L'Atea d'Ascendance Flight Technologies

La startup Ascendance Flight Technologies basada a Tolosa oficializèt a la fin del mes de julhet de 2022, las primièras precomandas de son avion ibrid : son 245 Atea que son estats precomandats.

Automobila : lo novèl Scenic de Renault es electric

Lo Scenic E-Tech, produsit dempuèi 2024

Lo constructor d'automobila Renault desvelèt a la fin de 2023 sos projèctes pel Scenic.

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

L'assemblatge del reactor d'ITER debuta

ITER

Lo dimars 28 de julhet de 2020 debutèt a Cadaracha en Provença l'assemblatge del reactor termonuclear experimental dich ITER.