Artemis 1 : partença
Fusada de la mission Artemis 1 en partença lo dimècre 16 de novembre de 2022

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Previst al mes d'agost, la partença d'aquela primièra mission lunara èra estada reportada per de rasons tecnicas. Lo lançament s'es plan passat. Orion es en rota vèrs la Luna coma previst pels engenhaires.

Cap d'astronauta es pas embarcat per aquesta primièra mission. A per objectiu primièr de validar l'operacionalitat de la capsula Orion, notadament sa capacitat a aparar los astronautas, al còp dins l'espaci e del temps de son intrada dins l'atmosfèra terrestra un còp la mission acabada.

Es per la segonda mission, Artemis 2, prevista en 2024 que d'astronautas seràn embarcats. Anaràn fins a la Luna mas se pausaràn pas encara dessús ; ne faràn simplament lo torn. Calrà per que d'umans tornen pausar lo pè sul satellit de la Tèrra esperar la mission d'après. Cap de data es pas encara estada prevista per aquesta eveniment.

La fusada emplegada per las missions Artemis es la dicha SLS (Space Launch System), megafusada recentament desvolopada per poder mandar de cargas fins a la Luna. Al delà, es de concébrer l'aparelhs per se pausar o encara l'estacion prevista en rotacion al torn de l'astre e que deu acculhir los astronautas.

Orion en novembre de 2022

L'astronau Orion a proximitat de la Luna. Mission Artmis 1, novembre de 2022


Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).

Las veituras seràn desenant equipadas de bóstias negras

Dempuèi lo primièr de mai de 2022 totes los veïculs produsits en Euròpa seràn equipats d'una bóstia negra, notadament las veituras.

Sèrgi Viaule : critica del libre de Pau Gayraud 'Lo libre del causse'

Lo libre del causse - Pau Gayraud - Vent Terral

En 2016 l'editor Vent Terral tornava editar Lo libre del causse de Pau Gayraud.

Max Roqueta e lo roman

Mièja-Gauta

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Mars : lo dròne Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl

Ingenuity lo 16/04/2021

Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl marcian.

Airbus desvela Maveric

Meveric

A l'escasença del salon de Singapor que se debanèt del 11 al 16 de febrièr de 2020, lo constructor Airbus desvelèt Maveric.

La NASA reüssiguèt a escrachar una aparelh sus l'asteroïde Dimorphos

Dimorphos

La mission DART, per Double Asteroid Redirection Test, s'acabèt coma previst : la pichona nau espaciala s'escrachèt a la velocitat de 22 000 km/h sus Dimorphos dins la nuèch del diluns 26 al dimars 27 de setembre de 2022.

‌La producion d'A320 va augmentar

A320

Lo constructor d'avion tolosenc Airbus prevei una augmentation de la producion de son avion A320. Lo grop prevei de portar a 75 lo nombre d'element produsit cada mes en 2025.