Ingenuity lo 16/04/2021
Ingenuity sul sòl marcian lo 16 d'abril de 2021 © NASA

Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl marcian.

Dins l'encastre de la mission scientifica marciana de la NASA actualament en cors, menada essencialament pel robòt Perseverance, lo pichon dròne Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl lo 19 d'abril de 2021.

L'ensag es estat modèste : l'aparelh s'enairèt, montèt a tres mètres de naut, i demorèt un trentenat de segondas abans de se tornar pausar.

Aquò èra lo primièr còp qu'un aparelh uman volava sus la planeta Mars.

Cal saupre que l'atmosfèra alà es tèune, 1 % de l'atmosfèra terrèstra. Per se poder manténer Ingenuity dispausa de doblas eliças que viran a 2 500 torns per minuta. Demai es leugièr : 1,8 kg.

Totas aquelas operacions son programadas dempuèi la Tèrra e se fan automaticament.


Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.

La Comission Europèa trabalha sus la legislacion tecnica necita per autorizar los veïculs autonòms de nivèl 4

Mercedez classa S

L'executiu de l'Union Europèa trabalha a definir la legislacion tecnica per permetre la mesa en circulation de veïculs autonòms de nivel 4.

Presentacion del libre 'L'épopée cathare' de Michel Roquebert

L'épopée cathare, Michel Roquebert

En 1970 editat per Privat a Tolosa sortissiá lo primièr tòme del libre de Michel Roquebert, L'épopée cathare.

Totèm : lo grapaud de Baçan

Grapaud de Baçan

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2, presentava qualques totèms occitans.

SpaceX : segond ensag del Starship

Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

Iperlops : ont ne sèm ?

Lo Fluxjet de Transpod (2022)

Après la publicacion per Elon Musk en 2013 d'un document definissent lo concèpte d'iperlop, qualques entrepresas se son creadas per fins de desvolopar las tecnologias necitas.