Lo New Shepard lo 20/07/2021
Lo New Shepard quita lo sòl lo 20 de julhet de 2021

Primièr vòl amb passatgièrs pel New Shepard

Lo dimars 20 de julhet de 2021 la societat Blue Origin mandèt pel primièr còp al delà de la linha de Kármán quatre passatgièrs. Tot s'es plan passat.

La fusada New Shepard mandèt per qualques minutas dins l'espaci una capsula que conteniá lo fondator de la societat Jeff Bezos, lo sieu fraire, Mark Bezos, Wally Funk e Olivier Daemen un jove de 18 ans, primièr client. Son demorat exactament tres minutas en microgravitat.

Lo New Shepard se tornèt pausar sol sens problèma. La capsula tornèt de son costat qualques minutas après alentida per de paracasudas per aterrar en doçor. Lo vòl total durèt onze minutas.

Contrariament a los de son concurent Virgin Galactic, los passagièrs de Blue Origin despassan la linha de Kármán que se tròba a 100 Km del sòl. Van donc ben dins l'espaci segon la Federacion Aeronautica Internacionala.

Demai per Blue Origin lo vòl es automatic ; i pas de pilòt.


Arianespace signa lo mai important contracte de tota son istòria

Illustaracion Ariane 6

Lo dimars 5 d'abril de 2022 lo president executiu d'Arianespace, Stéphane Israël, anoncièt que son grop veniá de signar « lo contracte mai important de tota l'istòria d'Ariane ».

The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

Critica del libre de Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica de Maria-Clara Viguièr del libre Bestiari, aubres, vinhas.

Los mots de milhau

En 2015 sortissiá lo libre de Martine e Jacques Astor, Los mots de Millau.

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

Axiom Space far lo punt sul desvolopament de son estacion espaciala

Estacion Axiom Space

Axiom Space a la debuta de 2025 precisèt lo programa de desvolopament de son estacion espaciala privada. Preveson de rendre independent sos moduls tre 2028.

Automobila : lo novèl Scenic de Renault es electric

Lo Scenic E-Tech, produsit dempuèi 2024

Lo constructor d'automobila Renault desvelèt a la fin de 2023 sos projèctes pel Scenic.

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.