Ingenuity lo 16/04/2021
Ingenuity sul sòl marcian lo 16 d'abril de 2021 © NASA

Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl marcian.

Dins l'encastre de la mission scientifica marciana de la NASA actualament en cors, menada essencialament pel robòt Perseverance, lo pichon dròne Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl lo 19 d'abril de 2021.

L'ensag es estat modèste : l'aparelh s'enairèt, montèt a tres mètres de naut, i demorèt un trentenat de segondas abans de se tornar pausar.

Aquò èra lo primièr còp qu'un aparelh uman volava sus la planeta Mars.

Cal saupre que l'atmosfèra alà es tèune, 1 % de l'atmosfèra terrèstra. Per se poder manténer Ingenuity dispausa de doblas eliças que viran a 2 500 torns per minuta. Demai es leugièr : 1,8 kg.

Totas aquelas operacions son programadas dempuèi la Tèrra e se fan automaticament.


Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

Joan-Claudi Sèrras : critica de 'La pluèja rossèla' de Julio Llamazares

La pluèja rossèla, Julio Llamazares

En 2008 sortissiá a cò de IEO Edicions la traduccion occitana del libre de Julio Llamazares La lluvia amarilla.

Lo freg, al pè del fuòc...

Freg e lops

En 2018 dins sa rubric Aital Òc lo jornal Centre Presse publicava lo tèxt d'E. Sodís : Lo freg al pè del fuòc.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.

SpaceX : segond ensag del Starship

Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.