Mission Artemis Luna Astronautas
Illustracion per la mission Artemis © NASA

Lo programa Artemis bailejat per la NASA a per ambicion d'establir una preséncia perena al còp robotica e umana sus l'orbita e sul sòl de la Luna.

Tres partenaris participan a l'aventura : l'European Space Agency (ESA), la Canadian Space Agency (CSA) e la Japan Aerospace Exploration Agency (JAXA).

Es en 2017 qu'una primièra directiva de la presidéncia dels Estats Units d'America afortiguèt lo desir del país de tornar sus la Luna. Dempuèi las administracions estatsunidencas, lors partenaris e los industrials trabalhan.

Divèrsas infrastructuras estrategicas per aquò far èra ja en projècte abans 2017 :

  • Pel lançament cal una fusada poderosa. Aquò serà the SLS rocket.
  • Pel desplaçament dins l'espaci, de la Tèrra entrò a l'orbita lunara cal un veïcul de transpòrt abitable : l'astronau Orion.
  • Per la gestion de las missions dempuèi la Tèrra son necessaris d'equipaments al sòl, son diches Exploration Ground Systems (EGS) e son en construccion.

Orion Artemis

L'astronau Orion e son modul de servici © NASA


En 2018 lo projècte abancèt : son estats pensats e definits los autres elements indispensables a l'aventura :

  • Notadament l'estacion, the Gateway, que en orbita al torn de la Luna permetrà d'albergar los astronautas en partença vèrs la Luna.
  • Es estada tanben decidida l'acquisicion via de partenaris privats del sistèma necite per menar los astronautas de l'estacion sul sòl de la Luna, un veïcul de transpòrt per se pausar tot simplament : the Human Landing Systems (HLS).

Esquèma The Gatway Artemis

Esquèma de la futura estacion espaciala de la mission Artemis © ESA


Pauc a cha pauc totes los elements contunhan de se metre en plaça per qu'aquela ambicion de tornar sul sòl lunar capite. Los industrials e las institucions responsablas bastisson los diferents elements.

La concepcion e la fabricacion dels moduls de servici de la capsula Orion son estats fisats per l'ESA a Airbus. Aqueles moduls contenon los equipaments de propulsion, navigacion, l'aiga, permetan tanben la produccion d'electricitat pendent lo viatge entre la Tèrra e l'orbita lunara. Los primièrs moduls son ja estats luirats a la NASA.

Lo modul d'abitacion de l'estacion en orbita dich HALO (Habitation and Logistics Outpost) es desvolopat per Northrop Grumman. Thales Alenia Space en Euròpa participa a sa fabricacion. Podrà conténer fins a quatre astronautas. Serà un dels elements centrals de l'estacion (the Gatway).

En agost de 2021 lo conceptor del HLS, lo pichon carri que permetrà als astronautas de far l'anar-venir entre l'estacion e lo sòl lunar, es pas encara estat causit. Tres societats son en competicion Blue Origin, Dynetics e SpaceX.

Una primièra astronau Orion es ja ela, en 2021, en fasa d'ensages.

Coma un grand puzzle tot se met en plaça pel retorn dels umans sus la Luna.


SpaceX : segond ensag del Starship

Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

Lo freg, al pè del fuòc...

Freg e lops

En 2018 dins sa rubric Aital Òc lo jornal Centre Presse publicava lo tèxt d'E. Sodís : Lo freg al pè del fuòc.

Agricultura : per estalviar l'aiga, lo palhatge

Palhatge dins un òrt

Aurelian Chaire dins l'enscastre de sos estudis en agricultura anèt trabalhar en Casamança. Dins l'edicion del 11 al 17 d'abril de 2014 del jornal La Setmana, presentava la tecnica del palhage.

Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.

Union : armonizacion de la conectica per cargar lo material portatiu

USB-C

La Comission Europèa trabalha sus una directiva per fin d'armonizar dins l'Union lo material per cargar los aparelhs portatius : tabeletas, telefonets... Presentèt sa proposicion lo dijòus 23 de setembre de 2021.

Defensa : França ensaja son arma ipersonica

V-MAX junh de 2023

Lo diluns 26 de junh de 2023, França ensajèt al dessus d'Ocean Atlantic, son arma ipersonica.

Las veituras seràn desenant equipadas de bóstias negras

Dempuèi lo primièr de mai de 2022 totes los veïculs produsits en Euròpa seràn equipats d'una bóstia negra, notadament las veituras.