Fusada chinesa lo 29/04/2021

Lançament lo 29 d'abril de 2021 de la fusada chinesa contenent Tianhe

La construccion de la nòva estacion espaciala chinesa debuta

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa. Aquel equipament de 18 mètres de long a per nom Tianhe. Dos autres elements son esperats per formar una estructura en forma de T.

L'acabament de la construcion es previst per 2022. Pr'aquò l'agéncia espaciala chinesa prevei de far visitar aquel primièr modul per d'astronautas en junh de 2021.

Lo projècte debutèt en 2011 amb lo mandament en orbita bassa del prototip Tiangong-1, seguit per Tiangong-2 que foguèt mandat en 2016.

Cadun d'aqueles dos laboratòris espacials foguèron visitat per d'astronautas.

Lo primièr Tiangong-1 acabèt la siá vida en 2018, los engeniaires ne perdèron lo contraròtle. Foguèt destruch. Tiangong-2 de son costat foguèt destruch volontariament en 2019.

La futura estacion chinesa (CSS) podrà aculhir tres personas. Serà mai pichona que l'ISS (Internacional Space Station) que ne pòt aculhir un pichon detzenat en permanéncia. Serà plaçada en orbita bassa entre 340 e 450 km d'altitud.

Lo primièr astronauta chinés foguèt mandat dins l'espaci en 2003.


Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.

Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.

Lenga : un 'òm' que se pòt evitar

Ops ! Que de òm !

Sus l'emplec de òm en occitan, un article de Patrici Pojada dins la revista Lo Diari (numèro 14).

En 2022 la Megane Renault serà disponible en version electrica

Megane E-Tech

A la fin del mes de decembre de 2021 lo constructor Renault desvelèt los prèses de la Megane electrica que se pòt ja comandar. Dicha E-Tech serà disponibla en concession tre la prima de 2022.

L'estacion espaciala lunara es en construccion

HALO, The Lunar Gateway

Thales Alenia Space desvelet en febrièr de 2025 los primièrs imatges del modul HALO de la futura estacion lunara.

Aura Aero e Thales trabalhan ensems per desvolopar l'avionica de deman

L'avions regionals electric ERA, Aura Aero

A la debuta del mes de febrièr de 2023 las entrepresas Aura Aero e Thales comuniquèran sus lor intencion de trabalhar amassa per desvolopar una avionica adaptada als futurs avions electrics o ibrids.

Defensa : França ensaja son arma ipersonica

V-MAX junh de 2023

Lo diluns 26 de junh de 2023, França ensajèt al dessus d'Ocean Atlantic, son arma ipersonica.