Artemis 1 : partença
Fusada de la mission Artemis 1 en partença lo dimècre 16 de novembre de 2022

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Previst al mes d'agost, la partença d'aquela primièra mission lunara èra estada reportada per de rasons tecnicas. Lo lançament s'es plan passat. Orion es en rota vèrs la Luna coma previst pels engenhaires.

Cap d'astronauta es pas embarcat per aquesta primièra mission. A per objectiu primièr de validar l'operacionalitat de la capsula Orion, notadament sa capacitat a aparar los astronautas, al còp dins l'espaci e del temps de son intrada dins l'atmosfèra terrestra un còp la mission acabada.

Es per la segonda mission, Artemis II, prevista en 2024 que d'astronautas seràn embarcats. Anaràn fins a la Luna mas se pausaràn pas encara dessús ; ne faràn simplament lo torn. Calrà per que d'umans tornen pausar lo pè sul satellit de la Tèrra esperar la mission d'après. Cap de data es pas encara estada prevista per aquesta eveniment.

La fusada emplegada per las missions Artemis es la dicha SLS (Space Launch System), megafusada recentament desvolopada per poder mandar de cargas fins a la Luna. Al delà, es de concébrer l'aparelhs per se pausar o encara l'estacion prevista en rotacion al torn de l'astre e que deu acculhir los astronautas.

Orion en novembre de 2022

L'astronau Orion a proximitat de la Luna. Mission Artmis I, novembre de 2022


Michelin torna inventar lo pneu

L'Uptis de Michelin

L'industrial Michelin desvolopa dempuèi qualques ans un pneu sens aire comprimit : Uptis.

Primièr vòl capitat per Ariane 6 en configuracion 64

Ariane 64 febrièr de 2026

Lo 12 de febrièr de 2026 se debanèt lo primièr vòl de la fusada europèa Ariane 6 en configuracion Ariane 64 : quatre boosters èran presents pel descolatge.

Extrach del Libre de Catòia : Lo fuòc

Extrach del Libre de Catòia de Joan Bodon. Capítol 44.

Las lengas de l'Union Europèa

En 2013 sortissiá lo libre de Jaume Corbera Pou, La Unió Europea, un mosaic lingüístic. Dins lo jornal La Setmana numèro 1001 Joan-Claudi Forêt ne fasiá la critica.

Los motors de la fusada Super Heavy del Starship de SpaceX son estats testats

Tèst dels motors de la Super Heavy, 09/02/2023

Lo dijòus 9 de febrièr de 2023, SpaceX efectuèt sul site de Boca Chica en Texas un tèst dels motors de la fusada Super Heavy que deu menar en orbita bassa son astronau dicha Starship.

Cinquen ensag del Starship

Cinquen ensag del Starship 13 octobre de 2024

Se debanèt lo dimenge 13 d'octobre de 2024 lo cinquen ensag del Starship de SpaceX.

Intelligéncia artificiala e reglamentacion a l'escala de l'Union

Artificial Intelligence Europe 2021

D'algoritmes d'intelligéncia artificiala son dempuèi qualques ans d'en pertot en accion e lor usatge es pas reglamentat.

Airbus trabalha sus d'avions zèro emission

ZEROe Airbus

Dempuèi lo mes de setembre de 2020 la societat Airbus publica regularament de nòtas ont presenta sos projèctes en matèria de transpòrt zèro emission.